Nom¨¦s habitacions

L¡¯edifici 110 Rooms del carrer Proven?a de Barcelona, un nom que busca definir l¡¯ADN d¡¯aquest immoble que guarda a l¡¯interior la seva originalitat, ha estat el premi d¡¯Opini¨® en la darrera edici¨® dels premis FAD. Crec que ¨¦s oport¨² fer tres consideracions m¨¦s enll¨¤ del que en el seu moment va valorar el jurat per seleccionar-lo. La primera, quasi podr¨ªem dir que fora de concurs, ¨¦s el treball previ per poder arribar a un resultat aix¨ª en un camp com el de l¡¯arquitectura de l¡¯habitatge, ple de convencionalismes i afectat m¨¦s que greument pel discurs tecnicosostenible. Aix¨° tan sols es pot aconseguir amb una capacitat d¡¯interpretaci¨® de la normativa, de conv¨¨ncer la propietat ¡ªque ara deixa la promoci¨® p¨²blica seriosament tocada¡ª, de llegir la ciutat barrejant la discreci¨® i certa extravag¨¤ncia i de modulaci¨® de tot plegat, per poder fer un edifici tan at¨ªpic com aquest sense semblar-ho. Aquesta ¨¦s una part, a l¡¯inici del proc¨¦s, ineludible en qualsevol projecte, en la qual el disseny ¨¦s accessori i el que compta ¨¦s la convicci¨® i la intel¡¤lig¨¨ncia. I encara hi ha qui creu que es pensa amb el llapis!

La segona ¨¦s la manera de resoldre i concebre la planta baixa com un passatge cap a l¡¯interior d¡¯illa. Aquesta part de l¡¯edifici barreja elements de dos mons diferents: un pertany al camp m¨¦s aviat conceptual i est¨¤ lligat a la idea que la planta baixa dels edificis estigui lligada al m¨¦s possible a l¡¯espai p¨²blic. Un lloc en el qual l¡¯espai dom¨¨stic de les plantes superiors i l¡¯espai p¨²blic deixin oberta la seva relaci¨® a la interpretaci¨® que en cada moment li donin els usuaris. Els altres elements s¨®n purament formals, i s¨®n els que atorguen la fisonomia d¡¯aquest espai, recorrent a una inspiraci¨® contra corrent com la que va suposar La Strada Novissima de la Biennal de Ven¨¨cia del 1980. Aquell carrer de fa?anes inventades per 20 arquitectes diferents per revisar el passat, en plena euf¨°ria postmoderna, b¨¦ mereix reconsiderar-se ara, quasi 40 anys despr¨¦s. El recurs a les superf¨ªcies revestides de marbre, l¡¯al?ada del pas al fons de l¡¯illa i la pres¨¨ncia espiritual d¡¯una pir¨¤mide truncada ho fan recordar clarament.

La tercera ¨¦s la m¨¦s important, la que no es veu si no ¨¦s a la planta de distribuci¨® i la que sentim en entrar en un dels apartaments. La peculiaritat d¡¯aquests apartaments, quatre per repl¨¤, ¨¦s que estan fets d¡¯habitacions gen¨¨riques iguals, sigui quin sigui l¡¯¨²s que se¡¯ls doni. Utilitzant la nomenclatura oficial, dir¨ªem que el rebedor, la sala, el menjador amb cuina i les dues habitacions s¨®n iguals, i el que les diferencia ¨¦s la seva posici¨® relativa. Aix¨°, al meu entendre, dona coses interessants; la primera ¨¦s que ¨¦s una demostraci¨® que el que en diem flexibilitat t¨¦ una relaci¨® directa amb l¡¯ambig¨¹itat. No definir la funci¨® de les peces d¡¯un habitatge ¨¦s la millor de les flexibilitats possibles, d¡¯aquesta manera la iniciativa correspon a qui hi viu, i ¨¦s ell qui decideix quin ¨²s fa de les peces d¡¯una casa. Estretament lligat a aquesta ambig¨¹itat, en aquests apartaments hi ha les portes i les obertures ¡ªpetites finestres interiors¡ª que comuniquen les peces i accentuen el paper ambivalent de les habitacions m¨¦s previsibles (especialment les dues dels extrems en diagonal).

Per¨° una de les expressions m¨¦s atractives d¡¯aquest conjunt d¡¯habitacions iguals ¨¦s la posici¨® del menjador amb cuina inclosa. Aquesta pe?a, que no t¨¦ una comunicaci¨® directa amb el carrer ni amb el pati, ¨¦s el centre de la distribuci¨®. L¡¯arquitectura moderna de l¡¯habitatge no ¨¦s central. L¡¯arquitectura moderna oficial de l¡¯habitatge ha professat sempre una veneraci¨® per all¨° lineal, potser amb l¡¯excusa del contacte directe amb l¡¯exterior, oblidant les parts indefinides o ambig¨¹es i ha proscrit alcoves i finestrons interiors. El funcionalisme i el male?t costum de dividir la casa en zona de dia i zona de nit s¨®n el responsable i l¡¯expressi¨® de la vulgaritat, en aquest ordre, en qu¨¨ ha acabat l¡¯habitatge contemporani. Amb tot plegat, l¡¯habitatge modern sembla un dictat en qu¨¨ l¡¯usuari t¨¦ m¨¦s aviat poc a dir. Aquests apartaments s¨®n el contrari i podrien inspirar una revisi¨® seriosa de la concepci¨® de la casa contempor¨¤nia, m¨¦s desinhibida i m¨¦s d¡¯acord amb la imperfecta vida real.