¡°No tenim respecte pel mar, ni les banderes, ni les indicacions dels socorristes¡±

L'ofegament ¨¦s una de les principals causes de mort accidental a tot el m¨®n. Segons l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), hi ha m¨¦s de 350.000 morts cada any per aquesta causa. Els ¨²ltims set mesos, s'han registrat a Espanya 305 defuncions en mitjans aqu¨¤tics, un 14,6% m¨¦s que durant el mateix per¨ªode del 2016. Els experts avisen que aquestes xifres posen de manifest la necessitat d'un ¡°canvi cultural¡±, tant en els ciutadans com en els dirigents.

El director de l'Institut d'Estudis M¨¨dics (IEM), Agust¨ª Ruiz, considera que algunes morts s¨®n una conflu¨¨ncia de diversos factors: d'una banda, l'atreviment i p¨¨rdua de capacitat f¨ªsica de les v¨ªctimes i, d'altra banda, la mala formaci¨® en general que tenen els socorristes ¨Cquan n'hi ha¨C per la deixadesa de les administracions que ho han de regular.

Ruiz, diplomat en Medicina Subaq¨¹¨¤tica i Hiperb¨¤rica i fundador i director del 112 (del 1998 al 2003) a Catalunya, assegura que, tot i que ¡°sempre hi haur¨¤ mortalitat en mitjans aqu¨¤tics¡±, hi ha v¨ªctimes ¡°evitables¡±. ¡°Les morts a la platja es deuen b¨¤sicament a un problema cultural: no tenim respecte pel mar, ni les banderes, ni les indicacions dels socorristes, ni la nostra capacitat f¨ªsica¡±, explica el facultatiu.

En aquest sentit, el metge detalla que les persones de m¨¦s de 65 anys (13 dels 24 morts aquest estiu a Catalunya), tot i ser bons nedadors, ¡°es cansen, no tenen la mateixa capacitat f¨ªsica¡± i els costa recon¨¨ixer-ho. A aix¨° se suma l'atreviment i el desconeixement de les condicions de la platja. A les piscines, en canvi, p¨²bliques o privades, normalment moren m¨¦s nens.

Ruiz critica que el servei de vigil¨¤ncia a les platges sigui municipal perqu¨¨ considera que ¡°el socorrisme aqu¨¤tic ¨¦s un servei p¨²blic essencial que hauria de tenir car¨¤cter estatal o auton¨°mic, privat o no¡±. La prevenci¨® i la formaci¨®, afegeix el facultatiu, ¨¦s un altre element important. ¡°Si no es fa prevenci¨®, destinant recursos, formaci¨® unificada i reglada ¨Cque existeix i no s'est¨¤ executant¨C, amb m¨¦s socorristes i ben pagats i valorats, hi seguir¨¤ havent morts evitables¡± per ofegament, adverteix.

Ruiz lamenta que, malgrat que hi ha una formaci¨® de grau mitj¨¤ i superior per al socorrista, ¡°la seva figura no es veu com la d'un altre professional de les emerg¨¨ncies, i en contractar-los no se sol¡¤licita la formaci¨® que hauria de ser imprescindible¡±. L'expert creu que els socorristes ¡°haurien de tenir autoritat legal per exercir les seves funcions i no cobrar menys que un cambrer¡±. A m¨¦s, segons un estudi del Consell Europeu de Reanimaci¨®, el socorrista que fa un rescat no pot ser el mateix que li practica la RCP (reanimaci¨® cardiopulmonar) perqu¨¨ les seves forces han minvat amb l'esfor?.

Ruiz sost¨¦ que, malgrat que ha tingut l'any passat sobre la taula 437 ofegats, les administracions ¡°no s'han pres seriosament la vigil¨¤ncia de les platges¡±. ¡°?s positiu que hi hagi alarma social perqu¨¨ els pol¨ªtics es mouen per aix¨° i que s'avanci en aquest sentit dep¨¨n dels poders p¨²blics¡±, insisteix el metge.