La ciutat can¨ªbal

Quan la ciutat sigui, per fi, definitivament orwelliana, potser esclati la guerra entre turistes i emigrants. Amb els habitants locals al mig: atribolats entre servir els primers i expulsar els segons. A aquests benvinguts que arriben per gastar els diners i als malvingutsque han aparegut a la seva frontera per buscar-lo. Les dues tropes cara a cara, gr¨¤cies a aquesta economia de serveis en la qual no hi ha hagut ¡°efecte crida¡± m¨¦s poder¨®s que una campanya tur¨ªstica.

Abans que es desencadeni una distopia com aquesta, la ciutat haur¨¤ complert primer el ritual can¨ªbal de devorar-se a si mateixa, l¡¯urbanita n¡¯haur¨¤ fagocitat el ciutad¨¤ i les lleis urbanes, paradoxalment, s¡¯hauran engolit sense contemplaci¨® el ¡°dret a la ciutat¡±.

No ¨¦s casual, doncs, que des d¡¯aquesta ciutat eventual (de festivals, congressos i fires: d¡¯esdeveniments), creixi l¡¯evocaci¨® d¡¯all¨° que va poder ser. La nost¨¤lgia per la Barcelona pr¨¨via a la marca i al model (que no a la Model). Una ciutat l¡¯imant de la qual no era altre que la promesa de llibertat. O fins i tot el llibertinatge, per no posar-nos massa transcendents. Aix¨ª queda recollit a A chupar del bote (Editorial RM), un llibre que recupera el vessant subversiu d¡¯El Molino, amb les fotos perdudes de Ximo Berenguer i textos i can?ons de Manolo de la Mancha.

Una evocaci¨® d¡¯una altra envergadura ¨¦s la que rastreja Carme Grandas a La Barcelona desestimada (?mbit Serveis Editorials). Un estudi sobre els projectes que en el seu moment, entre els anys 1821 i 2014, no van rebre el s¨ª de les autoritats p¨²bliques o privades i que han conformat, durant segle i mig, la hist¨°ria d¡¯una ciutat paral¡¤lela. Tota una tradici¨® de concursos i adjudicacions que tradueixen el pols sense treva entre la vanitat urbana i la necessitat ciutadana.

Aquesta ciutat ¡ªm¨¦s que amagada, arxivada¡ª s¡¯allotja en les catacumbes dels projectes rebutjats i la seva recuperaci¨® ens confirma que els canvis de fesomia proven les mutacions de les classes barcelonines, les seves prioritats, la repartici¨® concertada dels seus prestigis. Si una ciutat es descobreix pel que ha constru?t, tamb¨¦ hem de con¨¨ixer-la pel que ha rebatut construir.

En l¡¯entrevista d¡¯aquestes p¨¤gines, Itziar Gonz¨¢lez va m¨¦s enll¨¤ i proposa que el millor que es pot fer per la ciutat ¨¦s, precisament, no construir res de nou. Sota la sobredosi d¡¯oferta que planteja aquest model econ¨°mic, la dieta urbana seria la nostra salvaci¨®, l¡¯¨²nic cam¨ª viable per deixar de cruspir-se els uns als altres.

Aix¨ª les coses, tampoc ha de ser casual la reedici¨® d¡¯El dret a la ciutat (Capit¨¤ Swing). El cl¨¤ssic d¡¯Henri Lefebvre on queda clar que l¡¯economia del turisme representa tant el lloc de consum com ¡°el consum del lloc¡±. Que la desindustrialitzaci¨® de la ciutat la fa retrocedir a una condici¨® medieval, per molta smartcity que tinguem a m¨¤. O que la primera funci¨® urbana de l¡¯Estat ¨¦s, precisament, burocratitzar el nostre h¨¤bitat. Aix¨ª que la democr¨¤cia implica saber, abans de res, que no hi ha ciutat ideal. Com tampoc hi ha habitant ideal: la nostra llibertat urbana sol acabar on comen?a la del ve¨ª.

En aquesta guerra civil, la ciutat continuar¨¤ funcionant com aquest ¡°teatre espontani¡± on succeeix la pol¨ªtica. Aquesta mateixa pol¨ªtica que Itziar Gonz¨¢lez va abandonar fa un temps amb l¡¯objectiu de comen?ar a fer-la d¡¯una altra manera.

El problema ¨¦s que aix¨° no sembla aplicable a la ciutat, ja que no hi ha manera d¡¯abandonar-la per salvar-la. A l¡¯espera de reconquerir la nostra condici¨® ciutadana, els urbanites estem obligats a seguir fosos amb la ciutat. Tinguem el prop¨°sit de transformar-la o b¨¦ destruir-la.