Aquesta ja l¡¯he vist!

La temporada que ve del Teatre Lliure ens arriba farcida d'obres que repeteixen. Torna el muntatge que va fer Sergi Belbel de Maria Estuard; torna la colla de Rh¨¹mia; tornen els nois de la lleva del biber¨® d'In memoriam. Una sala petita con el Mald¨¤, tamb¨¦ ha anunciat que tornar¨¤ a programar dos dels ¨¨xits d'aquesta temporada, Barbes de balena i Les dones s¨¤vies. El TNC va repescar a finals del 2016 Molt soroll per no res, la versi¨® del cl¨¤ssic que ?ngel Ll¨¤cer va situar a l'¨¨poca daurada del cinema americ¨¤, als anys 50. Art, de Yasmina Reza, amb Pere Arquillu¨¦, Francesc Orella i Llu¨ªs Villanueva, al Goya s'hi va estar del 20 d'ctubre de l'any passat al 17 d'abril d'enguany i hi tornar¨¤ l'abril que ve. ?xit assegurat. Els ve?ns de dalt tornaran al Condal en la seva versi¨® en castell¨¤, amb Eva Hache al capdavant. A la Biblioteca de Catalunya repetiran L'hostalera o Bodas de sangre... "Els espectacles, un cop estrenats, tenen vida pr¨°pia", diu Llu¨ªs Pasqual, director art¨ªstic del teatre de Gr¨¤cia i Montju?c. I sovint, tornen al lloc del crim. Molts diran: "Aquesta ja l'he vist!" per¨°, probablement, intentaran tornar-hi.

La recuperaci¨® d'obres sol ser una aposta segura per a les sales. "La salut del teatre en una ciutat es pot mesurar per les reposicions teatrals que hi ha a les cartelleres", sost¨¦ Jordi Gonz¨¢lez, vicepresident d'Art i Continguts del Grup Focus (que gestiona els teatres Romea, Goya, Condal i Villarroel, a Barcelona), recordant que S¨®crates, juicio y muerte de un ciudadano, dirigit per Mario Gas, es va reposar tres anys consecutius. "?s una q¨¹esti¨® de demanda", diu, rebutjant de pla que sigui una mesura per estalviar: "No surt m¨¦s barat. L¡¯explotaci¨® ¨¦s la mateixa i cal pagar igualment les despeses d¡¯exhibici¨®. La producci¨® pot estar amortitzada, i els decorats guardats, per¨° pr¨¤cticament res m¨¦s. Aix¨ª, doncs, no ¨¦s una mesura anticrisi".

Llu¨ªs Pasqual pensa igual. "?s una q¨¹esti¨® de demanda. En el nostre cas, al Lliure nom¨¦s tornen els grans ¨¨xits de p¨²blic i despr¨¦s d'haver dit a molta gent que no quedaven entrades... Rebem constantment peticions d¡¯espectadors que ens demanen que tornem a programar un espectacle", diu el director del teatre.

Xavier Albert¨ª, director de l'altre teatre p¨²blic de Barcelona, el TNC, subratlla que "nom¨¦s es repeteix un espectacle si ha quedat molta gent al carrer". I, en aquests casos, cal veure tamb¨¦ si es pot: "Cal contemplar els compromisos de les companyies, dels actors, les programacions de les sales...". Albert¨ª valora molt la funci¨® d'un teatre p¨²blic en aquests casos: "Sovint, no cal que tothom hagi vist una obra per a que tingui una gran repercussi¨®. La funci¨® essencial d¡¯un teatre p¨²blic ¨¦s llen?ar una gota i deixar que s¡¯expandeixi". De fet, a l'espai de Gl¨°ries no s'han fet gaires reposicions: "Les que recordo ara mateix... Dissabte, diumenge i dilluns, de De Filippo, Agost, de Tracy Letts, o la recent Molt soroll per no res". La versi¨® que va dirigir Belbel de l'obra de Letts, per exemple, va tornar a la cartellera amb el 75% de les entrades venudes, quan ja l'havien vist 40.000 espectadors.

Teatre de repertori a les sales petites

El cas de les sales petites ¨¦s una mica diferent. Clara Cols, productora i cofundadora de la sala FlyHard, al barri de Sants de Barcelona, veu obertament les reposicions com una opci¨® interessant a nivell art¨ªstic: "?s l'oportunitat de donar vida a una obra", comenta. "I quan una producci¨® nostra fa el salt a una sala gran ja en t¨¦, de vida pr¨°pia". Ha passat amb molts muntatges de la companyia d'aquest espai petit (una quarantena de cadires). Per¨° potser l'exemple m¨¦s il¡¤lustratiu ¨¦s Smiley, de Guillem Clua, que va passar al Lliure, al Capitol, a Madird, a Sud-am¨¨rica, a Atenes... i se n'han fet lectures dramatitzades a Berl¨ªn i a Nova York.

"Ens considerem una sala comercial perqu¨¨ volem rendibilitzar les produccions", admet Cols, subratllant que reposar obres que han funcionat els garanteix p¨²blic i els costa menys perqu¨¨ la inversi¨® de la producci¨® ja est¨¤ feta. "Per¨° no deixem d'arriscar donant veu als nostres creadors", un segell de la FlyHard.

Savina Figueras, productora i actriu de l'Almer¨ªa Teatre, a Gr¨¤cia, confirma que, si es pot, s'intenta reposar una obra que ha funcionat. "Per¨° el teatre ¨¦s una ci¨¨ncia molt inexacta... Dep¨¨n de l'¨¨poca en qu¨¨ es va estrenar, de si els actors estan disponibles, de les possibles gires, de la quantitat de gent que es va quedar sense poder veure-la...", explica. "Sabem que portar¨¤ p¨²blic, el que ¨¦s una garantia, i tamb¨¦ surt m¨¦s barat, perqu¨¨ la producci¨® pr¨¤cticament est¨¤ feta, el vestuari el tenim, encara la despesa d'explotaci¨® ¨¦s la mateixa".

A l'Almeria, com a altres sales no tan comercials, com ara les esmentades FlayHard o Mald¨¤, tenen "voluntat de tenir teatre de repertori". En s¨®n bons exemples la versi¨® pr¨°pia i cabaretera de Flor de nit o, sobretot, Ay Carmela, de Jos¨¦ Sanch¨ªs Sinisterra, producci¨® de Gataro (la companyia que gestiona l'Almeria), que s'ha reposat, amb ¨¨xit, tres temporades des del 2012.