El Govern fa un ¡®Skype¡¯ amb encriptaci¨® qu¨¤ntica
La Generalitat aposta per un nou sistema de criptografia per millorar la seguretat de les seves xarxes
La consellera de Presid¨¨ncia i portaveu del Govern, Neus Munt¨¦, asseguda davant dels periodistes a? l'Hospitalet de Llobregat, a la secretaria de Telecomunicacions. A l'altre costat, a onze quil¨°metres, el secretari de Presid¨¨ncia, Joaquim Nin, al Palau de la Generalitat. S'han connectat a trav¨¦s de videoconfer¨¨ncia. Per¨° no s'ha tractat d'un Skype dels habituals. Pel cable de fibra ¨°ptica que uneix els dos edificis ha circulat informaci¨® encriptada amb tecnologia qu¨¤ntica, un sistema molt m¨¦s segur que els m¨¨todes tradicionals de protecci¨® de la informaci¨® a les xarxes, que tenen data de caducitat. El Govern ha volgut escenificar d'aquesta manera, en una prova pilot, la seva aposta per una tecnologia en auge en un acte que "marca un punt d'inflexi¨® en la seguretat de les comunicacions" de Catalunya, segons ha assegurat Nin.
L'objectiu del Govern: "No quedar-se enrere respecte pot¨¨ncies com els Estats Units o la Xina, que ja estan apostant fort per aquestes tecnologies". Ho ha dit el secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigner¨®, que ha recordat que la Generalitat va aprovar al mar? passat un pla de 20 milions per fomentar la investigaci¨® de noves tecnologies avan?ades, entre les quals la qu¨¤ntica. Munt¨¦ ha comentat, durant una connexi¨® in¨¨dita a Espanya, que els ciberatacs contra la Generalitat han augmentat molt en els ¨²ltims temps. En aquest punt de la seva intervenci¨® ha recordat que, amb la finalitat d'augmentar la protecci¨® de les connexions, el Govern i el Parlament estan en proc¨¦s de creaci¨® de l'Ag¨¨ncia de Ciberseguretat de Catalunya.
Els gegants de la inform¨¤tica com Google, Microsoft o IBM estan investigant com crear ordinadors qu¨¤ntics. En 10 o 15 anys podrien ser una realitat, segons ha assegurat Gilles Trachsel, directiu d'IDQuantique, la companyia su?ssa que ha deixat a la Generalitat els components inform¨¤tics per muntar la connexi¨® de v¨ªdeo.?Trachsel ha parlat al programa de confer¨¨ncies de dues hores que s'ha celebrat despr¨¦s del Skype qu¨¤ntic i ha definit aquesta nova generaci¨® d'ordinadors com una "amena?a" per a la criptografia actual. Ha assegurat que tindran molta m¨¦s capacitat de c¨¤lcul, fins i tot m¨¦s que els supercomputadors actuals, i seran capa?os de desxifrar molts dels missatges que corren avui dia per la xarxa.
Els ordinadors qu¨¤ntics no estan lliures d'inc¨°gnites. En alguns laboratoris ja estan funcionant a petita escala, al Centre Nacional de Supercomputaci¨® hi ha una l¨ªnia d'investigaci¨® sobre aix¨°. Les aproximacions s¨®n diverses: des dels rajos de llum fins a ¨¤toms freds per intentar aconseguir treballar amb els anomenats qu¨¤ntum bits, l'analogia al bit (un 0 o un 1), al m¨®n qu¨¤ntic, que poden tenir diversos estats alhora. "Potser existeix algun projecte secret i no interessa dir-ho", ha reflexionat Josep Paradells, director de la Fundaci¨® i2CAT, entitat encarregada de desenvolupar el programari de la videoconfer¨¨ncia.
Tots els ponents han coincidit en la idea que si un pirata inform¨¤tic intercepta informaci¨® confidencial encriptada d'una xarxa d'avui, amb els sistemes m¨¦s segurs, no ser¨¤ capa? de desxifrar-la. No obstant aix¨°, han destacat que, si emmagatzema aquesta informaci¨®, en el futur, amb els ordinadors qu¨¤ntics es poden arribar a con¨¨ixer a posteriori secrets d'Estat, dades cr¨ªtiques empresarials o informaci¨® dels bancs. La mec¨¤nica qu¨¤ntica ¨¦s alhora el problema i la soluci¨® dels m¨¨todes de criptografia tradicionals. Davant l'amena?a d'una nova generaci¨® d'ordinadors, la protecci¨® passa tamb¨¦ per la f¨ªsica que Einstein sempre va rebutjar.
Com un sobre segellat amb cera
Abans de comen?ar la videoconfer¨¨ncia entre Munt¨¦ i Nin, la clau d'encriptaci¨® per poder protegir les dades no ha viatjat per una simple connexi¨® d'Internet. Ha recorregut Barcelona en forma d'unitats m¨ªnimes de llum, fotons, per un cablejat de fibra ¨°ptica que, gr¨¤cies als m¨¨todes qu¨¤ntics, ¨¦s capa? de detectar si alg¨² intenta interceptar les dades mentre circulen. Aquest ¨¦s el valor afegit d'aquest nou sistema de seguretat. La clau viatja com si estigu¨¦s dins d'un sobre segellat amb cera i, en arribar al seu lloc, es pot veure si ha estat manipulat o no. Si la cera est¨¤ trencada, els interlocutors saben que alg¨² els est¨¤ escoltant i poden anul¡¤lar la comunicaci¨®. Una altra opci¨® al cable de la fibra ¨°ptica ¨¦s comunicar-se amb un sat¨¨l¡¤lit amb un l¨¤ser. La Xina l'est¨¤ utilitzant.
La criptografia qu¨¤ntica precisa de nombres aleatoris per poder generar claus impredictibles. L'Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques (ICFO) ha aportat a l'experiment de la Generalitat un generador de combinacions a trav¨¦s d'un l¨¤ser. Aquest aparell tamb¨¦ es nodreix de principis qu¨¤ntics, una aproximaci¨® a la f¨ªsica que suposa una nova era en qu¨¨ la "mat¨¨ria ¨¦s dominada per l'home fins al nivell de l'¨¤tom", ha afirmat el catedr¨¤tic de F¨ªsica Te¨°rica de la UB Jos¨¦ Ignacio Latorre. Durant el seu discurs ha assegurat que despr¨¦s de saber-se que Google investiga sobre computaci¨® qu¨¤ntica, aquesta disciplina ha despertat un inter¨¨s creixent als governs, a les empreses i en els fons de capital de risc. Aix¨ª mateix, ha esmentat la creaci¨® d'un programa de la Uni¨® Europea de 1.000 milions per construir dispositius qu¨¤ntics. Tot aix¨° per protegir les dades que, com molts asseguren, s¨®n el nou petroli.
Factorizar un nombre, el calvari dels ordinadors
La criptografia que utilitzem di¨¤riament a la xarxa s'explica te¨°ricament a trav¨¦s de dos personatges: Alice i Bob. Bob vol enviar un missatge a Alice. Alice t¨¦ una clau (clau privada) i crea un cadenat a joc (clau p¨²blica). Aquest ¨²ltim l'envia a Bob a trav¨¦s d'Internet. Bob posa el missatge secret dins d'un cofre i el tanca amb el cadenat d'Alice. El cofre viatja a trav¨¦s d'Internet fins a Alice i nom¨¦s ella ¨¦s capa? d'obrir el cofre amb la seva clau i entendre el secret.
Les claus privades s¨®n normalment dos nombres primers molt grans. Les p¨²bliques es construeixen multiplicant aquests dos nombres. Multiplicar ¨¦s molt f¨¤cil per als ordinadors actuals. Per¨° el proc¨¦s invers, saber quina combinaci¨® de dos nombres grans multiplicada dona com resultat un nombre x, ¨¦s gaireb¨¦ impossible, ja que existeixen multitud d'opcions a provar per trobar la soluci¨®t. A aquest c¨¤lcul se li crida factoritzaci¨® i els ordinadors qu¨¤ntics podran arribar a resoldre'l, segons els experts.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
