Els rebels de Barcelona 92

¡°Una cr¨ªtica equivalia a un boicot a la ciutat ol¨ªmpica¡±. La frase apareix a l¡¯ep¨ªleg del n¨²mero de novembre del 1992 de la revista Carrer, publicaci¨® de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB). ¡°La Barcelona de Maragall¡±, el t¨ªtol d¡¯aquell n¨²mero, va ser un sonat memor¨¤ndum sobre la lluita ve?nal que es va produir a districtes del litoral, als barris afectats per la construcci¨® de les rondes, la febre hotelera i la Vila Ol¨ªmpica, entre d¡¯altres. Per¨° les entitats ve?nals no van ser les ¨²niques acusades de voler espatllar el somni ol¨ªmpic; hi va haver m¨¦s col¡¤lectius rebels en diversos ¨¤mbits de la pol¨ªtica i de la societat que hi van plantar cara.

S¨ªmbol de l¡¯oposici¨® als Jocs va ser el poema visual de Joan Brossa Contrafigura ol¨ªmpica: Brossa va imprimir la imatge de Nosferatu de Murnau cobrint-se el rostre amb l¡¯estrella de La Caixa. La cr¨ªtica al boom immobiliari que va generar l¡¯esdeveniment va sumar altres personatges notables, com va ser el cas de l¡¯escriptor Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. El periodista i escriptor Marc Andreu, en un article del 2015 al diari digital Cr¨ªtic, va recordar com Montalb¨¢n va ser instigador del bloc associatiu: ¡°V¨¢zquez Montalb¨¢n, el 1988, tot denunciant l¡¯especulaci¨® en l¡¯article Las manos sobre la ciudad a EL PA?S, va inspirar la creaci¨® d¡¯una plataforma de reflexi¨® cr¨ªtica que revitalitzaria la FAVB i el moviment ve?nal¡±. Montalb¨¢n tamb¨¦ va destacar per la seva implicaci¨® en els actes p¨²blics en defensa dels detinguts en l¡¯anomenada operaci¨® Garz¨®n. L¡¯exjutge de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional Baltasar Garz¨®n, poques setmanes abans que s¡¯iniciessin els Jocs, va ordenar la detenci¨® de 45 persones acusades d¡¯estar vinculades a dos atemptats fallits de Terra Lliure, el juny del 1992. Setze dels detinguts van denunciar que havien patit tortures, i partits de l¡¯esquerra catalana i figures de la societat civil es van mobilitzar durant els Jocs per denunciar els abusos d¡¯una operaci¨® que consideraven desproporcionada.

Joaquim Forn, nomenat aquest juliol conseller d¡¯Interior de la Generalitat, va formar part del moviment Freedom for Catalonia,que el 1989, durant la inauguraci¨® de l¡¯Estadi Ol¨ªmpic, va organitzar la pol¨¨mic xiulada al rei Joan Carles. A Freedom for Cataloniahi havia noms de les joventuts de la difunta Converg¨¨ncia (CDC) que assolirien la primera l¨ªnia pol¨ªtica, com Oriol Pujol, David Mad¨ª o Francesc Homs. Freedom for Cataloniadistribu?a propaganda, protagonitzava actes entorn al relleu de la torxa ol¨ªmpica i organitzava altres convocat¨°ries populars. 25 anys despr¨¦s, Forn assegura que mai van tenir com a objectiu afectar la imatge dels Jocs: ¡°Busc¨¤vem un equilibri entre la reivindicaci¨® de la identitat catalana i l¡¯¨¨xit dels Jocs. No ¨¦rem contraris als Jocs, precisament perqu¨¨ del seu ¨¨xit depenia vendre¡¯ns al m¨®n¡±.

Josep Mir¨® i Ard¨¨vol era president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Catal¨¤ (COC) i va compartir la primera fila de l¡¯activisme nacionalista per catalanitzar els Jocs, juntament amb noms tan rellevants avui com el del president de l¡¯ANC, Jordi S¨¤nchez, que aleshores era portaveu del col¡¤lectiu La Crida. El COC, La Crida o Acci¨® Ol¨ªmpica eren grups que encap?alaven la pressi¨® al Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional (COI) per aconseguir que el COC fos reconegut oficialment, que els atletes catalans desfilessin sota la senyera o que, quan guanyessin medalles, sonessin Els segadors. No es van assolir aquests objectius, apunta Mir¨®, per¨° s¨ª que el catal¨¤ fos llengua oficial de l¡¯esdeveniment i que l¡¯himne catal¨¤ estigu¨¦s present a la inauguraci¨® i a la cloenda. Mir¨® coincideix amb la visi¨® de Forn: ¡°No es volia boicotejar els Jocs, no vol¨ªem posar-nos el COI en contra; es tractava de jugar amb una pressi¨® tolerable. Tot i que, passats els anys, crec que es va ser massa intransigent amb Joan Antoni Samaranch [president del COI] perqu¨¨ no li don¨¤vem marge per negociar¡±.

¡°Escass¨ªssima significaci¨®¡±

El perill del boicot el va posar damunt la taula el mateix Jordi Pujol, que en un consell nacional de CDC del maig del 1992 va advertir els seus militants ¡°que no prenguin part en accions de boicot¡±. El moment de m¨¦s tensi¨® es va produir aquell mes de maig, segons el relat de John Hargreaves al llibre Freedom for Catalonia? (Cambridge University Press), quan La Crida, ERC, ?mnium i Acci¨® Ol¨ªmpica van enviar una carta-ultim¨¤tum al COI en qu¨¨ amena?aven amb manifestacions durant els Jocs si no s¡¯acceptaven les seves exig¨¨ncies. Malgrat que aquest moviment comptava amb el paper estel¡¤lar d¡¯?ngel Colom, aleshores secretari general d¡¯ERC, Mir¨® assegura que el suport que rebien era ¡°d¡¯escass¨ªssima significaci¨®; ens donaven suport el PSAN i els sectors independentistes m¨¦s radicals¡±. Tot i aix¨°, i tamb¨¦ malgrat les cr¨ªtiques que Mir¨® dirigeix a Pujol per no haver fet el possible per assolir l¡¯oficialitat del COC, l¡¯avui director del lobby cat¨°lic E-Cristians revela que l¡¯expresident de la Generalitat havia donat el vistiplau perqu¨¨ es fessin accions de protesta durant la cerim¨°nia de cloenda; en concret, Pujol va aprovar que la delegaci¨® lituana aparegu¨¦s a l¡¯estadi amb samarretes reivindicatives catalanes i que pengessin senyeres a la Vila Ol¨ªmpica.

Malgrat aquesta situaci¨®, un altre exconvergent, Josep Llu¨ªs Vilaseca, un dels puntals dels Jocs com a secretari d¡¯Esports de la Generalitat, recorda que la unanimitat entre els partits al Parlament i a l¡¯Ajuntament de Barcelona a favor dels Jocs era total. Pel que fa a quina oposici¨® als Jocs li va cridar m¨¦s l¡¯atenci¨® durant els preparatius de la cita ol¨ªmpica, Vilaseca respon que va ser la que es va trobar entre el professorat i l¡¯alumnat de la Facultat de Ci¨¨ncies de l¡¯Activitat F¨ªsica i l¡¯Esport (abans coneguda com a INEF) de Barcelona.

En un document publicat el 2010, Andr¨¦s Naya i Albert Recio resumien els fronts ol¨ªmpics de la FAVB: ¡°Es fa una valoraci¨® cr¨ªtica i preocupada de bona part dels projectes. En concret, del possible retard ¨Ccom efectivament va succeir¨C dels PERI [plans especials de reforma d¡¯interiors] de la majoria de barris, de la marginaci¨® del transport p¨²blic en benefici del cotxe ¨Cles rondes van ser la gran reforma del transport¨C, el car¨¤cter especulatiu de la Vila Ol¨ªmpica, la marginaci¨® de l¡¯esport de base i, en general, la manca real de participaci¨®¡±. La Generalitat i el Comit¨¨ Ol¨ªmpic Organitzador de Barcelona 92 (COOB) es van trobar despr¨¦s de l¡¯elecci¨® de la ciutat ol¨ªmpica amb un moviment contrari a l¡¯INEF per aquesta idea de ¡°la marginaci¨® de l¡¯esport base¡±. Jos¨¦ Antonio Sancha, que va ser director de la facultat de Barcelona durant quinze anys, subratlla que l¡¯oposici¨® als Jocs era de fons ideol¨°gic: ¡°Els rebutjaven perqu¨¨ era esport de competici¨®, perqu¨¨ els vinculaven a una eina de manipulaci¨® pol¨ªtica i a la propaganda franquista¡±. Sancha evoca que a l¡¯INEF es van convocar xerrades contra els Jocs i ¡°es va enverinar l¡¯ambient¡±. Sancha conclou que la pres¨¨ncia d¡¯un socialista com Josep Miquel Abad al capdavant del COOB va canviar la situaci¨®: ¡°Al final tots van sumar-se al carro ol¨ªmpic. De fet, van ser els m¨¦s ol¨ªmpics de tots. Els conversos acostumen a ser els m¨¦s fan¨¤tics¡±.