La batalla sanit¨¤ria de Trump

Sis mesos de malson. Des que Donald Trump va guanyar les eleccions, milions de nord-americans han viscut amb l'ai al cor esperant a veure en qu¨¨ quedava la contrareforma sanit¨¤ria del nou president. Els EUA ens queden una mica lluny, per¨° conv¨¦ veure de qu¨¨ es lamenten all¨¤ per apreciar millor qu¨¨ significa tenir un sistema p¨²blic de salut, universal i de qualitat com el que tenim aqu¨ª, que protegeix tothom per igual independentment de la seva posici¨® social.

Trump havia anunciat que acabaria amb l'Obamacare, el sistema implantat el 2010 sota la presid¨¨ncia de Barack Obama, gr¨¤cies a ell m¨¦s de 20 milions de ciutadans sense cobertura sanit¨¤ria ara tenen una asseguran?a m¨¨dica que cobreix les seves conting¨¨ncies de salut. Encara que el president ha volgut presentar el seu projecte de reforma com una millora i un estalvi al mateix temps, aviat ha quedat clar que no cont¨¦ cap millora i que l'¨²nic estalvi que preveu ¨¦s per als rics, als quals es proposa eximir dels impostos que es van introduir per finan?ar la Llei d'Assist¨¨ncia Sanit¨¤ria Assequible que ara es vol desmantellar.

Per¨° l'enderrocament no est¨¤ resultant tan f¨¤cil com Trump esperava. Al mar? va haver de suspendre la votaci¨® del projecte a la Cambra de Representants per no tenir prou vots i ara la deserci¨® de diversos senadors republicans l'ha obligat a retirar-la del Senat. Uns diuen que ¨¦s massa curt, d'altres que l'alternativa no est¨¤ clara, per¨° una cosa ¨¦s el que es diu i una altra el que passa. A m¨¦s de l'oposici¨® frontal del Partit Dem¨°crata i d'una mobilitzaci¨® sense precedents de les organitzacions m¨¨diques i de pacients, Trump s'ha trobat que molts dels senadors del seu partit temen les conseq¨¹¨¨ncies electorals d'un canvi que perjudica de forma directa molts dels seus votants. Perqu¨¨ Trump va guanyar, i aqu¨ª hi ha la trista paradoxa d'aquesta hist¨°ria, gr¨¤cies al vot popular de molta gent pobra que va pensar, ing¨¨nuament, que una persona que havia tingut ¨¨xit en els negocis, parlava clar, criticava el sistema i prometia redimir-los de l'aband¨® de les elits, repartiria prosperitat per tothom i els protegiria.

Abans de l'Obamacare, els EUA eren el pa¨ªs que m¨¦s proporci¨® del PIB destinava a Sanitat i no obstant aix¨° tenia 45 milions de persones sense cap cobertura sanit¨¤ria. Amb la reforma d'Obama, la taxa de poblaci¨® sense cobertura ha passat del 18% al 7,8%. Quan s'oposaven a la reforma, els republicans tenien l'avantatge que es discutia sobre prediccions, futuribles. Ara molta gent ha pogut comprovar la difer¨¨ncia entre tenir o no tenir asseguran?a m¨¨dica. Per aix¨° ja no resulta tan f¨¤cil conv¨¨ncer-los que cal desmantellar l'Obamacare perqu¨¨ ¨¦s s¨ªmbol de la ¡°burocr¨¤cia i l'intervencionisme¡± i cal retornar als ciutadans la llibertat de triar. L'argument de la llibertat com l'¡°aut¨¨ntic refugi dels canalles¡±, segons ha escrit el Premi Nobel d'Economia Paul Krugman.

L'Obamacare estableix l'obligaci¨® que tots els ciutadans tinguin una asseguran?a m¨¨dica. En contrapartida, les companyies d'assegurances no poden, com feien abans de la reforma, rebutjar ning¨² al¡¤legant una condici¨® m¨¨dica preexistent, per exemple una diabetis. La reforma s'ha finan?at amb impostos a les rendes m¨¦s altes que han perm¨¨s crear un fons federal per subvencionar els qui, tenint ingressos, no poden pagar una p¨°lissa, i per ampliar el Medicaid, el sistema p¨²blic que at¨¦n els m¨¦s pobres i que en aquest moment cobreix 62,4 milions de nord-americans, el 19% de la poblaci¨®.

La reforma de Trump pret¨¦n eliminar els impostos a les rendes m¨¦s altes, acabar amb l'obligatorietat de l'asseguran?a i reduir tant el Medicaid com el Medicare, que at¨¦n els jubilats. Tamb¨¦ pret¨¦n substituir les subvencions directes per un sistema de desgravament lineal del cost de la p¨°lissa. L'Oficina Pressupost¨¤ria del Congr¨¦s, un organisme oficial per¨° independent, ja ha advertit que l'aplicaci¨® d'aquest projecte significar¨¤ que 19 milions de persones es quedin sense cobertura sanit¨¤ria d'aqu¨ª a un any i 24 m¨¦s d'aqu¨ª a una d¨¨cada. Abans de l'Obamacare, la primera causa de fallida familiar eren els deutes m¨¨dics. Els Estats Units poden tornar a aquella situaci¨® en qu¨¨, per a moltes fam¨ªlies, un diagn¨°stic de c¨¤ncer significa la ru?na, i si no t¨¦ res per vendre o hipotecar, la mort per no poder pagar els tractaments. Hi ha reformes que salven vides. Tornar enrere significa la mort. Aix¨ª de terrible.