¡°No trepitjo la platja, i la tinc al costat¡±

Despr¨¦s d'un dia de sol, amb el banyador encara mullat i els cabells enredats i salats, ve de gust anar a menjar alguna cosa. L'Arantxa et rep sota el sostre de canyes, somrient i amb la cabellera de color atzabeja recollida en un monyo. De fons sona Papa don't preach, de Madonna. ?s la recepcionista o, en versi¨® m¨¦s sofisticada, la hostess del xiringuito Kauai, a Gav¨¤ Mar.

¡ªPots respondre tu al tel¨¨fon mitja hora?¡ª demana a un company.

Aquesta ¨¦s bona part de la feina que fa: atendre el tel¨¨fon per anotar les reserves, asseure els clients i preparar el compte quan se'n van. ¡°Alguns ja truquen preguntant per tu¡±. D'alguns altres, ella se'n recorda perfectament, tot i que en un dissabte normal d'agost poden passar pel restaurant unes 600 persones, i 300 m¨¦s per la zona de copes, que ¨¦s just al costat. ¡°Tinc bona mem¨°ria¡±, assegura.

Arantxa Gonz¨¢lez t¨¦ 22 anys ¡ª¡°de fet, d'aqu¨ª res en faig 23¡±¡ª i quan tothom est¨¤ de vacances, ella treballa. ¡°La meva mare t¨¦ vacances. Els meus amics, tamb¨¦. Marxen a Eivissa, a Mallorca, a Menorca¡­ Est¨¤ estipulat aix¨ª, a l'estiu s'agafen vacances¡±. Per¨° s'ho pren amb filosofia. Quan tots tornin a treballar, ella espera anar-se'n al Carib o a qualsevol altre lloc a descansar.

¡°Quan trobes una feina de temporada, saps que a l'hivern viur¨¤s millor¡±, afegeix. Assegura que per la mateixa feina en hostaleria, a l'estiu es paguen 300 o 400 euros m¨¦s de mitjana al mes. Va comen?ar al m¨®n de la restauraci¨® amb 19 anys, quan estudiava Integraci¨® Social. En arribar l'estiu, la seva mare li va donar l'empenta: ¡°Fes alguna cosa, posa't a treballar¡±. Va comen?ar durant la temporada, i despr¨¦s va compaginar les dues coses la resta de l'any, a jornada completa. Aix¨ª es pagava els estudis. ¡°Per¨° al cap de dos anys, em vaig cremar¡±, aix¨ª que es va agafar un mes de descans, i va reenfocar les coses: l'Arantxa es va convertir en aquestes persones que quan tothom lliura, se'n va de pont o celebra el Cap d'Any, treballen.

A Kauai hi est¨¤ molt b¨¦. Ho diu aix¨ª, i aix¨ª se la veu. ¡°Tots som molt joves, aix¨° crea un ambient de treball diferent. Rius amb els companys, els clients ho noten i es contagia¡±. A m¨¦s, a ella li agrada l'hostaleria. ¡°Soc extrovertida, m'agrada treballar amb la gent¡±. La clau, diu, ¨¦s ¡°no agafar-te les coses de manera personal ni endur-te-les despr¨¦s a casa¡±. Perqu¨¨ sempre hi ha algun client que¡­ ¡°Per¨° normalment venen relaxats. Han fet un aperitiu, despr¨¦s es queden a dinar, i acaben a la zona de copes¡­".

A les dues de la tarda d'un dimecres hi ha unes vuit taules plenes al Kauai. Nom¨¦s en una es distingeix clarament que els comensals s¨®n estrangers. Dues nenes juguen entre les branques d'un arbre gegant mentre els pares mengen. Despr¨¦s arriben un parell de joves, amb la tovallola a l'esquena, i de fons sona ara I don't want to miss a thing, d'Aerosmith. Una jove ensenya la pissarra verda amb la llista de postres, que inclou el cl¨¤ssic gelat de nata, vainilla i xocolata¡­ ¡°Venen turistes dels hotels, fem esdeveniments, acollim congressos d'advocats... Tenim de tot¡±, diu la joven¨ªssima recepcionista.

El seu lloc habitual ¨¦s el mostrador del xiringuito, des d'on es veu una duna de sorra, antesala de la platja, el sol, el mar, els crits de l'estiu... ¡°Aix¨° ¨¦s una de les coses dolentes. No trepitjo la platja, i la tinc al costat¡±, lamenta l'Arantxa. Acostuma a entrar cada dia a la una de la tarda, treballa fins a les cinc i torna a dos quarts de nou, fins a la mitjanit, amb un dia de festa a la setmana. I aix¨ª des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre.

Ja fa gaireb¨¦ cinc anys que ¨¦s al sector de l'hostaleria, per¨° no es posa una data per deixar-ho i tampoc descarta dedicar-s'hi a temps complet. Ara com ara vol acabar els estudis de t¨¨cnic en Emerg¨¨ncies Sanit¨¤ries. Despr¨¦s, el temps ja dir¨¤.