Xavier Ribalta: ¡°Als pol¨ªtics els toca molt els collons, la can?¨®¡±

Pregunta.Despr¨¦s d¡¯una carrera llarga i prol¨ªfica, ara s¡¯ha decidit a cantar can?ons d¡¯un altre autor (Ramon Andreu sobre poemes de Josep Piera). Com explica aquesta decisi¨®?

?Resposta. El meu treball anterior va ser sobre textos de M¨¤rius Torres amb una orquestra simf¨°nica. Va ser m¨¤gic, per¨° la responsabilitat em va esgotar intel¡¤lectualment. A m¨¦s, el 2010 vaig patir un ictus, probablement per culpa de l¡¯estr¨¨s, que em va fer replantejar el tipus de vida que portava. Estava actuant amb el m¨²sic Ramon Andreu i li vaig oferir que fes unes can?ons pensant en mi. Hem treballat durant cinc anys. ?s el disc al qual he dedicat m¨¦s hores. Qu¨¨ dif¨ªcil que ¨¦s interpretar! Tot i que en Ramon coneix el meu registre com ning¨² i m¡¯ha confeccionat un vestit a mida.

P. Va comen?ar cantant els seus textos i va seguir musicant diferents poetes. Per qu¨¨ aquesta evoluci¨®?

R. De nen cantava can?ons d¡¯Emili Vendrell, i en realitat vaig gravar el meu primer disc, tot i que estudiava enginyeria, com a cantant de la Tuna de Medicina de Barcelona: Villancicos de Madrid. En la portada pos¨¤vem amb Gigliola Cinquetti. Despr¨¦s els meus referents van ser Raimon i Leo Ferr¨¦, i vaig escriure algunes can?ons. Vaig intentar entrar als Setze Jutges, Josep Maria Espin¨¤s em va fer l¡¯examen i em van suspendre. Em va doldre molt, molt¨ªssim, durant un temps ho vaig passar malament, sobretot pel menyspreu. Com que els de la can?¨® no em volien, i anaven tots junts com una fira, vaig comen?ar a buscar-me els meus propis concerts, em vaig convertir en venedor. Estic content que fos aix¨ª, perqu¨¨ no he hagut de pidolar ni demanar res a ning¨². He estat i soc lliure. Despr¨¦s de publicar el meu primer disc, em vaig adonar que no servia per escriure i vaig comen?ar a buscar textos de poetes. Recordo que un poeta que encara viu va dir que musicar poemes no est¨¤ gens b¨¦ perqu¨¨ la poesia porta la seva pr¨°pia m¨²sica i ¨¦s com distreure el lector. No dir¨¦ qui va ser. Jo tampoc estava gaire segur de si era el cam¨ª. La resposta la vaig trobar en Salvador Espriu. Havia musicat diversos poemes seus i volia que els escolt¨¦s per saber la seva opini¨®.

P. El va anar a trobar, doncs?

R. Vaig anar a casa seva. Em va avisar: ¡°Si quedem a les sis de la tarda que siguin les sis de la tarda, ni cinc minuts abans ni cinc minuts despr¨¦s, i porti un casset perqu¨¨ jo no en tinc¡±. Va escoltar les can?ons sense moure¡¯s, sense expressi¨®. Se¡¯m va fer molt llarg i, en acabar, em va dir, textual: ¡°El felicito Sr. Ribalta. M¡¯hauria agradat musicar els meus poemes, per¨° no he tingut aquest art o saviesa, per¨° s¨¤piga que, si ho hagu¨¦s fet, m¡¯hauria agradat trobar la m¨²sica que vost¨¨ ha trobat¡±. Vaig pensar: ¡®Xavier, est¨¤s en el bon cam¨ª¡¯. A partir d¡¯aqu¨ª em vaig oblidar completament d¡¯escriure els textos de les meves can?ons.

¡°Raimon, en acomiadar-se al Palau l¡¯altre dia, va tancar l¡¯¨¨poca de la can?¨®. Ell la va obrir i ell la va tancar. Tal com l¡¯hem ent¨¨s fins ara, aquest fenomen s¡¯ha acabat¡±

P. Qu¨¨ exigeix a un poema per cantar-lo?

R. El primer ¨¦s trobar un punt de refer¨¨ncia en el qual diguis: ¡°Bum¡±. Intentar interioritzar aquella sacsejada, aquell sentiment, i trobar-li el seu espai musical per llan?ar-lo amb el mateix impacte. Si no trobo aquesta sacsejada, conscient que pot ser un gran poema, no puc cantar-lo. Per fer una marranada prefereixo no fer-ho. I aix¨° no vol dir que tot el que he fet sigui espectacular. M¡¯hauria agradat musicar Pere Quart per l¡¯estima que hi havia, i no ho he pogut fer mai. Ho he intentat un parell de vegades, per¨° no les he cantat mai.

P. En el seu disc anterior l¡¯acompanyava una orquestra simf¨°nica; en aquest, un piano i un violoncel. Qu¨¨ diferencia el gran i el petit format?

R. Tant de bo pogu¨¦s anar sempre amb una orquestra! Per¨° tamb¨¦ gaudeixo molt amb piano sol o una guitarra. En aquest moment una gira amb una gran orquestra ¨¦s impensable. Ja gaireb¨¦ ¨¦s impensable fer-la en petit format! A m¨¦s, abans existia la possibilitat de cantar a la resta d¡¯Espanya i avui ¨¦s pr¨¤cticament impossible. ?ltimament m¡¯han anul¡¤lat set o vuit concerts que ja estaven emparaulats amb excuses que no venien al cas. Vaig presentar el disc a Madrid a l¡¯auditori de la Sociedad de Artistas Int¨¦rpretes (AIE) i tot va anar molt b¨¦. El resultat d¡¯aquella presentaci¨®? Zero patatero. Malgrat aix¨°, cantar¨¦ a Madrid, vull fer-ho al setembre i si haig de llogar el teatre jo mateix, ho far¨¦.

P. Quines s¨®n les causes d¡¯aquest allunyament?

R. La situaci¨® en la qual es troba el pa¨ªs. Als anys seixanta hi havia una admiraci¨® total per tot el que passava a Catalunya i, especialment, pels cantautors. Fa poc, en canvi, en una festa major madrilenya va haver-hi problemes amb un grup valenci¨¤ perqu¨¨ es va considerar una provocaci¨® que ¡°solament¡± cantessin en catal¨¤. A part del proc¨¦s, la independ¨¨ncia, el refer¨¨ndum i tot aquest embolic, hem viscut uns anys de hi-hi, ha-ha en qu¨¨ pr¨¤cticament tot estava subvencionat. Llavors qui contracta aqu¨ª? No hi ha empresaris. L¡¯empresari ¨¦s l¡¯administraci¨® i els empresaris de deb¨° estan per a altres coses.

P. L¡¯administraci¨® no s¡¯ha ocupat de la can?¨®?

R. Qu¨¨ s¡¯ha fet per la can?¨®? Molt poca cosa. Quants espais t¨¦ TV3?, Quanta producci¨® hi ha a Catalunya R¨¤dio sobre la can?¨®. S¡¯ha deixat de costat... A l¡¯Argentina diuen ¡°Com pot ser bo si viu al costat de casa meva i ho conec de tota la vida?¡±. Igual: la can?¨® ¨¦s d¡¯aqu¨ª... i, quan es professionalitza, es menysprea. No s¡¯ha explicat el que ¨¦s la can?¨®. Catalunya est¨¤ en deute amb la can?¨®. Amb l¡¯anomenada normalitzaci¨® s¡¯han perdut aquelles entitats dels pobles que decidien a qui contractar, ho preparaven tot i fins pagaven els cartells. Les ajudes han estat poques i mal fetes. ?s m¨¦s, s¡¯ha anat contra la can?¨®. Als pol¨ªtics els toca profundament els collons, la can?¨®.

P. Per qu¨¨?

R. No ho s¨¦, no ho entenc. Si jo no competeixo amb ells! Probablement ¨¦s perqu¨¨ hi ha una solidaritat, una integritat, una honestedat i un rigor que ells no tenen. Es miren al mirall i, ¨¦s clar, veuen que s¨®n pol¨ªtics i que, a m¨¦s, tenen alguna cosa per amagar. La can?¨® els posa en evid¨¨ncia.

P. En aquest estat de coses, quin futur espera a la can?¨®?

R. Quan l¡¯altre dia Raimon es va acomiadar al Palau, va tancar l¡¯¨¨poca de la can?¨®. Ell la va obrir i ell la va tancar. La can?¨®, tal com l¡¯hem ent¨¨s fins ara, s¡¯ha acabat. El que vindr¨¤ a partir d¡¯ara ja ser¨¤ una altra hist¨°ria. Tot el que representava el moviment desapareix amb Raimon. A Fran?a ha passat el mateix: es va acabar amb Brassens, Brel, Ferr¨¦, Ferrat... El que hi ha ara no t¨¦ res a veure, ¨¦s una altra hist¨°ria. La joventut d¡¯avui no necessita aquest missatge. Si avui sort¨ªs un Raimon no aconseguiria fer res, no trobaria el suport per seguir.

P. Tamb¨¦ la ind¨²stria discogr¨¤fica sembla haver desaparegut, per¨° vost¨¨ acaba d¡¯editar un disc.

R. Cert, per¨°, qu¨¨ fas? Penges l¡¯enregistrament a Spotify i ja est¨¤. La quantitat de desc¨¤rregues que s¡¯han de fer a Spotify perqu¨¨ et paguin un euro ¨¦s incre?ble...! No, a mi m¡¯agrada el suport encara que les xifres de vendes siguin rid¨ªcules. Ara solament es venen discos als concerts. No obstant aix¨°, jo, d¡¯alguna manera, la feina ja la tinc feta. Si tingu¨¦s 20 anys i hagu¨¦s de comen?ar, ja seria una altra cosa. Veient el panorama, m¡¯ho hauria de pensar molt: en quin m¨®n m¡¯estic ficant? No ho s¨¦, no m¡¯atreveixo a donar cap consell.

P. Vost¨¨ ha parlat de les desc¨¤rregues legals, per¨° hi ha tamb¨¦ les il¡¤legals, que, fins i tot, s¨®n majoria.

R. El meu disc va sortir al mercat i al cap d¡¯una setmana ja hi havia dues empreses que l¡¯havien penjat. Aix¨° provoca una sensaci¨® d¡¯impot¨¨ncia brutal. Qu¨¨ fer? Emprenyar-te. No hem de perdre la capacitat d¡¯indignar-nos. Jo m¡¯indigno, per¨° no serveix de res. Podria resoldre¡¯s? ?s clar que s¨ª, per¨° els governs no tenen inter¨¨s a fer-ho. Possiblement per desconeixement. S¨®n els interessos de les multinacionals el que ho mou tot. De totes maneres, aix¨° ha de canviar. No s¨¦ si nosaltres ho veurem, per¨° les coses han de canviar perqu¨¨ aix¨° d¡¯avui ¨¦s la selva i si se segueix aix¨ª, aix¨° acabar¨¤ amb la creaci¨®.