2017, un any negre a les platges catalanes

Un jove rus de 25 anys va decidir fer una capbussada dimarts passat a la platja del Miracle de Tarragona, tot i que hi havia bandera vermella per mala mar. El cos del banyista va ser localitzat sense vida hores despr¨¦s en un espig¨®. El jove ¨¦s, de moment, l'¨²ltima v¨ªctima a les platges catalanes aquest estiu i eleva a 19 la xifra de morts per ofegament. El nombre ja frega el total de morts d'anys anteriors. Quan encara falta un mes perqu¨¨ s'acabi oficialment la temporada de bany, Protecci¨® Civil assumeix que el 2017 ser¨¤ un any tr¨¤gic.

L'11 d'agost hi ha registrades 19 persones mortes i 13 ferits greus a les platges catalanes, als quals cal afegir cinc morts i vuit ferits greus a les piscines p¨²bliques i privades, segons Protecci¨® Civil. Les estad¨ªstiques referents a l'aigua dol?a s'han mantingut estables l'¨²ltima d¨¨cada, per¨° les d'aigua salada preocupen les autoritats. I no els falta ra¨®. La campanya d'estiu ¡ªque va del 17 de juny al 15 de setembre¡ª de l'any passat es va tancar amb 18 morts, un menys que aquest any, tenint en compte que encara queda un mes perqu¨¨ finalitzi la temporada de bany. Les pitjors estad¨ªstiques d'aquesta d¨¨cada van ser el 2015 (21 morts) i el 2013 (20). ¡°Ser¨¤ un any molt dolent, amb les dades actuals ja hi ha gaireb¨¦ tants ofegats com en campanyes anteriors¡±, admet Rosa Mata, cap de gu¨¤rdia de Protecci¨® Civil.

Aquestes dades es refereixen nom¨¦s a banyistes i no inclouen morts en canals o rius, ni submarinistes ni morts a la sorra. Per aix¨° aquest registre no inclou el pescador mort aquest divendres en caure de l¡¯espig¨® a la platja de la Barceloneta, a Barcelona. Protecci¨® Civil recopila les dades des del 2010; fins llavors les estad¨ªstiques estaven disgregades entre els cossos que es dediquen al salvament, com el servei de socorrisme, el SEM, etc.

Las males estad¨ªstiques tamb¨¦ es repeteixen al conjunt d'Espanya. A tot el pa¨ªs s'han produ?t m¨¦s de 300 morts per ofegament entre el gener i el juliol, un 14,66% m¨¦s que durant el mateix per¨ªode de l'any anterior, segons dades de la Reial Federaci¨® Espanyola de Salvament i Socorrisme.

Mata considera que ¨¦s molt aviat per aventurar les causes d'aquest increment de defuncions. ¡°Cal mirar les dades amb detall, si s¨®n imprud¨¨ncies o b¨¦ si els morts tenien patologies pr¨¨vies. Ara mateix no sabem el motiu d'aquest augment¡±, admet. Tamb¨¦ assenyala que aquest estiu hi ha hagut molta aflu¨¨ncia a les platges per les dues onades de calor i que en molts casos els accidents s'han produ?t amb la bandera verda onejant a la platja.

No obstant aix¨°, els serveis de salvament coincideixen que hi ha un patr¨® habitual que es repeteix en els ofegaments: ¡°Acostuma a ser una persona d'entre 60 i 65 anys, que potser no es troba b¨¦ i decideix entrar al mar a refrescar-se, quan no ho hauria de fer, ¨¦s millor utilitzar la dutxa¡±. A les piscines, els morts s¨®n majorit¨¤riament nens. A m¨¦s, molts accidents mortals s'acostumen a produir a primera hora del mat¨ª o a ¨²ltima de la tarda, quan no hi ha vigil¨¤ncia a les platges, tot i que no totes tenen servei de socorrisme: nom¨¦s en tenen 228 de les 354 de platges a Catalunya. ¡°Tamb¨¦ hi ha casos d'imprud¨¨ncies i de persones que no fan cas de les indicacions dels socorristes o dels colors de les banderes¡±, afegeix Ramon Badia, responsable del programa de salvament mar¨ªtim de la Creu Roja a Barcelona. A tot aix¨° s'hi afegirien aquest any m¨¦s aflu¨¨ncia a les platges per les temperatures extremes i l'augment del turisme.

Sense criteris unificats

Es poden reduir les xifres d'ofegats? Segons el director del 112 i de l'Institut d'Estudis M¨¨dics (IEM), Agust¨ª Ruiz, hi ha v¨ªctimes ¡°evitables¡±. ¡°Les morts a la platja es deuen b¨¤sicament a un problema cultural: no tenim respecte pel mar, ni per les banderes, ni per les indicacions dels socorristes, ni tampoc per la nostra capacitat f¨ªsica¡±. Protecci¨® Civil i la Creu Roja tamb¨¦ coincideixen a demanar als banyistes que extremin les precaucions. ¡°El millor rescat ¨¦s el que es pot evitar¡±, assenyala Badia.

Rosa Mata va m¨¦s enll¨¤ i tamb¨¦ proposa refor?ar la vigil¨¤ncia a les platges, ja sigui ampliant els horaris (habitualment els socorristes hi s¨®n de 10.00 a 19.00) o augmentant la pres¨¨ncia d'aquests professionals. Per¨° els experts s¨®n conscients que es troben amb una gran dificultat: no hi ha una normativa que ho reguli. ¡°Ens basem en la llei de costes del 1972, que deixa la compet¨¨ncia en mans dels ajuntaments, aix¨ª que cadasc¨² dicta la quantitat de socorristes per quil¨°metre de platja¡±, apunta Badia. La responsable de Protecci¨® Civil considera que seria ¨²til tenir una llei auton¨°mica o estatal que unifiqu¨¦s els criteris i establ¨ªs, per exemple, ¡°un m¨ªnim de vigil¨¤ncia segons l'aflu¨¨ncia de banyistes i segons l'estat de la mar, aix¨ª com classificar el risc de les platges¡±.