L¡¯exemple basc

El gran esc¨¤ndol pol¨ªtic de la setmana passada a Catalunya ¨C¨¦s a dir, la circumst¨¤ncia inconcebible que un Govern amb un programa independentista, sustentat sobre una majoria parlament¨¤ria independentista, es configuri amb consellers inequ¨ªvocament independentistes per abordar un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®¨C, aquest fet inaudit, ja ha tingut tants glossadors i ha suscitat tals hip¨¨rboles (purga, implosi¨®, convulsi¨®, depuraci¨®, gir cap al radicalisme, deriva autorit¨¤ria, intransig¨¨ncia de car¨¤cter etarra, etc¨¨tera) que em permetr¨¦ de donar-lo per amortitzat, i dirigir el focus cap a l¡¯altra banda del terreny de joc: qu¨¨ van fer, quines iniciatives van prendre durant aquells mateixos dies les forces i els poders que defensen l¡¯statu quo politicoterritorial espanyol? Qu¨¨ van fer, vull dir, a m¨¦s d¡¯enviar una parella de la Gu¨¤rdia Civil al Teatre Nacional a buscar una factura.

?s de just¨ªcia admetre-li al nou PSOE de Pedro S¨¢nchez, almenys, voluntat propositiva i afany de generar debat. Divendres, reunides conjuntament, les executives del PSOE i del PSC van aprovar una ¡°Declaraci¨® de Barcelona¡± que vol solemnitzar les idees del socialisme sanchista pel que fa al plet catal¨¤: el ¡°reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya¡± ¨Csense concretar quines¨C per mitj¨¤ del desenvolupament i la recuperaci¨® de l¡¯Estatut del 2006, d¡¯un nou acord de finan?ament, d¡¯un millor repartiment de compet¨¨ncies, per¨°, sobretot, de l¡¯engegada d¡¯una reforma federal de la Constituci¨® que reconegui el car¨¤cter plurinacional de l¡¯Estat, federalitzi el Senat, etc¨¨tera. Algunes al¡¤lusions de l¡¯entorn de S¨¢nchez als models belga i alemany han afegit a la proposta m¨¦s interrogants que certeses, per¨° en fi...

Es tracta ¨Cno cal dubtar-ho¨C d¡¯idees benintencionades, tot i que de viabilitat dif¨ªcil, tant o m¨¦s que el refer¨¨ndum de Puigdemont. Curant-se en salut, el v¨¨rtex socialista preveu iniciar la reforma constitucional sense el suport del PP ¨Cque se sumaria al proc¨¦s en un futur indeterminat i per raons desconegudes¨C, nom¨¦s amb Podem i Ciutadans. Per¨° Albert Rivera va trigar poques hores a escriure que ¡°el PSOE es lliura una altra vegada al nacionalisme del PSC [sic]. Sembla que el document l¡¯hagi redactat S¨¢nchez amb Carod-Rovira¡±. No sona gaire esperan?ador, la veritat. Pitjor encara ¨Cperqu¨¨ ve de dins¨C ¨¦s el missatge que transmet la pon¨¨ncia pol¨ªtica de l¡¯imminent congr¨¦s del PSOE andal¨²s: rebuig frontal a la plurinacionalitat i defensa aferrissada de la Declaraci¨® de Granada, o sigui, de l¡¯esgotat model auton¨°mic ¨Ci especialment de les cl¨¤usules financeres, tan beneficioses per a alguns¨C rebatejant-lo com a ¡°federalisme cooperatiu¡±. A Castella-la Manxa, per la seva banda, parlen de nacions ¡°de car¨¤cter folkl¨°ric¡±.

I el PP? Qu¨¨ diu, proposa o suggereix el PP? A banda de les analogies etarres, nazis i chavistes, la reacci¨® m¨¦s significativa davant dels canvis al Govern de la Generalitat la va expressar el mateix Mariano Rajoy dissabte a Bilbao. Despr¨¦s d¡¯instar Puigdemont a abandonar el seu ¡°deliri secessionista¡± ¨Cun comentari amable ¨¦s sempre la millor introducci¨® al di¨¤leg¨C, li va recordar que ¡°hi ha una altra manera de fer pol¨ªtica¡±, la del ¡°pacte, acord i entesa¡± que funciona a Euskadi. ¡°El que s¡¯est¨¤ fent entre el Govern d¡¯Espanya i el basc avui ¨¦s el que s¡¯ha de fer¡±, va reblar.

Ja sab¨ªem que el registrador Rajoy Brey ¨¦s un home de reaccions lentes, que es mou a ritmes geol¨°gics, per¨° el seu comentari bilba¨ª ens ho confirma amb escreix. ?s de deb¨° una ll¨¤stima que el president del Govern espanyol no hagi descobert fins ara les grans virtuts conciliadores del model de relaci¨® pol¨ªtica i financera entre Madrid i Vit¨°ria. Si ja n'hagu¨¦s estat conscient fa cinc anys, ¨¦s indubtable que quan el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va anar a la Moncloa el 20 de setembre del 2012 amb la petici¨® d'un concert econ¨°mic o pacte fiscal per a Catalunya, la resposta de Rajoy hauria estat positiva, i no el cop de porta als nassos que va rebre Mas.

Perqu¨¨ la clau de volta del ¡°pacte, acord i entesa¡± amb Urkullu i el PNB ¨¦s el concert econ¨°mic, la quasiindepend¨¨ncia financera que atorga a Euskadi, la capacitat dels bascos per governar-se sense ajustos ni retallades... En quin punt estaria la pol¨ªtica catalana si, aquell dia de setembre del 2012, Rajoy hagu¨¦s dit s¨ª a negociar un pacte fiscal? Aix¨° no ho s¨¦, no ho sabrem mai. Per¨°, despr¨¦s d'haver expressat un no categ¨°ric, apel¡¤lar ara al bals¨¤mic exemple basc constitueix un exercici de cinisme descomunal.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.