Vertigen

Hi ha un vertigen, provocat per tu mateix, quan et mires a l¡¯espill m¨¦s temps del compte; hi ha vertigen quan alg¨² ¡ªun metge, un psic¨°leg o un simple impertinent¡ª t¡¯explora; hi ha vertigen, tamb¨¦, quan alg¨² examina, estudia i analitza la teua obra. ¡°La teua obra¡±, ho s¨¦, sona pedant. Els teus paperets, els teus gargots. Jo, que tinc una obra no sols insignificant, sin¨® tamb¨¦ minsa, ho he experimentat. Algunes persones, no sols estudiants universit¨¤ries, sin¨® tamb¨¦ amb un recorregut, un prestigi, una traject¨°ria llargs i consolidats, encara no entenc per qu¨¨, han dedicat part del seu temps i la seua saviesa a furgar dins dels meus paperets i a traure¡¯n una visi¨® global, una hip¨°tesi d¡¯all¨° que hi ha a l¡¯altra part de l¡¯espill quan em mire i que a mi, miop, em costa desxifrar. Als seus estudis afloren les d¨¨ries, les reiteracions, els tics, les contradiccions que et caracteritzen, que conformen el teu estil. Et despullen, i ho poden fer amb generositat o amb indulg¨¨ncia, per¨° tamb¨¦, si tenen mala bava, si els habita el ressentiment, amb mesquinesa. He tingut sort, fins ara: m¡¯han tractat massa b¨¦ i tot. El mateix cos pot semblar seductor o repulsiu segons la tria del punt de vista, de l¡¯enquadrament, de la il¡¤luminaci¨®, de la postura. Detectar mancances dels altres, fer-ne escarni, ¨¦s un esport facil¨ªssim, pueril. Qualsevol el pot practicar. Fins i tot a Dostoievski, a Rembrandt, a Beethoven, hi podem trobar punts febles, p¨ªfies, fracassos, passos en fals, instants de rid¨ªcul. Descobrir, en canvi, all¨° que sumen, la fulla o la branca que afigen a l¡¯arbre de la cultura, requereix no sols noblesa, sin¨® tamb¨¦ cervell.

La visi¨® global de l¡¯obra d¡¯un autor esdev¨¦, per al lector, per a l¡¯espectador, reveladora. Hi ha artistes que no he compr¨¨s fins que no n¡¯he vist una exposici¨® antol¨°gica. Quan no veus una pe?a a?llada, quan est¨¤ envoltada d¡¯avantpassats i descendents, quan saps d¡¯on ve i cap a on va, quan copses l¡¯aire de fam¨ªlia, el fil que uneix tot el que ha fet una mateixa m¨¤, perceps el trencaclosques sencer, el dibuix que completa. Un dibuix que no enganya. Als artistes grans, els fa m¨¦s grans; als mediocres, els escur?a.

Les conclusions, en tot cas, s¨®n quasi sempre les mateixes: la vida i les capacitats d¡¯un individu no donen per a fer ¡ªllevat d¡¯excepcions genials que tots tenim al cap, i que costen d¡¯entendre¡ª gran cosa. Cada traject¨°ria t¨¦ un o, com a molt, dos punts ¨¤lgids sobre un fons m¨¦s aviat gris. Hi ha, fins i tot, excel¡¤lents creadors que, per tal de no repetir-se, per evitar la grisor, ho han deixat c¨®rrer, han preferit el ¡°poc i bo¡± al ¡°m¨¦s del mateix¡±.

Qui t¨¦ ra¨®? ?Simenon, amb m¨¦s de dues-centes novel¡¤les, o Rulfo, amb dos llibrets? ?Bella Tarr, que ha deixat de fer cine, o Woody Allen, que en fa massa? La resposta, crec, ¨¦s que tots. Tots tenen ra¨®. La seua ra¨®.

La visi¨® global de la seua obra, per¨°, tant si ha estat prol¨ªfica com exigua, els delata, i no hauran pogut evitar, uns i altres, com jo mateix, el vertigen.

?