Anar al cinema gratis o per menys de 6,5 euros
El sector recorre a les reestrenes o a les projeccions a l'aire lliure per atreure espectadors
Dijous d'agost, nou de la nit. A la platja de Sant Sebasti¨¤ de Barcelona, unes 2.000 estan assegudes davant d'una pantalla gegant. En uns minuts comen?ar¨¤ la projecci¨® d'una pel¡¤l¨ªcula que, en molts casos, no s'ha estrenat a les grans sales de la ciutat. ?s d'un director poc conegut, d'un pa¨ªs massa lluny¨¤ o, senzillament, ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula poc convencional. Per¨° per fi aquestes 2.000 persones la podran veure, i de manera gratu?ta. Aix¨° ¨¦s el que ofereix el cicle de cinema a l'aire lliure Cinema Lliure: una ¡°experi¨¨ncia f¨ªlmica nova d'inspiraci¨® mediterr¨¤nia¡± que serveix com a ¡°aparador d'estiu de diferents festivals de cinema¡±, segons la seva directora i coordinadora de producci¨®, Juliana Spadano. Cinema Lliure ¨¦s una proposta original, per¨° no ¨²nica. A l'altre costat de Barcelona s'organitza Sala Montju?c, cicle de cinema que inclou una actuaci¨® musical abans de cada passi. Tot, per sis euros i mig.
Iniciatives veteranes
Aquest any, Sala Montju?c compleix el seu quinz¨¨ aniversari. Tot va comen?ar amb tres amics, Mireia Man¨¦n, Nathalie Modigliani i Guillem Galera, i una idea: organitzar a Barcelona un esdeveniment similar als cicles de cinema estivals de la Vilette, a Par¨ªs. El m¨¦s complicat, explica Man¨¦n, va ser trobar un espai. Finalment, l'Ajuntament de Barcelona els va cedir la fossa de Santa Eul¨¤lia del castell de Montju?c. Les actuacions musicals van anar evolucionant amb el pas del temps. Primer formaven part d'un concurs de bandes, el primer premi de les quals era gravar un disc. La cantant i compositora Clara Lluna, que es va presentar al del 2007, guarda molt bon record d'aquesta ¨¨poca: ¡°Jo acabava de comen?ar, i encara que no vaig guanyar, una discogr¨¤fica es va fixar en mi i vaig poder gravar el meu primer disc¡±, explica. Aquest any, Lluna va actuar amb el trio femen¨ª WOM, abans de La La Land. Tamb¨¦ formaven part del cartell del 2017 cl¨¤ssics com El maquinista de la General o produccions nacionals com La pr¨®xima piel.
En 15 anys, Sala Montju?c ha viscut de prop la crisi de les sales de cinema. ¡°Els primers 10 anys, pod¨ªem programar el que volgu¨¦ssim que sempre ten¨ªem p¨²blic¡±, recorda Man¨¦n. ¡°Per¨° fa uns cinc anys s¨ª que comencem a notar que calia programar coses que a la gent li vingu¨¦s de gust veure¡±. Aquest mateix estiu, el del 2013, el CCCB presentava un programa titulat Amb humor en el marc de Gandules, un altre dels cicles de cinema a l'aire lliure que tenen lloc a la ciutat entre el juliol i l'agost. ¡°Eren pel¡¤l¨ªcules que reflectien contextos de crisi, per¨° amb certa ironia¡±, afirma ?ngela Mart¨ªnez, cap del servei d'audiovisuals del CCCB. El cost d'una sessi¨®, amb aforament per 550 persones, ja arriba als 3.500 euros. L'entrada ¨¦s gratu?ta, explica Mart¨ªnez, perqu¨¨ Gas Natural es fa c¨¤rrec del 50% del cost.
Apostar pels cl¨¤ssics
La programaci¨® de Gandules d'aquest any es titula Rebels i perilloses i versa, segons la seva creadora, la cr¨ªtica Mar¨ªa Castej¨®n, sobre ¡°dones que se surten de la norma, per¨° que no son v¨ªctimes de res¡±. Castej¨®n ha estat prop d'un any confeccionant el cartell, que inclou des de No soc cap ¨¤ngel, protagonitzada per Mae West, fins a la ic¨°nica Instint b¨¤sic.
Cicles d'estiu a part, la Filmoteca de Catalunya ¨¦s la instituci¨® referent en difusi¨® de cinema cl¨¤ssic i actual. Aqu¨ª, la reestrena no ¨¦s un model adoptat per necessitat, sin¨® per vocaci¨®. L'entrada costa entre tres i quatre euros, quantitat que baixa fins a un o dos euros si s'adquireix un abonament. El seu director adjunt i programador, Octavi Mart¨ª, explica que comparteixen p¨²blic amb sales com Verdi o M¨¨li¨¦s. Mart¨ª elogia la tasca dels seus directors: ¡°Ara hi ha m¨¦s empresaris cin¨¨fils perqu¨¨ el cinema ja no ¨¦s un negoci f¨¤cil com l'era en els 70¡±. Llavors, assenyala Mart¨ª, les sales s'omplien soles. ¡°Ara cal que la sala busqui el seu p¨²blic, la seva identitat¡±.
Sales que sobreviuen a la crisi de l'audiovisual
Des del 2012, les xifres d'espectadors a Catalunya han baixat en picat. Nom¨¦s en un any, del 2012 al 2013, el cinema va perdre gaireb¨¦ tres milions d'espectadors. L'any seg¨¹ent va recuperar-ne un, per¨° per llavors 16 sales ja havien baixat la persiana. Les que no ho van fer van haver de buscar nous models de negoci per sobreviure. El cinema Mald¨¤ ¨¦s exemple d'aix¨°. Una sola entrada, que entre setmana costa una mitjana de cinc euros, dona dret a veure totes les projeccions del dia (normalment, cinc o sis). ¡°?s un model que ve des de fa anys, quan a Barcelona hi havia sales de reestrena. Despr¨¦s van anar tancant¡±, explica Javier Escriv¨¤, gerent i programador del Mald¨¤. ¡°Ara ens hem estabilitzat una mica, per¨° ens falta arribar a la xifra d'espectadors de fa uns cinc o sis anys. Cada any fem balan? i si no perdem o perdem molt poc, continuem. Per¨° ¨¦s un patiment¡±. Segons Escriv¨¤, el seu p¨²blic s¨®n majorit¨¤riament dones d'entre 45 i 70 anys.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.