Els cirurgians del suro

Talla el vent i el suro amb la precisi¨® d'un cirurgi¨¤. Cops sords, acompassats i precisos trenquen l'asc¨¨tic silenci del Parc Natural de Los Alcornocales (Cadis). Ni un tall de m¨¦s, ni un de menys. Amb la seva destral esmolada, Juan Jos¨¦ Gallego dibuixa una l¨ªnia vertical perfecta a l'arbre. ¡°?s una prolongaci¨® del meu bra?. Sento quan ha arribat al tronc¡±, explica el capat¨¤s. Amb l'empunyadura fa al?aprem i el suro es despr¨¨n. En no m¨¦s de 10 minuts ha acabat amb la surera. Passa a la seg¨¹ent. El ritme ¨¦s esgotador. Gallego, de 36 anys, dirigeix una quadrilla de 14 homes que, durant dos mesos a l'estiu, treballa en l'extracci¨® del suro a Cadis. Al llarg de la geografia espanyola, s¨®n fins a 3.000 treballadors els que empra aquest sector, tradicional i amena?at, per¨° que ¨¦s capa? de produir 62.700 tones, el 30% de la producci¨® mundial, i col¡¤locar Espanya com el segon productor del m¨®n despr¨¦s de Portugal.

La pausada ind¨²stria del suro lluita per sobreviure en la vertiginosa economia actual. No ho t¨¦ f¨¤cil. Entre extracci¨® i extracci¨®, una surera triga de 10 a 12 anys a recuperar l'escor?a. La seva principal destinaci¨® ¨¦s la fabricaci¨® de taps. Per¨° no tota la producci¨® ¨¦s v¨¤lida, a Catalunya nom¨¦s s'aprofita per a aquesta finalitat entre el 20 i el 25%. Al mass¨ªs de les Gavarres, a Girona, ja hi ha sureres que fa d¨¨cades que no es pelen. A Los Alcornocales, el relleu generacional del surer no est¨¤ assegurat.

Gallego s'ha llevat a les 4 del mat¨ª per comen?ar la feina a les 6.50 a la finca p¨²blica de Los Naranjos, a Jimena de la Frontera (Cadis). La seva quadrilla treballa per a l'empresari que aquest any ha guanyat la licitaci¨® per extreure el suro en aquesta zona. A centenars de quil¨°metres, a la finca gironina Fitor, el Mohamed i els seus quatre companys marroquins fan el mateix per al propietari Joan Botey. Cadascun treu 400 quilos per dia i guanyen uns 120 euros nets per jornal, segons l'Institut Catal¨¤ del Suro (Icsuro). A Cadis, cobren per quilo i aconsegueixen una suma similar. Treballen a preu fet i la sinistralitat ¨¦s quotidiana. ¡°Aix¨°¡±, diu el capat¨¤s assenyalant la seva afilada destral ¡°no pregunta, l'¨²nica cosa bona ¨¦s que el tall ¨¦s net¡±.

No ¨¦s f¨¤cil trobar jornalers

¡°Comparat amb altres feines del camp, no est¨¤ mal pagat, per¨° si mires l'especialitzaci¨® que tenim, s¨ª¡±, reconeix Gallego, fill i net de surers. I ja no ¨¦s f¨¤cil trobar jornalers amb les seves habilitats, ell mateix t¨¦ dos aprenents ¡°per evitar que l'ofici no es perdi¡±. Botey ho sap del cert, ha tingut veritables problemes per trobar gent disposada a aprendre la t¨¨cnica de l'extracci¨®. Per a les seves 1.000 hect¨¤rees de bosc van passar jornalers catalans, despr¨¦s andalusos i, des de fa 15 anys, magrebins.

Quan la quadrilla de Gallego acaba la seva feina a les muntanyes gaditanes, els arriers carreguen el suro en muls i el porten fins a clarianes de bosc, els patis, on el recullen els camions. Abans, es refuga o classifica en funci¨® de la seva qualitat.

Per aconseguir el cobejat tap de suro, la mat¨¨ria primera viatja a f¨¤briques on es cou a altes temperatures. En aquesta segona etapa, tampoc es deslliuren de problemes. ¡°?s complicat pel monopoli existent i les escasses ajudes¡±, reconeix el gadit¨¤ Eladio S¨¢ez, amo de Cork Spain. Es refereix al poder de Corticeira Amorim, l'empresa portuguesa l¨ªder del sector que compra bona part de la producci¨® espanyola i controla el 35% del mercat mundial.

A Catalunya, tamb¨¦ ha fet estralls la concentraci¨® empresarial. Segons Joan Puig, president de l'associaci¨® d'empresaris Aecork, ¡°fa anys hi havia 60 empreses al sector i ara ronden les 20¡±. De la minva no s'escapa la fabricaci¨® dels taps. A Catalunya subsisteixen 25 companyies com Trefinos, Oller o Manuel Serra. A m¨¦s, ¡°el baix consum de vi a Espanya obliga a buscar el mercat fora¡±, diu un portaveu de Trefinos.

A S¨¢ez no l'espanten aquestes dificultats. Est¨¤ en proc¨¦s de proves per crear la primera f¨¤brica de taps de Cadis. El sector lluita per reinventar-se. La Iniciativa Territorial Integrada (ITI) de la Junta d'Andalusia preveu subvencions a Cadis per donar nous usos al suro, com l'aeroespacial. A l'Institut Catal¨¤ del Suro investiguen aplicacions basades en el reciclatge, com la biomassa. S¨¢ez est¨¤ esperan?at que el negoci en el qual va n¨¦ixer tingui futur: ¡°No ¨¦s f¨¤cil, per¨° ho portem a la sang i ho intentarem¡±.