Pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica universit¨¤ria

Fa quinze dies vaig participar en la Setmana del Parlament Universitari, un curs de formaci¨® destinat a estudiants de les universitats catalanes en qu¨¨, a partir de simulacions tutoritzades de l'activitat parlament¨¤ria, coneixen l'estructura, les funcions i el funcionament de la cambra legislativa. Em van convidar per parlar de pol¨ªtica universit¨¤ria en una comissi¨® parlament¨¤ria fict¨ªcia en la qual es va generar un apassionant debat entre alumnes-diputats sobre el valor de la doc¨¨ncia, el reconeixement de la recerca, la pol¨ªtica de professorat, les taxes universit¨¤ries i, tamb¨¦, sobre la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica universit¨¤ria.

Des del 1980, cap Govern de Catalunya ha fixat una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica universit¨¤ria integral amb criteris homogenis per a totes les universitats, a difer¨¨ncia del que s'ha fet en l'educaci¨® preuniversit¨¤ria. L'excusa per a aquesta des¨ªdia ha estat el gastat recurs de preservar el principi d'autonomia universit¨¤ria, que des de fa anys es vulnera sistem¨¤ticament a Catalunya. En abs¨¨ncia de pautes pol¨ªtiques, la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica universit¨¤ria l'han desenvolupat els vicerectorats responsables d'aquest ¨¤mbit, quedant subjecte a l'atzar de les sensibilitats ling¨¹¨ªstiques de l'equip rectoral de torn. Per sort, els serveis ling¨¹¨ªstics universitaris sempre han demostrat una gran professionalitat, han cobert les mancances dels vicerectors i, en realitat, han estat els principals impulsors de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de les nostres universitats.

Una de les suposades prioritats ling¨¹¨ªstiques de la Secretaria d'Universitats ha derivat en frac¨¤s i marxa enrere. Em refereixo a l'acreditaci¨® del nivell B2 d'una llengua estrangera per obtenir la titulaci¨® universit¨¤ria, ja que, despr¨¦s que alguns centres anunciessin que no aplicarien el requisit, es va decidir aprovar una morat¨°ria de quatre anys. Sense cobertura legal, sense recursos econ¨°mics, sense una resposta satisfact¨°ria dels alumnes i sense una planificaci¨® adequada, el fiasco de la idea original de l'exconseller Mas-Colell estava anunciat. D'altra banda, el debat sobre el multiling¨¹isme segueix immers en conceptes vagues i contradictoris, i l'administraci¨® universit¨¤ria ¨¦s incapa? de precisar qu¨¨ ¨¦s un entorn universitari multiling¨¹e, com s'acredita, quines activitats acad¨¨miques engloba, quantes (i quines) lleng¨¹es implica, etc., mentre seguim sense ser multiling¨¹es.

Normativament, hi ha pocs articles que es refereixin a la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica universit¨¤ria i els pocs que hi ha no s'han desenvolupat o b¨¦ no s'han aplicat. L'article 35.1 de l'Estatut de Catalunya del 2006, que es va escapar de la sent¨¨ncia 31/2010 del Tribunal Constitucional, estableix que ¡°el catal¨¤ s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari¡±, per¨° encara no sabem en qu¨¨ es concreta aquest dret ling¨¹¨ªstic. Jo pregunto als responsables de les pol¨ªtiques universit¨¤ries: quins s¨®n els objectius que tenen pel que fa als percentatges de doc¨¨ncia impartida en catal¨¤ als graus? Els sembla b¨¦ (o s'ajusta a l'article 35.1 de l'Estatut) que de l'actual oferta d'uns 500 graus universitaris aproximadament una desena es puguin estudiar ¨ªntegrament en catal¨¤? I si considerem, com ¨¦s l¨°gic, que els doctorats i m¨¤sters oficials s¨®n ¡°ensenyament universitari¡±, compleixen el precepte estatutari? Com ¨¦s possible garantir que el catal¨¤ sigui ¡°llengua vehicular i d'aprenentatge a la universitat¡± si encara avui els programes de contractaci¨® de professorat de la Generalitat, com el Serra H¨²nter, permeten arribar a obtenir una pla?a sense saber ni una paraula de catal¨¤? No hi ha criteri ni objectius.

Tampoc queda gaire clar si el Govern de Catalunya pret¨¦n que el catal¨¤ sigui una llengua de prestigi universitari, ja que penalitza a consci¨¨ncia la recerca universit¨¤ria escrita en la llengua pr¨°pia de Catalunya. No es promocionen les tesis doctorals escrites en catal¨¤, ni es fomenten revistes cient¨ªfiques en catal¨¤ amb par¨¤metres bibliom¨¨trics de qualitat, ni es reconeix oficialment la recerca excel¡¤lent escrita en catal¨¤ per obtenir acreditacions, trams o altres reconeixements cient¨ªfics. I si no ho fa el Govern de Catalunya, ¨¦s evident que no ho far¨¤ cap altre govern del m¨®n.

Fa quaranta anys, quan li van preguntar al president Adolfo Su¨¢rez si hi hauria ensenyament en basc o en catal¨¤, va respondre: "La seva pregunta, perdoni que li digui, ¨¦s una ximpleria. Trobi primer un professor que pugui ensenyar qu¨ªmica nuclear en basc o en catal¨¤. Siguem seriosos". A molts dels qui encara avui critiquen aquesta resposta, com els responsables de pol¨ªtica universit¨¤ria a Catalunya, si ara els pregunt¨¦ssim si ¨¦s possible una bona recerca universit¨¤ria escrita en catal¨¤, respondrien exactament el mateix: ¡°La seva pregunta, perdoni que li digui, ¨¦s una ximpleria. Siguem seriosos¡±.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.