¡®Nit i dia¡¯, cal una tercera temporada

Stanley Milgram, als anys seixanta, va demostrar la teoria que tots som a sis graus (clics, en l¡¯¨¨poca digital) de separaci¨®. A Nit i dia els personatges, siguin metges, policies, pol¨ªtics corruptes o assassins il¡¤lustrats s¨®n molt m¨¦s a prop uns dels altres, fet que dona una densitat in¨¨dita i facilita un progressiu creuament d¡¯hist¨°ries. En aquesta segona temporada hi ha hagut el prop¨°sit de ser m¨¦s cru i els assassinats, per exemple, no estaven tractats amb tanta el¡¤lipsi com els del mataiaies. Cal recordar el de Fidel a mans del savi Benet Muntada que l¡¯esquartera a la banyera per poder distribuir les peces en dues maletes. La banyera ha estat un espai molt freq¨¹entat al cinema per dipositar, i fins i tot dissoldre (amb ¨¤cid), els cad¨¤vers. El que fa m¨¦s perversa la manipulaci¨® d¡¯en Benet ¨¦s que mentre treballava escoltem una sonata per a piano de Bethoveen que va dedicar a una damisel¡¤la de qui estava enamorat i que t¨¦ unes intencions l¨ªriques que, ¨°bviament, no tenen res a veure amb les maniobres que estem contemplant. I no les endolceix, s¡¯hi contraposa ir¨°nicament. Per cert, en aquest tr¨¤fec, Muntada tan aviat porta guants com no en porta, no s¨¦ si per un error de continu?tat o perqu¨¨ al pobre Benet se li estaven acabant les piles. Tamb¨¦ se¡¯ns permet contemplar amb deteniment, i caiguda de dit inclosa, l¡¯automutilaci¨® (reversible) de la Sara .

El moment m¨¦s rod¨® de la temporada ha estat l¡¯escena del cap¨ªtol Escacs de la Sara amb F¨¤tima, una noieta que ha estat violada despr¨¦s de patir una inhibici¨® qu¨ªmica. Si hi ha un moment definitori del treball de la forense no ¨¦s en el carreteig i esbudellament de cossos. ?s en aquest instant d¡¯afecte i solidaritat amb una v¨ªctima que a m¨¦s del drama de l¡¯agressi¨® arrossega el temor al pare, com si ella fos culpable del que li ha passat. Una escena aparentment a?llada que s¡¯incorpora a la perip¨¨cia comuna de tots els personatges al pen¨²ltim cap¨ªtol.

Els nouvinguts a la s¨¨rie tenen un pes argumental notable que enfosqueix els protagonistes de la primera temporada. Una opci¨® saludable perqu¨¨ renova l¡¯ecosistema, els habitants del planeta nitidi¨¤, encara que alguns personatges acumulen una gamma excessiva de maldats. No n¡¯hi ha prou amb ser metge sense escr¨²pols o pol¨ªtic corrupte, tamb¨¦ s¡¯¨¦s assass¨ª i pederasta. Un curr¨ªculum que desdibuixa els engranatges m¨¦s habituals i miserables de la pol¨ªtica deshonesta, que ¨¦s prou fastigosa i criminal sense que calgui afegir-hi altres delictes de primera plana. Al darrer cap¨ªtol s¡¯aprecia el mecanisme de simulaci¨® que organitzen els nous l¨ªders pol¨ªtics, que no obliden fer anar la maquineta que esmicola documents.

El cas judicial queda penjat per la mort dels caps de colla, un d¡¯ells assassinat a la manera de Lee Harvey Oswald, cosa que ens deixa molt preocupats perqu¨¨ sembla que la policia no n¡¯apr¨¨n mai. Es tracta de Mart¨ª Mir¨® a mans d¡¯en V¨ªctor (gran Andr¨¦s Herrera) i del doctor Grau, per la Sara, en aquest cas accidentalment i en defensa pr¨°pia. Aix¨° salva la s¨¨rie de dir-nos si la Just¨ªcia hauria arribat fins on havia d¡¯arribar. Conforta veure la jutgessa resistint el xantatge que li fan perqu¨¨ miri cap a un altre cant¨®, per¨° la biblioteca d¡¯en Muntada, majestuosa com el magatzem de Kane, amaga secrets segurament introbables.

El darrer cap¨ªtol de Nit i dia s¡¯ha fet llarg. Hi ha el capgirell final d¡¯un ep¨ªleg despr¨¦s dels t¨ªtols de cr¨¨dit. I hi ha, per exemple, dues escenes on¨ªriques de Sara, una de les quals permet ressuscitar al mataiaies. S¨®n tombarelles que s¡¯han perm¨¨s els autors de la s¨¨rie, m¨¦s juganers que d¡¯habitual. Fins i tot, alguns, es troben al restaurant on la clientela, ells, fan fora en Mir¨® i la seva dona. ?s clar qu¨¨ en pensen d¡¯algunes de les seves criatures que, per cert, no s¡¯han inventat. Ni han anat a inspirar-se gaire lluny.

Hem contemplat, doncs, un festival de maldat amb una cal¡¤ligrafia narrativa m¨¦s pensada i elaborada del que ¨¦s habitual a les s¨¨ries dom¨¨stiques. Amb riscos que, malgrat puguin fer patinar, s¨®n d¡¯agrair. Ara que ja ens hem habituat al m¨®n de fosc¨²ria de Nit i dia...seria malaguanyat que no hi hagu¨¦s una tercera temporada.