Fantasmes convincents

L'¨°ptica com a eina per fabricar visions i espectres. Les m¨¤quines cat¨°ptriques (que juguen amb el reflex dels miralls) i, molt en particular, les llanternes m¨¤giques creaven una realitat virtual per al joc, l'espectacle o la impostura xam¨¤nica. Ram¨®n Mayrata ho ha documentat en un llibre (Fantasmagor¨ªa, La Felguera Editores), una obra que inevitablement tamb¨¦ ha de parlar de m¨¤gia, de cultura i de ci¨¨ncia. Les projeccions de les llanternes m¨¤giques, que es podien fer sobre fum o cortines d'aigua per augmentar la seva aparen?a immaterial, eren utilitzades pels espiritistes per simular la seva relaci¨® fraudulenta amb el m¨¦s enll¨¤. Per¨° la fantasmagoria com a espectacle t¨¦ un primer gran nom propi: Paul Philidor.

El llibre reprodueix un anunci seu a Viena, l'abril del 1791, que ¨¦s tota una proclama sobre el veritable art de la m¨¤gia davant dels qui practicaven la impostura i l'estafa: ¡°No mostrar¨¦ fantasmes, ja que no existeixen tals coses: per¨° produir¨¦ representacions i imatges que s'imaginaven fantasmes en els somnis de la imaginaci¨® o en les mentides dels xerraires. No soc sacerdot ni mag. No vull enganyar-te; per¨° et sorprendr¨¦¡±. Philidor va actuar amb ¨¨xit a diferents capitals europees, per¨° la seva hist¨°ria s'acaba al Par¨ªs de la Revoluci¨®, quan en el seu espectacle presenta el decapitat Llu¨ªs XVI pujant al cel. Encara que digu¨¦s que va ser un error del seu ajudant, el van empresonar per la santificaci¨® del monarca decapitat. No hi ha m¨¦s rastre sobre Philidor, per¨° Mayrata sost¨¦ que va reapar¨¨ixer pels voltants del 1801 a Londres. Un tal Paul de Philipsthal presentava el seu espectacle al Teatre Liceu, en el qual, entre trons i llampecs, apareixien esquelets i personatges coneguts. Un espectacle que va guanyar autenticitat quan Philipsthal es va associar amb Madame Tussaud i mostrava en escena caps que eren els motlles originals d'ajusticiats. Encara que els anuncis parlaven d'il¡¤lusions ¨°ptiques i ginys mec¨¤nics, de vegades calia suspendre l'espectacle a causa de la gran alteraci¨® que provocava en un p¨²blic cr¨¨dul.

I ¨¦s que, comenta Mayrata, la hist¨°ria de la m¨¤gia no ¨¦s lineal. ¡°Pots trobar al segle II un pitag¨°ric com Cels, que escriu contra els mags i els fraus dels oracles, un llibre desaparegut del qual tenim coneixement per Lluci¨¤ de Sam¨°sata. Tamb¨¦ hi ha una part de la intel¡¤lectualitat alexandrina que, igual que S¨¨neca, tenen un concepte modern de l'espectacle. Per¨° a l'edat mitjana s'imposa la creen?a religiosa en els miracles. La idea d'engany ¨¦s moderna, del Renaixement¡±. El problema, prossegueix, ¨¦s que la Il¡¤lustraci¨® no va conv¨¨ncer tothom, ¡°¨¦s incompleta perqu¨¨ no pot explicar el sentit ¨²ltim de l'exist¨¨ncia. Molta gent se sent inc¨°moda amb els seus plantejaments no religiosos i, per a ells, l'il¡¤lusionisme torna a provocar la sensaci¨® de misteri, d'alguna cosa impossible davant dels teus ulls¡±.

Dalmau el Tortos¨ª era capa? de treure per la boca un gran nombre de batracis, granotes i serps

La suggesti¨® de la m¨¤gia, presentada com a capacitat sobrenatural del seu practicant, continua viva en aquesta ¨¨poca. Ho demostra el poder que van aconseguir dos ministres de la cort de Frederic Guillem II de Pr¨²ssia. W?llner i Bischoffswerder s'havien guanyat la voluntat del pr¨ªncep quan, l¡¯any 1781, van fer apar¨¨ixer davant seu els esperits, entre d¡¯altres, de Marc Aureli i Leibnitz. En aquesta sessi¨® van utilitzar des dels aparells que feia servir el rosacreu Sch?pfer per convocar els esperits fins a un ventr¨ªloc. El seu projecte pol¨ªtic: retornar el pa¨ªs a l'ortod¨°xia cristiana. De fet, van prohibir a Kant, explica Mayrata, parlar de religi¨®.

Un altre mag cortes¨¤, per¨° honest amb el seu art, va ser Dalmau el Tortos¨ª, capa? de treure per la boca un gran nombre de batracis, granotes i serps. Va treballar al servei de Carles V i se li va atribuir un fullet amb l'explicaci¨® d'alguns trucs, com el de la corda trencada. Per¨° la seva ¨¨poca, el segle XVI, era massa primerenca per a un concepte vera? de la m¨¤gia il¡¤lusionista i davant les coses meravelloses que feia, gaireb¨¦ sobrenaturals en aparen?a, va ser cridat pel Sant Ofici, encara que no li van trobar causa i va continuar lliure.

Mayrata, que a m¨¦s d'historiador de la m¨¤gia ¨¦s professor de literatura i novel¡¤lista, va presentar el seu llibre a la Calders de Barcelona en companyia de Sergi Buka i la seva col¡¤lecci¨® de plaques per a llanternes m¨¤giques. Buka ja les havia mostrades en un espectacle al TNC amb m¨²sica de Jordi Sabat¨¦s. Mayrata, l'endem¨¤, va anar al Congr¨¦s M¨¤gic Nacional de Manresa¡­

D¡¯aquest congr¨¦s, del qual vaig parlar en el seu moment, un record per a dos mags que no van pujar a l'escenari. Un ¨¦s el serbi Rossy, a qui vaig comprar a la fira un joc de guants d'inspiraci¨® fregoliana. Ho va inventar fa 30 anys i el seu encant el mant¨¦ viu als cat¨¤legs. L'altre mag, particularment entranyable, ¨¦s el mag Xarrin-Xarrin. Zelador d'hospital, a m¨¦s d'actuacions en escenaris previsibles, fa servir la seva m¨¤gia per distreure els malalts i organitzar cursos i festivals a l'escola d¡¯educaci¨® especial on va el seu fill. La m¨¤gia com a eina per a l'alleujament an¨ªmic o per treballar la picardia i la intencionalitat dels actes. En definitiva, una manera de comunicar-se amb els que tenen dificultats per fer-ho. Una m¨¤gia solid¨¤ria que tamb¨¦ es mereixeria un llibre.