Xavier Prat, el pintor de la ¡®movida¡¯ catalana

La movida?madrilenya que va suposar el pas a la modernitat cultural a l'Espanya dels vuitanta no nom¨¦s es va circumscriure, malgrat la seva denominaci¨®, a la capital espanyola, sin¨® que altres artistes, sobretot pintors i m¨²sics d'altres ciutats, es van sentir part¨ªcips dels aires nous de llibertat que es van viure despr¨¦s de d¨¨cades de control ferri de la dictadura franquista. Xavier Prat (Per¨², 1957-Barcelona, 2007) va ser un dels que des de Barcelona va passar de la contracultura a abra?ar la postmodernitat que va n¨¦ixer i es va forjar en aquest ambient d'inici de la democr¨¤cia, pintant la vida nocturna dels anys vuitanta, per¨° tamb¨¦ la ciutat preol¨ªmpica que estava a punt de canviar per sempre. Can Framis, el centre de la Fundaci¨® Vila Casas, li dedica a?I a una altra ciutat tamb¨¦ clareja,?l'exposici¨® m¨¦s ¨¤mplia (prop de 70 peces, entre dibuixos i quadres) organitzada d'aquest pintor, que va morir fa deu anys despr¨¦s d'una terrible caiguda en un carrer de la capital catalana. I ho fa de la m¨¤ d'una de les persones que millor el va con¨¨ixer, el seu amic de joventut, el periodista i escriptor Sergio Vila-Sanju¨¢n.

La mostra no nom¨¦s recupera un artista oblidat, sin¨® gaireb¨¦ secret, ja que pr¨¤cticament no va exposar i els seus quadres s'han conservat al cercle d'amics i familiars, a m¨¦s d'un parell de col¡¤leccions. ¡°No vaig pensar que pogu¨¦s aplegar tanta obra, pensava que l'exposici¨® seria m¨¦s petita¡±, explica Vila-Sanju¨¢n, que assegura que Prat va ser ¡°la persona de m¨¦s talent¡± que va con¨¨ixer en la seva joventut. Les poques vegades que es van mostrar en p¨²blic les obres de Prat va ser en espais alternatius, per¨° a Madrid ho va fer el 1981 amb El Hortelano (que vivia a Barcelona en aquells anys), Ceesepe, P¨¦rez Villata o Mart¨ªn Begu¨¦, en una de les mostres m¨¦s emblem¨¤tiques que es va fer llavors a Madrid. Va ser l'¨²nica exhibici¨® destacada en la qual va participar, a m¨¦s de la que li va organitzar el 1982 la Diputaci¨® de Lleida. Les seves obres, surrealistes i on¨ªriques, s¨®n plenes d'objectes simb¨°lics i persones, com ell mateix, ja que es va autoretratar en un bon nombre d'obres. Tamb¨¦ d'animals, com gats i la seva gossa, a la qual li dedica una de les seves obres mat¨¨riques, amb p¨¨l de l'animal. ¡°Prat era intens, brillant, divertit, bohemi, provocador i pol¨¨mic¡±, subratlla el comissari.

Assidu de bars

Assidu de bars i sales de ball de Barcelona, com La Coloma o La Seca (oberta nom¨¦s sis mesos), va fer a partir de les seves sortides nocturnes una de les seves s¨¨ries m¨¦s conegudes en la qual va pintar un bon nombre d'obres amb gent ballant i passant-s'ho b¨¦ mentre uns sinistres personatges siluetejats en primer pla semblen vigilar-los. ¡°No va arribar mai a professionalitzar els seus treballs, ni literaris ni art¨ªstics, nom¨¦s va exposar en llocs alternatius¡±, destaca el comissari, que assegura que t¨¦ ¡°un ordinador ple amb els seus escrits, tots in¨¨dits, entre contes, poemes i una novel¡¤la. Encara no m'hi he posat¡±. A l'inici dels anys noranta Prat va deixar de pintar i es va centrar en la direcci¨® art¨ªstica de cinema treballant amb Gonzalo Herralde en pel¡¤l¨ªcules com ?ltimas tardes con Teresa, Angoixa, de Bigas Lluna, o Los ¨¢ngeles,?de Jacob Berger, amb el director d'art Felipe de Paco. ¡°Li encantava Federico Garc¨ªa Lorca i Dal¨ª¡±, explica Vila-Sanju¨¢n, que recorda amb un immens somriure quan van pujar a Cadaqu¨¦s a visitar el pintor. ¡°Era molt proper, ens va rebre amb cava rosat i una bona conversa sobre art¡±.