El marc i la foto

Sempre he tingut la sensaci¨® que hi ha una certa filosofia espont¨¤nia dels sabers i els oficis. De la mateixa manera que els fil¨°sofs tendim a quedar penjats de l¡¯abstracci¨® i pensem que trobant la categoria adequada tot s¡¯ent¨¦n, les diferents disciplines del dret relacionades amb l¡¯¨¤mbit p¨²blic (en el dret civil passa tot el contrari) tendeixen espont¨¤niament a confondre la realitat amb la llei. Com si la llei fos l¡¯horitz¨® del possible. Crec que estar¨ªem d¡¯acord que el progr¨¦s jur¨ªdic consisteix precisament a ampliar la capacitat de reconeixement en tots els ¨¤mbits. I a treure de la foscor realitats que durant segles han estat menystingudes, condemnades a l¡¯exclusi¨®. La llibertat ¨¦s anterior a la llei, aquesta la limita fins i tot quan la protegeix. I la virtut ¨¦s trobar el punt ¨°ptim ¨Cel m¨¦s inclusiu¨C en la relaci¨® entre la llibertat i la llei.

Per aix¨° em sorpr¨¨n la desfilada en els mitjans de comunicaci¨® de juristes amb etiqueta de constitucionalista, alguns habituals de la premsa escrita, d¡¯altres no, reclamant a Rajoy que acceleri l¡¯activaci¨® dels articles de la Constituci¨® que ofereixen un arsenal repressiu per quadrar el sobiranisme catal¨¤. Fins i tot es llegeixen sofisticades ostentacions de saviesa jur¨ªdica per donar forma objectiva de delicte o de violaci¨® constitucional a comportaments que se situen en l¡¯¨¤mbit del que ¨¦s declaratiu i propagand¨ªstic, ¨¦s a dir, de la llibertat d¡¯expressi¨®, i que no tenen efic¨¤cia jur¨ªdica i administrativa.

Em sorpr¨¨n aquesta actitud, com si la plenitud del constitucionalista fos veure la Constituci¨® desplegant tota la seva pot¨¨ncia en acte, fins i tot en aquells articles que, com s¡¯ha dit, es van redactar amb la presumpci¨® que no s¡¯haurien d¡¯activar mai. Com em sorpr¨¨n que alguns juristes avalin l¡¯estrat¨¨gia de Rajoy de transferir les respostes al sobiranisme al Tribunal Constitucional. Si ens atenim al principi de separaci¨® de poders, l¡¯elisi¨® de responsabilitats pol¨ªtiques per part del president ¨¦s una actitud manifestament inconstitucional. La confusi¨® de funcions degrada la democr¨¤cia. Em pregunto: per qu¨¨ se senten m¨¦s els constitucionalistes disposats a fer valer la Constituci¨® com a arma per combatre el sobiranisme que no pas els partidaris de pensar la manera d¡¯obrir-la perqu¨¨ hi capiguem tots? Tornem a la filosofia espont¨¤nia de la qual parl¨¤vem abans. No ¨¦s la Constituci¨® la que configura una societat, com sembla que alguns entenen; ¨¦s la societat la que busca una Constituci¨® que la reguli adequadament. Les societats es doten d¡¯una Constituci¨® i no a l¡¯inrev¨¦s. I quan la foto canvia, els marcs canvien.

Des del 1978 hem viscut en un immobilisme constitucional manifest. El bipartidisme ha tingut p¨¤nic a canviar la Constituci¨®, i pot ser que aquesta actitud sigui contaminant. Per¨° sembla que per a un constitucionalista hauria de ser m¨¦s interessant pensar com se la pot fer evolucionar perqu¨¨ es puguin establir formes d¡¯articulaci¨® satisfact¨°ries per a tots que no pas explorar totes les possibilitats de l¡¯articulat vigent per frenar el pas a l¡¯independentisme. Quan es decreta la independ¨¨ncia com un ideal impossible ¨Cper ser il¡¤legal¨C s¡¯est¨¤ produint una manifesta negaci¨® de la realitat. Agradi o no, l¡¯independentisme existeix.

En una entrevista de Cristian Segura en aquest diari, Timothy Garton Ash, amb l¡¯avantatge de la mirada forastera en situacions enterbolides, deia: ¡°La pol¨ªtica de Rajoy i del PP ha estat extremadament insensata per no haver intentat veure la situaci¨® des del punt de vista catal¨¤. Entenc que ¨¦s un problema pol¨ªtic, no legal¡±. Precisament, recon¨¨ixer l¡¯altre, intentar entendre la seva perspectiva ¨¦s condici¨® per a qualsevol soluci¨® pol¨ªtica. I explorar vies constitucionals atrevides era una manera de contribuir a aquest reconeixement. No obstant aix¨°, pot ser que la meva sorpresa vingui de la ingenu?tat de llegir com a arguments jur¨ªdics el que simplement s¨®n vestits a mida per a una aposta pol¨ªtica i ideol¨°gica concreta.

Tota la confusi¨® ve del mateix lloc: en convertir el Constitucional en l¡¯ariet contra el sobiranisme passa a ser un instrument pol¨ªtic. I la hip¨°tesi de la reforma queda substitu?da pels m¨¨todes d¡¯acci¨®. Diuen que al maig Puigdemont va demanar a Rajoy negociar una sortida i que el president espanyol li va exigir que retir¨¦s el refer¨¨ndum. Puigdemont va respondre: ¡°No puc¡±, seria ¡°una claudicaci¨®¡±. Si a l¡¯inici de la crisi, fa cinc anys, Rajoy hagu¨¦s actuat amb dilig¨¨ncia, ni Mas, ni Puigdemont li haurien pogut donar aquesta resposta.