Dal¨ª, l¡¯ADN i la banya de rinoceront

Galacidalacidexosiribonucleicacid. No s¨®n errates, ¨¦s una picada d'ullet a l'ADN amb la qual Salvador Dal¨ª va titular un dels seus quadres, el que va dedicar, el 1963, a James Watson i Francis Crick, els cient¨ªfics que van descobrir la doble h¨¨lix, a la qual el pintor va consagrar nombroses obres. Dal¨ª sentia obsessi¨® per l'estructura de l'ADN, una mol¨¨cula que ara ¨¦s a punt de treure'l de la tomba. Pilar Abel, una dona de Figueres, de 61 anys, afirma que l'artista empordan¨¨s era el seu pare, i una jutgessa ha ordenat exhumar el cad¨¤ver, embalsamat al Teatre Museu Dal¨ª de Figueres, per extreure-li material gen¨¨tic i determinar si el gran masturbador va tenir alguna relaci¨® sexual que acab¨¦s en embar¨¤s. Abel est¨¤ citada el dia 11, dimarts, per extreure-li una mostra d'ADN a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ci¨¨ncies Forenses, de Madrid.

A Watson i Crick els havien donat el Nobel de Medicina un any abans per aquell descobriment, una curiosa h¨¨lix doble en la qual Dal¨ª veia l'obra de D¨¦u. No ¨¦s una mala met¨¤fora, en aquesta estructura biol¨°gica radica el secret de la vida i no cal pensar que el geni va arribar-hi per casualitat: a Dal¨ª li apassionava la ci¨¨ncia. Desitjava con¨¨ixer els ¨²ltims avan?os cient¨ªfics, dels quals tenia not¨ªcia a trav¨¦s de la correspond¨¨ncia i trobades amb investigadors; estava subscrit a publicacions especialitzades. A la seva biblioteca de Portlligat (Girona) atresorava m¨¦s d'un centenar de llibres sobre diverses mat¨¨ries, plens de comentaris als marges. La seva obra pict¨°rica no podia escapar-se d'aquesta obsessi¨®. Ni la seva excentricitat. Si va passar un llarg per¨ªode de temps pintant un rinoceront en un zoo o es va fotografiar amb l'animal, tamb¨¦ hi havia en aix¨° una atracci¨® cient¨ªfica. Veia en la banya de la b¨¨stia una corba logar¨ªtmica perfecta.

Explica Pilar Abel que un dia la seva ¨¤via paterna li va confessar la veritat sobre la seva paternitat. Ella no era la seva neta, ja que el pare havia estat Dal¨ª (Figueres, 1904-1989). Aix¨ª i tot li va assegurar que tenia tot el seu afecte. Per¨° quan les coses es posaven tossudes, l'¨¤via li etzibava: ¡°Ets rara com el teu pare¡±.

Qu¨¨ veia en aquella doble h¨¨lix? Era per ell ¡°la clau de la immortalitat¡±, deia. La curiosa figura no nom¨¦s apareix en aquesta obra de nom impossible; tamb¨¦ la va plasmar en El paisatge de la papallona i ?rabes acidodesoxirribonucleicos, en les quals va reflectir unes figures arrodonides que conformen una composici¨® helico?dal; aix¨ª mateix apareix en L'estructura de l'ADN, en qu¨¨ va pintar unes estructures moleculars a for?a d'esferes i l¨ªnies. Fins i tot hi ha qui veu en La batalla de Tetu¨¢n una refer¨¨ncia a la joiosa figura geom¨¨trica. Tal va ser l'obsessi¨® que alguns especialistes han establert l'anomenat per¨ªode de l'ADN per enquadrar aquestes obres.

L'ordre de la jutgessa Mar¨ªa del Mar Crespo, del jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 11 de Madrid, de treure el cad¨¤ver no ¨¦s una cosa que ompli d'alegria la Fundaci¨®n Gala-Salvador Dal¨ª ni els advocats de l'Estat, hereus de l'artista. ¡°No ens oposem al fet que es facin les proves de paternitat, per¨° hi ha altres possibilitats d'extreure material gen¨¨tic abans d'exhumar¡±, asseguren des del centre que vetlla pel patrimoni del pintor. Per¨° no revelen el recurs que van presentar a finals de juny contra l'exhumaci¨®. Deixen entreveure que els sembla m¨¦s l¨°gic que primer es compari l'ADN de la demandant amb els seus familiars vius m¨¦s propers, per exemple els seus germans. ¡°Estem a l'espera de si la jutgessa admet les nostres peticions o segueix endavant amb l'exhumaci¨®¡±.

A ning¨² se li ha escapat l'atmosfera surrealista que envolta la reclamaci¨® de paternitat d'aquesta dona, que anys enrere va exercir de pitonissa a la televisi¨®. Els que van con¨¨ixer Dal¨ª o han estudiat la seva biografia es posen les mans al cap. No era home de relacions sexuals que donessin com a fruit un fill, diuen. A ells se suma el medi¨¤tic perruquer Llu¨ªs Llongueras, que va pentinar durant anys els cabells del geni i va retallar un dels bigotis m¨¦s coneguts del m¨®n. Llongueras assegura que conserva p¨¨ls d'aquell mostatxo i els ofereix per a l'extracci¨® d'ADN. Narc¨ªs Bardalet, el forense que va embalsamar Dal¨ª, assegura que aquest oferiment no serveix de res. ¡°No est¨¤ garantida la cadena de cust¨°dia¡± per poder obtenir un material gen¨¨tic pur, que no hagi estat manipulat i pugui induir a error. No ser¨¤ f¨¤cil aconseguir el material perqu¨¨ el cos est¨¤ embalsamat, per¨° tampoc ¨¦s impossible.

Era ben conegut que l'¨²nic plaer sexual l'obtenia mirant i masturbant-se, per¨° no tocava, ni els seus models ni potser la seva dona, la Gala, que va tenir els seus amants. Pilar Abel afirma que el geni va mantenir ¡°una relaci¨® clandestina amb la seva mare¡± el 1955, quan ell tenia 51 anys i la dona, empleada en un parell de cases d'adinerats amics del pintor, 25. Sembla dif¨ªcil, per¨° no impossible.

El 1955, l'any del suposat embar¨¤s, que ara li reclamen a la tomba, Dal¨ª va viatjar a Par¨ªs per fer una versi¨® d'un quadre de Vermeer del Louvre, per¨° tamb¨¦ va pintar un rinoceront al zoo. La banya de l'animal guardava als seus ulls ¡°les m¨¦s divines proporcions de la naturalesa, el tra? de D¨¦u¡±. Aquesta banya simbolitzava per ell la castedat, una altra de les seves obsessions. Sobre la ci¨¨ncia va retre compte completament en els seus quadres. En el que va dedicar a Watson i Crick apareix Gala i li va posar un t¨ªtol ¡°llarg com la persist¨¨ncia gen¨¨tica de la mem¨°ria humana, l'¨²nica estructura que uneix l'home amb D¨¦u¡±, va escriure Dal¨ª quan va presentar l'obra a Nova York.