Un drac a les mans

A les meves mans, la petita bestiola fosca es cargolava i tot d'una es quedava quieta mirant-me amb els seus ulls negres perfilats de bronze. La llum de la llanterna que duia al cap?foradava les m¨¤giques tenebres del bosc i el rierol que hi havia per all¨¤ i descobria, enfocant l'animal, que tenia un dels costats esquitxats de plata. Semblava un petit drac i no podia parar de pensar, empassant saliva, en els que surten a?Joc de trons, amb cranis d'¨°nix i ullals com dagues de diamant negre. Internament vaig batejar el meu presoner amb el nom de?Drogon, el drac de Daenerys Targaryen, del qual s'explica que era la reencarnaci¨® del poder¨®s Balerion, el terror negre... Alg¨² va tossir impacient darrere meu. Era l'herpet¨°leg (estudi¨®s dels r¨¨ptils i amfibis) F¨¨lix Amat, del Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Granollers, que no estava per roman?os. Es veu que jo ja havia potinejat bastant la bestiola, el seu protegit. Vaig intentar passar-l'hi (ell duia guants de laboratori), per¨° l'animal no em deixava anar. M'havia segregat alguna cosa a la m¨¤, estava enganx¨®s i desprenia una olor penetrant molt caracter¨ªstica, com de cola, gaireb¨¦ industrial. ¡°Sembla un mecanisme de defensa, encara no sabem si ¨¦s t¨°xic¡±, va explicar el bi¨°leg dedicant-me un somriure mal¨¨vol. Amat, un paio peculiar, fins i tot per ser herpet¨°leg ¨C¨¦s l'¨²nica persona que conec a qui l'ha mossegat una serp verinosa dues vegades¨C, ¨¦s el descobridor (en col¡¤laboraci¨® amb el bi¨°leg Salvador Carranza), de l'animal¨® per al qual hav¨ªem muntat l'expedici¨® nocturna que ens havia portat fins a aquesta escarpada torrentera a mil metres d'altura a les muntanyes: el molt secret, esmunyed¨ªs, esc¨¤s i extremadament amena?at trit¨® del Montseny (Calotriton arnoldi).

L'aventura havia comen?at unes setmanes abans, quan Toni ?lvarez i Oleguer Plana, guardes forestals del Parc Natural del Montseny i bons amics, em van parlar d'aquesta fabulosa criatura, un tipus de trit¨® end¨¨mic d'uns paratges molt concrets i redu?ts del mass¨ªs, i que Carranza i Amat havien donat a con¨¨ixer al m¨®n el 2005 . ¡°L'has de veure¡±, va insistir ?lvarez, ¡°i al F¨¨lix tamb¨¦¡±, va afegir.

Sembla ser que hi ha traficants d¡¯esp¨¨cies rares? que ja han clissat el trit¨® del Montseny i s¡¯han detectat furtius a les torrenteres

El trit¨® del Montseny (aix¨° de Calotriton ve del grec, kalos, bell, i de Trit¨®, el nom del fill aqu¨¤tic i trompeter de Posid¨®, i arnoldi en homenatge a l'icti¨°leg Johann Pane Arnold) ¨¦s un amfibi de la mateixa fam¨ªlia de les salamandres i estretament relacionat (encara que no es creuen) amb el trit¨® pirinenc (Calotriton asper), molt m¨¦s com¨², per¨° dif¨ªcilment els podr¨ªem distingir sense algunes lli?ons pr¨¨vies, i aix¨° suposant que f¨®ssim capa?os de distingir un trit¨® pirinenc. Jo haig de recon¨¨ixer que, malgrat haver-m'hi fixat molt, no he vist mai cap mena de trit¨® al Montseny (tamb¨¦ hi ha el trit¨® palmat i el marbrat), i aix¨° que estiuejo a Viladrau des de fa m¨¦s de quaranta anys, cosa que diu molt de com n'¨¦s de discret i esquiu el g¨¨nere i tamb¨¦ de la meva habilitat com a observador. En canvi,?conec b¨¦ les salamandres i una vegada fins i tot li vaig fer una ces¨¤ria a una.

Gr¨¤cies a la tenacitat dels guardes i a la bona voluntat de les autoritats del parc em vaig trobar un dia a la Masia Mariona, Can Patxot, la seva seu administrativa, situada a Mosqueroles (Fogars de Moncl¨²s), al peu del Montseny. All¨¤, sospit¨®s pel meu inveterat entusiasme, vaig ser sotm¨¨s pel bi¨°leg i t¨¨cnic de parcs naturals de la Diputaci¨® de Barcelona Daniel Guinart i per F¨¨lix Amat a un escrutini i un interrogatori previs a la cita amb el trit¨®. Va ser tot un tercer grau. De fet, tota prevenci¨® ¨¦s poca tractant-se no nom¨¦s de mi, sin¨® del trit¨® del Montseny, esp¨¨cie que es troba en "perill cr¨ªtic¡± d'extinci¨® a causa del seu obstinat localisme i la seva escass¨ªssima capacitat d'adaptar-se a canvis de qualsevol tipus. L'esp¨¨cie podria tenir el dubt¨®s honor de ser la que ha existit menys temps despr¨¦s d'haver estat descoberta.

Per sort, l'exclusiu i elusiu amfibi ¨¦s el subjecte d'un ambici¨®s projecte a quatre anys (iniciat el passat octubre) i dotat amb tres milions d'euros, el Life Trit¨® Montseny, que intenta garantir la superviv¨¨ncia de l'animal (com es fa amb el linx o l'os bru), de manera que ¨¦s imprescindible preservar el seu h¨¤bitat. Perqu¨¨ aquesta capritxosa bestiola, segons em van informar Guinart i Amat, viu nom¨¦s en torrents amb molt pendent, d'aig¨¹es molt fredes i oxigenades, situats entre 600 i 1.200 metres d'altitud i si pot ser enmig de fagedes. ¡°?s un espai molt concret i redu?t, menys de 10 quil¨°metres quadrats, i si passa alguna cosa aqu¨ª, s'ha acabat el trit¨® del Montseny¡±, van recalcar mirant-me com si tot plegat fos culpa meva. S'estima que als dos punts on viu (set torrents en dues ¨¤rees), la poblaci¨® total del nostre trit¨® no supera els 1.500 individus adults. S'est¨¤ experimentant amb la cria en captivitat i la reintroducci¨®.

Una vegada advertit i adoctrinat (i suposo que despr¨¦s de veure que no suposava una amena?a directa per al trit¨®) vam sortir en un tot terreny a la recerca d'aquesta llegend¨¤ria criatura. No em van fer signar cap contracte de confidencialitat per¨° va faltar poc: em vaig haver de comprometre a no revelar mai on es troba la bestiola. A canvi, no em van embenar els ulls. Em va semblar un bon presagi veure un enganyapastors. Ja s'havia fet fosc: l'esquiu trit¨® nom¨¦s surt de nit, mi-te'l. Vam donar algunes voltes per carreteres secund¨¤ries, no tant per despistar-me a mi com als nostres possibles seguidors. No ¨¦s broma: sembla ser que hi ha traficants d'esp¨¨cies rares (un negoci molt lucratiu) que han clissat el trit¨® del Montseny i ja s'han detectat alguns furtius a les torrenteres.

Amat, un paio peculiar, fins i tot per ser herpet¨°leg, ¨¦s l¡¯¨²nica persona que conec que ha estat mossegat per una serp verinosa dues vegades

Vaig intentar impressionar Amat relatant algunes aventures de naturalista aficionat i la vegada que vaig veure un ofegabous, que rep aquest nom perqu¨¨ es veu que si se l'empassa un bou bevent aigua s'ofega amb les costelles protuberants d'aquest estrany amfibi. Per¨° l'herpet¨°leg es mostrava reservat i distant, com si jo volgu¨¦s entrar en un convent de clausura i beneficiar-me un parell de nov¨ªcies. Vaig intentar guanyar-me la seva confian?a preguntant-li per les seves coses. Va comen?ar amb les granotes. L'han mossegat dos escur?ons, un a Andorra i un altre a Sant Hilari, mentre els manipulava; una tercera vegada ja seria molt perill¨®s.

Era negra nit a la muntanya. ?rem molt amunt. Vam baixar del tot terreny en una pista remota. Ens vam equipar, jo compulsivament, com si fos el coronel Fawcett a la recerca d'una ciutat perduda. Amat em va ruixar les botes amb un producte per evitar que infect¨¦s els tritons. Em va semblar que rumiava si me n'havia de tirar una mica als ulls. Ens vam endinsar per un cam¨ª escarpat i vam comen?ar a baixar. El Toni i l'Oleguer anaven obrint cam¨ª amb matxets. Semblava que ¨¦rem a la selva amaz¨°nica. N¨²vols d'insectes ens assetjaven atrets per les llanternes que d¨²iem. Es va sentir un soroll sec: era jo, que havia caigut. L'herpet¨°leg va fer espetegar?la llengua. Vam encarar un barranc. El Toni m'havia recomanat que port¨¦s guants per aferrar-me a les branques. Tot i aix¨°, vaig perdre la subjecci¨® i vaig baixar com per un tobogan entre les males herbes fins que vaig aterrar amb els peus a l'aigua amb un sonor ¡°xof!¡±. Els altres van arribar poc despr¨¦s. Vaig aixecar la bota, sota la mirada severa d'Amat, amb por de veure sota la sola un trit¨® esclafat.

Vam comen?ar la nostra recerca, seguint el torrent. L'herpet¨°leg m'havia advertit que pod¨ªem veure d'un a cinc exemplars, per¨° que tampoc seria estrany no veure'n cap. Amb la cara enganxada a les roques i a l'aigua li vaig preguntar si ens podria sortir algun escur?¨® i tenir un disgust, sobretot ell. Ho va descartar, perqu¨¨ aquesta altura no els agrada, als escur?ons. Genial, a mi tampoc. Vam veure moltes larves de salamandra, per¨° com que ¨¦rem all¨¤ pels tritons, no els vam fer gens de cas. De fet, els tritons se les cruspeixen. El trit¨® del Montseny, a difer¨¨ncia de les salamandres i altres esp¨¨cies de tritons, no t¨¦ fase terrestre, ¨¦s sempre aqu¨¤tic. Els mascles tampoc tenen cresta, com els seus cong¨¨neres m¨¦s conspicus. No ¨¦s ovoviv¨ªpar, sin¨® que pon ous.

Gaireb¨¦ a mitjanit en vam trobar un. El va localitzar Amat. Un adult jove encara no sexualment actiu, va dir despr¨¦s d'escodrinyar-lo (no em va deixar mirar). L'hi vaig agafar de la m¨¤ sense pensar. Va ser un moment d'una intensitat indescriptible. El trit¨® del Montseny i jo, cara a cara. Quina meravella. Fins i tot li hauria plantat un pet¨®, per¨° els ulls freds, no del trit¨® sin¨® de l'herpet¨°leg, van contenir el meu entusiasme. Finalment el va recuperar de les meves mans amb un sentiment semblant a la gelosia per dipositar-lo amb cura a l'aigua sota una roca. No en vam trobar cap m¨¦s. Vam tornar per on hav¨ªem vingut, cosa que era f¨¤cil perqu¨¨ entre els matxets i les meves caigudes la ruta ara era m¨¦s transitable. Vam sortir del bosc i al?ant el cap cap a un cel pur¨ªssim, clapejat per mir¨ªades d'estels, vaig localitzar la constel¡¤laci¨® del Drag¨®, cargolada entre les osses, i li vaig encomanar silenciosament la cura del nostre petit i fr¨¤gil amic.