Menorca, illa verda, fons blau

No vaig venir a viure a Menorca per les platges. Vaig venir perqu¨¨ era el Mediterrani i perqu¨¨ tenia un dels paisatges que m¨¦s m'agradaven del m¨®n, despr¨¦s de rec¨®rrer mig m¨®n: el camp amb el mar, el verd amb el blau. Diuen que aqu¨ª hi ha gaireb¨¦ tantes vaques per habitant com al nord d'Espanya. No s¨¦ si ¨¦s cert, per¨° s¨ª que en els 53 quil¨°metres de llarg per 19 d'ample que mesura l'illa, la diversitat geogr¨¤fica, cultural i immaterial ¨¦s impressionant.

?s estiu i Menorca est¨¤ de gom a gom. Les Balears no donen de si. Com va dir el pilot del vol amb retard que em va fer perdre el meu enlla? a Colombo: ¡°S'admet m¨¦s del que es pot acollir¡±. No obstant aix¨°, despr¨¦s tot canvia. Arriba l'hivern pluj¨®s i solitari. Com si l'illa hagu¨¦s de refer-se dels estralls i necessit¨¦s el vent per netejar-se i avan?ar. El contrast ¨¦s una altra vegada impressionant. Apareix una vida social i cultural intimista i preciosa, i els habitants la passegen verda, espl¨¨ndida, com si la veiessin des de lluny i no poguessin creure's el que est¨¤ passant. I si es fes alguna cosa per evitar aquest contrast? I si es pogu¨¦s distribuir la temporada i tot es mostr¨¦s d'una altra manera? Perqu¨¨ el m¨®n es miri i es consumeixi d'una altra manera.

Punta Nati, de bellesa colpidora, ¨¦s un territori on els elements es redueixen a mar, cel i pedra

Menorca ¨¦s natura. Es viu atenent al vent, a la pluja, als punts cardinals, a l'estat de la lluna. Els barrancs la travessen i semblen ferides des del cel. Es recorren i es descobreix una illa que traspua aigua i paisatges captivadors fins i tot a l'estiu. El d'Algendar, per exemple. Es passeja sortejant les lianes i les arrels amb formes ins¨°lites de les figueres, entre parets que superen els 80 metres. All¨ª es pot rememorar els bandits que, segons explica la llegenda, el van habitar, mentre se senten les ombres de les miloques.

La pedra ho cobreix tot. Els camps es retolen amb aquestes en parets de pedra seca, creen barraques per guardar el bestiar, buiden el camp i el mar en pedreres capritxoses i construeixen els edificis de pobles i ciutats. Mar¨¨s,?en diuen. No crec que hi hagi un material que contingui i expulsi millor la llum mediterr¨¤nia. Per aix¨° cal passejar al capvespre i a l'alba per Ciutadella i Ma¨® i veure els palaus burgesos i aristocr¨¤tics amb el seu reflex. I, per qu¨¨ no, buscar la petjada dels mol¡¤luscs en les pedres, ja que algunes venen de les pedreres del mar.

Menorca disposa de m¨¦s de 200 llocs o finques agr¨ªcoles en actiu, l'explotaci¨® dels quals ¨¦s a c¨¤rrec d'una fam¨ªlia. S¨®n part de l'arquitectura de l'illa i es van situar elevats per veure el paisatge, el mar i fugir de la mal¨¤ria. Hi ha camins d'una bellesa insospitada i un pintoresquisme contemporani. El d'en Kane, el de Torrepetxina, el de ses Taronges. Tenen cases de dues plantes repartides segons l'estructura tradicional. En la primera viu l'amo o parcer responsable amb la fam¨ªlia, i, la segona, si no hi van els senyors a l'estiu, serveix com a graner. El porxo amb galeries porticades de tres arcs ¨¦s d'origen pal¡¤ladi¨¤ i s'orienta cap al sud per evitar la tramuntana. El vent m¨¦s temible.

El Cam¨ª de Cavalls est¨¤ de moda. Un itinerari que permet rec¨®rrer l'illa sencera a peu, cavall o amb bicicleta, i gaudir de la geografia que, el 1993, va ser declarada reserva mundial de la biosfera. Si es fa fora de temporada, s'eviten calors i patiments innecessaris. El tra?at corre de vegades paral¡¤lel al cam¨ª de ronda, molt m¨¦s abrupte, per¨° que permet bifurcar-se (per als que ens agraden els extraviaments) i veure el mar encara de m¨¦s a prop.

La Menorca talai¨°tica ¨¦s un paisatge cultural que va fer parlar molt. Unes 1.500 restes, la major part encara per investigar i excavar. Espais d'acc¨¦s obert en llocs sorprenents i formes imprescindibles per refer la complexitat social i la visibilitat de control i poder de l'illa durant els 2.000 primers anys d'ocupaci¨® humana. Dolmens, navetes, els misteriosos talaiots (l'¨²s dels quals es desconeix) i els recintes de taula o cases circulars formen la base de la Menorca romana i isl¨¤mica. Entre punts, destaquen el poblat de son Catlar, amb una muralla excepcional de 900 metres. El de Sant Agust¨ª Vell, amb el talaiot ses Bigues de Mata, encara amb les bigues originals de fusta. Son Mercer de Baix, el poblat de navetiformes m¨¦s conegut de l'illa, amb la impressionant Cova del Moro i les seves llindes excepcionals. I Torre d¡¯en Galm¨¦s, el m¨¦s ben conservat de les Balears.

La muntanya m¨¦s alta de l'illa ¨¦s el Toro (358 metres), un lloc ideal per apropiar-se'n des de les altures. Contemplar la vista espectacular, enumerar les formes i colors, i decidir quin far es prefereix. Fav¨¤ritx, Cavalleria, d¡¯Artrutx. En llocs tan lim¨ªtrofs i abruptes, com que manen els fars, es pot recordar una altra hist¨°ria ben allunyada de la visi¨® contempor¨¤nia que els lliga amb llocs ideals. I aix¨ª imaginar el que van significar en temps remots: quan s'obligava a habitar-los i es vivia com una condemna.

Un comentari a part mereix Punta Nati. Una bellesa colpidora. Un territori desolat on els elements es redueixen a mar, cel i pedra. All¨¤ se situen unes 500 construccions ramaderes, algunes de car¨¤cter monumental, aix¨ª com murs de pedra seca i jaciments arqueol¨°gics que configuren un paisatge de gran valor etnol¨°gic i patrimonial. Una conservaci¨® amena?ada avui per un parc fotovoltaic, el tercer en extensi¨® d'Espanya, que es projecta en un territori encara no protegit. Des d'all¨ª es pot imaginar tamb¨¦ el silenci i l'horror amb qu¨¨ els menorquins van veure avan?ar les 60 galeres turques que el 9 de juliol de 1558 van saquejar Ciutadella i es van emportar 4.000 captius a Istanbul, llavors el centre del m¨®n.

Terra endins

M'agrada l'interior de Menorca, em fa recordar les paraules de Friedrich Wolfzettel, el millor te¨°ric de la literatura de viatges, que em va dir fa anys: ¡°A mi el que m'interessa ja ¨¦s la terra endins¡±. All¨¤ hi ha el municipi des Migjorn Gran, amb un dels camps m¨¦s bonics de l'illa. Des del cementiri es pot fer un llarg passeig per veure dues coves insospitades: es Coloms, de 200 metres de llarg per 24 d'alt, i sa Polida, amb tres sales d'estalactites i estalagmites. Alaior ¨¦s la tercera poblaci¨® de Menorca. Mereix la pena visitar el cementiri i el municipi amb camins i carreteres inoblidables com els de Binixems o Cucanya. El petit poble des Grau ¨¦s encara el lloc d'estiueig dels habitants de Ma¨®. Disposa del parc natural de l'Albufera des Grau, el nucli de la reserva de la biosfera i el principal aiguamoll de Menorca, una de les visites habituals tamb¨¦ per als escolars de l'illa.

Ma¨®, la capital actual, t¨¦ el segon port natural m¨¦s gran del Mediterrani. Cal entrar-hi. Tant de bo en veler i sense motor, per escoltar-lo b¨¦. Si no, passejar vorejant-lo o agafar un vaixell golondrina en els quals, si hi ha sort, ens explicaran els noms dels propietaris de les cases tan envejades i aparents de les ribes. Cal visitar absolutament l'illa de Llatzaret i l'establiment sanitari constru?t al segle XVIII per a?llar les mercaderies i els sospitosos de malalties contagioses que venien del Mediterrani. A Espanya nom¨¦s n'hi ha dos m¨¦s, a la Corunya i Vigo.

Les famoses platges de l'illa, abarrotades a l'estiu, conviden a passejos lluminosos i inoblidables. De cala Turqueta a Macarella. De Fav¨¤ritx a es Grau. De cala Morell a Algaiarens i, pel barranc de Rafalet, a cala Rafalet. I si es vol, es pot barrejar amb la vida cultural, cada vegada m¨¦s profusa i m¨¦s interessant. La temporada de primavera del Teatre Principal de Ma¨®, el m¨¦s antic d'¨°pera d'Espanya. El festival de m¨²sica Pedra Viva de les pedreres de Lithica. El Festival de Cinema de Menorca. Els cineclubs de Ciutadella i Ma¨® i les jornades historicoarqueol¨°giques de la Societat Mart¨ª Bella, entre altres cites.

No falta res a Menorca perqu¨¨ la temporada es reparteixi i arribi a qui vulgui acostar-s'hi, tamb¨¦, d'altres maneres i mirades.

Patricia Almarcegui ¨¦s autora dels llibres de viatge Escuchar Iran i Una viajera por Asia Central.