Dos (Rusi?ol i Casas) ¡®cavalquen¡¯ junts

¡°La llibertat per nord, la carretera blanca per cam¨ª¡±, escriu el polifac¨¨tic Santiago Rusi?ol el 1889. El motiu: el comen?ament d¡¯un viatge, en diverses etapes i anys, que emprendr¨¤ amb el seu gran amic Ramon Casas per la Catalunya Vella, experi¨¨ncia inici¨¤tica que marcar¨¤ molt l¡¯obra de tots dos i bona part de la seva cosmovisi¨® des de llavors. Per¨° no ho faran amb tren, s¨ªmbol de modernitat de l¡¯¨¨poca, sin¨® amb carro perqu¨¨, ahir com avui, ¡°si b¨¦ els trens d¡¯Espanya s¨®n de temperament trempat, no ho s¨®n prou per aturar-se en els moments oportuns de presentar-se un bon paisatge¡±, torna a escriure Rusi?ol, el 23 de juny d¡¯aquest mateix any, aquesta vegada per al diari La Vanguardia, on un dels seus grans directors, Modesto S¨¢nchez Ortiz, atent a les noves veus culturals i que est¨¤ traient a flotaci¨® la cap?alera, ser¨¤ el destinatari de les missives que conformaran la impagable s¨¨rie, estrenada una setmana despr¨¦s, ¡°Desde mi carro¡±. Els lliuraments estan il¡¤lustrats amb anotacions de Ramon Casas, que seria ¡°un instagramer del moment¡±, apunta Vinyet Panyella, comiss¨¤ria de ¡°Rusi?ol i Casas, per Catalunya amb carro (1889-1992)¡±, menuda i delicada exposici¨® sobre l¡¯episodi que acull el Museu de la Vida Rural de l¡¯Espluga de Francol¨ª (Conca de Barber¨¤) fins al 14 de gener del 2018.

Inquiets, iconoclastes i ansiosos de llibertat personal com els correspon per edat (28 anys, Rusi?ol; 23, Casas) i moment art¨ªstic (Modernisme), tots dos volen descobrir paisatges i experimentar l¡¯emoci¨® del creador davant la naturalesa. Com que es consideren ¡°aut¨¨ntics obrers de l¡¯art¡± (Rusi?ol dixit), decideixen repetir campanya pict¨°rica conjunta, com en la primavera del 1889, quan van compartir estada al monestir de Poblet (que ja va recollir el 2012 el Museu de la Vida Rural, que promou la Fundaci¨® Carulla). Aix¨ª, surten al juny d¡¯aquest mateix any de la f¨¤brica que la fam¨ªlia de Rusi?ol t¨¦ a Manlleu, una de les ind¨²stries de filats importants de la zona. Comen?aven les tres primeres setmanes estiuenques de cavalcar junts. Un escriu, l'altra ho il¡¤lustra, ambd¨®s pinten.

Per anar a buscar aquesta ¡°carretera blanca¡± m¨¦s enll¨¤ del material i quotidi¨¤, com reflectir¨¤ Rusi?ol a Anant pel m¨®n (1895), ell i Casas pugen a un carro de dues rodes ¡°de bona construcci¨® i elegant¡±, cobert amb un drap de lli i pintat de groc amb llistes blaves, colors amb qu¨¨ ¡°les rodes tamb¨¦ van estar pintades algun dia¡±. Rusi?ol, aprofitant el patrimoni familiar, es fa acompanyar per un cotxer de la f¨¤brica, un tal Serra, que apareix en una impagable fotografia al costat dels dos artistes. Per¨° falta la pe?a clau: el cavall. Aquest ser¨¤ sempre Maxs (sic), que ¡°ja no ¨¦s cap nen¡± i t¨¦ ¡°un aire malenconi¨®s i un menyspreu tal de la vida que es tiraria al primer barranc si no li atur¨¦ssim els seus instints su?cides¡±, escriu en la primera cr¨°nica Rusi?ol, la que els porta de Seva a Taradell.

Maxs ser¨¤ objecte de diversos esbossos de Casas, la primera vegada que s¡¯exposen i surten del Museu Cau Ferrat de Sitges (els dibuixos definitius enviats al diari s¨®n al MNAC i nom¨¦s poden veure¡¯s en pantalla en la mostra pel seu delicat estat de conservaci¨®), en la tardana darrera mostra de l'Any Casas 2016. Conformen aquestes anotacions una notable part de les prop de 40 obres de l¡¯exposici¨®, procedents de cinc museus catalans i algun col¡¤leccionista particular. La majoria s¨®n llen?os de petit format. L¨°gic: al carro amb prou feines caben ¡°els trastos d¡¯ofici: caixes, cavallets¡­¡±, descriu Rusi?ol.

Tots dos miren el mateix, per¨° ho tradueixen pict¨°ricament i espiritualment amb matisos. ¡°Rusi?ol ja era un paisatgista, per¨° la suggesti¨® de la naturalesa ser¨¤ m¨¦s forta en ell que en Casas, que, m¨¦s urbanita i com a gran pintor de la figura humana, incorporar¨¤ m¨¦s elements humanistes que de la naturalesa; aquests seran dels primers paisatges que pintar¨¤¡±, resumeix Panyella. Mainada de pag¨¨s (1889), de Casas, reflecteix aquesta tend¨¨ncia; Rusi?ol ¡°accentuar¨¤ la ruralitat, un m¨®n que s¡¯acaba¡±, apunta la comiss¨¤ria mentre assenyala la seva petita tela amb una porta d¡¯una masia que s¡¯escrostona. Un altre llen? de Rusi?ol recull les llums i ombres sobre el camp que projecten els n¨²vols: havien anat per veure, pintar i interpretar sensacions d¡¯aquesta mena.

Aquest estiu del 1889, a banda de burlar-se d'una romeria o de la obsessi¨® de Rusi?ol per recollir tot tipus de feros forjats antics, passen dos episodis notables, un amb aspectes c¨°mics i un altre amb repercussi¨® metaf¨ªsica. El primer es produir¨¤ ja en ple estiu, quan ara pugen al tren amb dues bicicletes des de la capital catalana fins a Vic i d¡¯aqu¨ª tornen fins a Barcelona. Amb els veloc¨ªpedes encabritaran un carro tirat per mules en un episodi tragic¨°mic del qual quedar¨¤ com a imatge l¡¯allargat Carro amb vuit mules de tir de Casas (setembre del 1889), oli sobre fusta d¡¯una caixa de figues de Fraga, un carruatge semblant al del succ¨¨s. L¡¯impacte m¨¦s profund, especialment per Rusi?ol, va ser la trobada per aquests camins d¡¯Osona i del Bergued¨¤ de companyies de saltimbanquis, acr¨°bates, gent deforme i b¨¨sties esquel¨¨tiques ensinistrades, un tipus de Santa Compa?a fam¨¨lica que l¡¯artista no es trauria del cap o que aniria deixant esquin?alls de la seva pres¨¨ncia, en obres tan diferents com tardanes com el poema en prosa Els caminants de la terra (1897) i, sobretot, el drama l¨ªric L¡¯alegria que passa (1898), amb m¨²sica d¡¯Enric Morera i un cartell promocional del mateix Rusi?ol on el clown que el protagonitza ¨¦s en un paisatge que ¨¦s el mateix on va comen?ar la primera excursi¨®, a prop de la f¨¤brica familiar. Fins i tot queda rastre en la tardana novel¡¤la c¨°mica no exempta de sentimentalisme tr¨¤gic de La nena grossa (1917).

Despr¨¦s d¡¯un par¨¨ntesi per la seva estada a Par¨ªs on comparteixen habitatge i estudi al Moulin de la Galette entre el 1890 i el 1892 (hi ha la carta de l¡¯anunci de Casas demanant al seu amic que vagi a buscar-lo a l¡¯estaci¨®, il¡¤lustrant-la amb l¡¯¨²nica vegada en la seva vida que dibuixar¨¤ la Tour Eiffel), hi haur¨¤ un remake del viatge, molt m¨¦s breu, de Manlleu a Sant Feliu de Gu¨ªxols, que tindr¨¤ el seu reflex a la premsa, ¡°Otra vez en carro¡±. Per¨° ja no ser¨¤ inici¨¤tic. Com es pot veure en la mostra, sota l¡¯ep¨ªgraf ¡°Del verd al gris¡±, van retratar el Par¨ªs de la capital bulliciosa, marginal, m¨¦s s¨°rdida i trista, no tan alegre com la impressionista.

Entre els dos viatges, han visitat 21 localitats (Alpens, Arb¨²cies, Ripoll, Sant Hilari Sacalm...). Sempre seran amics, per¨° mai m¨¦s treballaran junts. Per¨° d¡¯aquella experi¨¨ncia amb carro va quedar, com va dir Rusi?ol el 1889, alguna cosa per sempre: ¡°I sota el seu velam hav¨ªem vist desfilar tot un m¨®n de paisatges i rebut emocions est¨¨tiques molt dif¨ªcils d¡¯oblidar¡±.