La lluita de Barcelona per l¡¯Ag¨¨ncia Europea del Medicament: segon assalt

La carrera de Barcelona per aconseguir la seu de l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en angl¨¨s), que abandonar¨¤ la seva ubicaci¨® a Londres a causa del Brexit, ha comen?at oficialment. El dilluns es va tancar el termini per presentar les candidatures i, finalment, la pugna ser¨¤ entre 19 ciutats. Barcelona vol saldar comptes pendents i reprendre, amb m¨¦s bona sort aquesta vegada, el que va comen?ar el 1992, quan l'EMA no era m¨¦s que un projecte europeu dibuixat en l'aire. Va competir llavors contra Londres i va perdre. Va quedar segona, amb el Regne Unit per davant i Dinamarca per darrere.

Ja ha plogut des d'aquell primer intent el 1992, per¨° els implicats en la causa no han dubtat a mirar enrere per repetir encerts i rebutjar errors passats. ¡°En aquell moment competia Londres, una ciutat poderosa i potent, contra Barcelona, una ciutat de prov¨ªncies en qu¨¨ estava tot per descobrir¡±, resumeix Gonzalo Rod¨¦s, president de Barcelona Global, el lobby empresarial que ha desenvolupat el manifest ciutad¨¤ en favor de la candidatura de Barcelona. Precisament el seu pare, Leopoldo Rod¨¦s, va ser a primera l¨ªnia per portar l'EMA a Barcelona el 1992.

Els experts consultats coincideixen que els escenaris d'ahir i avui s¨®n molt diferents. Per comen?ar, perqu¨¨ llavors es tractava de crear una ag¨¨ncia totalment nova i ara significaria traslladar una infraestructura de 900 treballadors i 340 milions d'euros de pressupost. ¡°Del 92 a ara hi ha dos mons. Abans, a m¨¦s, eren molt m¨¦s importants criteris pol¨ªtics que t¨¨cnics¡±, admeten fonts de l'oficina t¨¨cnica que organitza la candidatura. Tampoc el potencial biom¨¨dic de Barcelona, ara en auge, ¨¦s el mateix que fa 25 anys: actualment, la ciutat t¨¦ 31 centres d'investigaci¨® biom¨¨dica, animal i de ci¨¨ncies de la salut i 230 laboratoris que suposen la meitat de la ind¨²stria farmac¨¨utica espanyola.

Ara els criteris t¨¨cnics pesen m¨¦s, per¨° la decisi¨® final segueix sent pol¨ªtica, a porta tancada i amb un sistema de votaci¨® que, asseguren els experts, beneficia poc Espanya. ¡°La decisi¨® final s¨®n vots. Pots tenir la millor proposta, per¨° es valoren altres condicionants que no hi tenen a veure¡±, reconeix Regina Revilla, acad¨¨mica de la Reial Acad¨¨mia de Farm¨¤cia. Revilla est¨¤ en el grup de treball de la candidatura actual i tamb¨¦ va formar part de l'equip t¨¨cnic de la proposta del 92.

Barcelona ja disposava d'un bon desplegament t¨¨cnic fa 25 anys. ¡°Era una candidatura meravellosa, la millor de totes. Tenia un component t¨¨cnic de primer nivell¡±, relata Revilla. Aprofitant la infraestructura que deixaven els Jocs de Barcelona, la candidatura oferia un parc d'habitatges a la Vila Ol¨ªmpica i una seu al centre d'investigaci¨® al costat de la platja de la Barceloneta (durant els Jocs era el laboratori antidopatge; avui ¨¦s el Parc d'Investigaci¨® Biom¨¨dica de Barcelona). ¡°Tots els nostres col¡¤legues europeus i la Comissi¨® Europea veia la ciutat com el seu lloc favorit¡±, recorda Revilla. Per¨° no n'hi va haver prou. ¡°Competia la pot¨¨ncia contra el potencial¡±, resumeix Rod¨¦s.

Barcelona torna ara amb una candidatura encara molt m¨¦s potent i ha deixat de ser una capital de prov¨ªncies per convertir-se en una ciutat oberta al m¨®n. ¡°Hi ha hagut un salt qualitatiu en tot: l'aeroport, la millora del transport p¨²blic de la ciutat, el reconeixement, la imatge i l'autoestima¡­ ?s una ciutat reconeguda, amb un turisme sanitari important i centres d'investigaci¨® i hospitals p¨²blics connectats internacionalment¡±, expliquen des de l'oficina t¨¨cnica d'aquesta candidatura.

La ciutat compleix, folgadament, tots els criteris t¨¨cnics, per¨° els experts reconeixen el mateix problema que el 92. ¡°Llavors es va perdre per motius pol¨ªtics. En aquell moment hi havia factors pol¨ªtics importants i aqu¨ª ara tamb¨¦ hi ha factors que se'ns escapen¡±, admet Rod¨¦s. Els experts destaquen, no obstant aix¨°, que la unitat institucional ser¨¤ un punt a favor. ¡°Ara se sap el que significa l'EMA, que el teu pa¨ªs ser¨¤ el centre. Espanya est¨¤ treballant amb tota la passi¨® i el comprom¨ªs de les tres administracions¡±, confirma Revilla. Potser, agrega Rod¨¦s, aquesta unitat va ser el que va fallar el 92: ¡°En aquell moment no se li va donar la import¨¤ncia que tenia. L'inter¨¨s del Govern d'Espanya d'ara ¨¦s total i abans aquest inter¨¨s no es va produir. Va faltar comprom¨ªs pol¨ªtic¡±.