El Govern espanyol far¨¤ servir de base l¡¯Estatut per rec¨®rrer contra la llei del refer¨¨ndum

Diversos articles del vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya i els preceptes de les Nacions Unides i de la Comissi¨® de Ven¨¨cia contra les consultes il¡¤legals d'autodeterminaci¨® seran la base del recurs que ja ultima l'Advocacia de l'Estat contra la llei del refer¨¨ndum, presentada la setmana passada pels grups separatistes que governen la Generalitat. La llei, que pret¨¦n sustentar un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia l'1 d'octubre, encara no ha estat aprovada formalment. El Govern espanyol esperar¨¤ a aquest moment per rec¨®rrer contra el text davant el Tribunal Constitucional, amb el suport de Ciutadans i del PSOE.

La m¨¤xima del Govern central davant l'acceleraci¨® del proc¨¦s separatista a Catalunya ¨¦s actuar amb ¡°prud¨¨ncia i proporcionalitat¡± davant de fets concrets, no sobre anuncis o provocacions. Aix¨° ¨¦s el que li va transmetre el president espanyol, Mariano Rajoy, al l¨ªder del PSOE, Pedro S¨¢nchez, en la seva cita de dijous passat i ¨¦s en el que estan treballant des de fa temps diferents departaments de l'Estat. A l'Executiu traslladen als seus interlocutors del PSOE, el PSC i Ciutadans que la situaci¨® est¨¤ ¡°monitoritzada¡± al dia. Mariano Rajoy i Pedro S¨¢nchez no van entrar en aquests detalls en la seva reuni¨® de la setmana passada, per¨° el Govern espanyol, segons fonts del gabinet de Rajoy, t¨¦ fins i tot redactat el document que servir¨¤ de base per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del refer¨¨ndum, presentada amb gran solemnitat en un teatre dimarts passat per Junts pel S¨ª i amb el suport de la CUP.

La primera conclusi¨® dels serveis jur¨ªdics de l'Estat ¨¦s, segons fonts del Govern central, que aquest esborrany de llei del refer¨¨ndum, sense signatura ni autoria definida, ¡°atempta contra els principis b¨¤sics de tot Estat democr¨¤tic i de dret¡± perqu¨¨ aquests es caracteritzen per la ¡°submissi¨® de tots els poders p¨²blics a l'ordenament jur¨ªdic¡± i aquest text ¡°¨¦s radicalment contrari tant a la Constituci¨® com a l'Estatut d'Autonomia, aprovat al seu Parlament en representaci¨® del poble de Catalunya¡±.

L'article 3 de l'esborrany d'aquesta llei del refer¨¨ndum sost¨¦ que l'objectiu ¨¦s que prevalgui ¡°jer¨¤rquicament sobre qualsevol altra norma amb la qual pugui entrar en conflicte¡±. S'autoproclama aix¨ª, ¡°amb infracci¨® del principi de jerarquia, en la norma suprema de l'ordenament jur¨ªdic a Catalunya, per sobre de la Constituci¨® i l'Estatut¡±. Com a norma suprema pret¨¦n no ser recorreguda ni jutjada per cap altre ¨°rgan judicial. D'altra banda, l'article 4 no determina ni un percentatge m¨ªnim de participaci¨® ni una majoria qualificada per convertir els seus resultats en vinculants.

Aquesta llei es vol tramitar per lectura ¨²nica, limitant la capacitat de l'oposici¨® de presentar esmenes, reduint al m¨ªnim la deliberaci¨® al Parlament i accelerant els tr¨¤mits per aprovar-la (article 135 del reglament). Amb els vots nom¨¦s de Junts pel S¨ª i la CUP i el rebuig dels altres quatre partits s'est¨¤ tramitant aquesta reforma del reglament, un pas q¨¹estionat pel Consell de Garanties Estatut¨¤ries, segons la Constituci¨® i l'Estatut, un ¨°rgan de la mateixa Generalitat.

Els promotors defensen aprovar aquesta norma ¡°suprema¡± amb majoria absoluta com moltes altres lleis i sense vots de majories refor?ades ni garanties addicionals. Aquesta seria la primera vulneraci¨® de l'article 1 de l'Estatut, fins ara la norma institucional b¨¤sica a Catalunya, i que per a la seva modificaci¨® exigeix, en l'article 222, una majoria de dos ter?os del Parlament i despr¨¦s un refer¨¨ndum.

L'anomenada llei del refer¨¨ndum estableix el seu propi r¨¨gim electoral, malgrat que l'article 56 de l'Estatut demana que aquests sistemes han de regular-se per una norma ratificada tamb¨¦ per una majoria de dos ter?os dels 135 diputats.

En el projecte de la consulta figura, al t¨ªtol VI, una administraci¨® electoral, que pret¨¦n ser l'equivalent a ¡°l'administraci¨® independent¡± que als Estats democr¨¤tics vetlla per la transpar¨¨ncia del proc¨¦s. La Llei Org¨¤nica del R¨¨gim Electoral General preveu en l'article 8 que la Junta Electoral Central la componguin vuit magistrats del Tribunal Suprem designats per insaculaci¨® (una mena de sorteig) i cinc vocals dels partits representats al Congr¨¦s. Aquestes salvaguardes no estan en la llei catalana del refer¨¨ndum, que, a m¨¦s, inclou en l'article 16 el Govern catal¨¤ en aquesta administraci¨® electoral.

Per garantir l'objectivitat del proc¨¦s, la llei catalana crea en l'article 19 la Sindicatura Electoral de Catalunya, que formarien cinc membres nominats per majoria absoluta al Parlament, que ¨¦s el que sumen ara la coalici¨® de Junts pel S¨ª (PDeCAT i ERC) i la CUP. L'oposici¨® no hi seria. L'Estatut requereix majoria de tres cinquens per nomenar el Consell de Garanties Estatut¨¤ries (article 77), el S¨ªndic de Greuges (79) i la Sindicatura de Comptes (81).

Aquesta sindicatura general seleccionar¨¤ pel mateix procediment i control pol¨ªtic els vocals de les sindicatures de tot el territori. L'article 29 fixa que les seves resolucions ¡°esgoten la via d'impugnaci¨® en tots els ¨¤mbits¡±, sense fiscalitzaci¨® superior o de l'oposici¨®.

Les dades del cens

La consulta anunciada per l'1-O es basaria en un cens elaborat per la Generalitat, que no t¨¦ compet¨¨ncies en aquesta q¨¹esti¨®. L'article 33 d'aquesta norma indica que ¡°la inscripci¨® en el cens no exigeix autoritzaci¨® pr¨¨via per part del ciutad¨¤¡±, la qual cosa tamb¨¦ suposa una vulneraci¨® del dret a la intimitat personal i de la llei de protecci¨® de Dddes.

En l'article 11 la llei tampoc respecta el pluralisme pol¨ªtic referent a l'¨²s dels espais p¨²blics i informatius dels mitjans de comunicaci¨®, i concedeix proporcionalment al nombre d'escons dels partits al Parlament catal¨¤ el 70% del temps previst per a la campanya. El 30% restant seria per a les organitzacions acreditades, com les separatistes Assemblea Nacional Catalana, ?mnium o Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia. Junts pel S¨ª i la CUP van tenir en les ¨²ltimes eleccions el 53% dels escons per¨° nom¨¦s el 48% dels vots.