Cinemes amb imaginaci¨®

La llista de cinemes dels quals ja no hi ha rastre o simplement tenen l'entrada tapiada ¨¦s llarga, molt llarga, molt trista. Per¨° tamb¨¦ hi ha cinemes que lluiten per continuar vius amb ofertes imaginatives per trobar un p¨²blic que encara existeix. Un p¨²blic al qual es busca fins i tot per finan?ar la renovaci¨® dels projectors o salvar una sala.

Ho han fet els Cinemes Girona. Dues vegades. Van treure uns abonaments anuals que, per quaranta euros, permetien anar-hi tot un any. A m¨¦s d'ajudar a pagar les instal¡¤lacions, aquest abonament els ha portat un p¨²blic que t¨¦ una ¨²nica objecci¨® per anar al cinema, el preu. A Ribes de Freser, els 400 membres d'Amics del Cinema de la Vall de Ribes sostenen el cinema local. Fins i tot celebren un festival, el Gollut, de ¡°cinema comprom¨¨s¡±. Els seus voluntaris es cuiden de la taquilla, de les sessions d'estiu a la fresca... Ara estan en campanya. Falten 15.000 euros per comprar un projector d'¨²ltima generaci¨®. Segur que ho aconseguiran.

L'any passat, Igualada es va quedar sense cinemes. Ara, Igualada Comer? i l'Ateneu Igualad¨ª volen que n'hi hagi a l'auditori de l'entitat. Venen entrades de fila zero per al primer dia que es vagi a la nova sala. Quan obri. Tant de bo. De totes maneres, els igualadins, i la comarca, poden anar al cinema cada diumenge i dies festius perqu¨¨ Pere Mas organitza sessions dobles en una sala del casal parroquial de Sant Mart¨ª de Tous, un poble proper. Granger jubilat de 69 anys, passa molts dies al cinema. ¡°Hem comprat un projector digital i un jove m'ha hagut d'explicar el KDM¡±, diu.

A Barcelona hi ha Zumzeig (B¨¦jar 54), un cinema bistrot, amb un p¨²blic que se sent camarada. Fa uns mesos, est¨¤vem esperant que obr¨ªs la sala per a la sessi¨® de nit. Surt el jove de la taquilla i explica que una parella ha hagut de sortir a buscar un caixer perqu¨¨ no podia pagar amb targeta. I va proposar esperar-la. Ning¨² va objectar res i quan va tornar, uns 15 minuts m¨¦s tard¡­ va entrar.

Es tracta de conservar la lit¨²rgia tradicional del cinema, la solemnitat i la m¨¤gia¡±

Al Mald¨¤ (Pi, 5) han ressuscitat la sessi¨® cont¨ªnua. Pagues una entrada i pots quedar-te a totes la sessions del dia, fins a set. I alguns dissabtes en fan una ¨Cmaldanins, en diuen¨C on s'hi pot anar amb el nad¨® (cin¨¨fil prematur?). No s¨®n films infantils. S¨®n per a adults i en VOSE. Es tracta que pares i mares puguin anar al cinema sense haver de col¡¤locar la criatura a tercers. La sala est¨¤ una mica il¡¤luminada, el so ¨¦s m¨¦s t¨¨nue, s'entra amb el cotxet i hi ha una taula per als bolquers. El dia que vaig anar-hi, la sessi¨® va ser molt pac¨ªfica. Tot just algun pare passejant una estona la canalla per les cantonades. Una parella hi havia anat m¨¦s de deu vegades. Xavier Escrib¨¤ ¨¦s l'home del Mald¨¤. Fa 27 anys. Era all¨¤ quan feien art i assaig o quan un empresari, hind¨² i optimista, el va dedicar a les pel¡¤l¨ªcules de Bollywood. Un frac¨¤s. ¡°Som petits i hem d'inventar. La gent veu que ets diferent¡±.

Darrere d'algunes d'aquestes sales hi ha directors de cinema. Ventura Pons ha recuperat el Texas (Bail¨¨n 205). Reposicions subtitulades o doblades al catal¨¤. I preus perqu¨¨ ning¨² pugui posar l'excusa de la butxaca: tres i dos euros. Al M¨¦li¨¨s, un projecte de Carlos Balagu¨¦, aposten pel cinema d'autor i al seu web hi ha un av¨ªs program¨¤tic: ¡°No venem crispetes¡±. I Nacho Cerd¨¤ est¨¤ darrere de Phenomena. S'han instal¡¤lat a l'antic cinema N¨¤pols (Sant Antoni Maria Claret, 168). I gaireb¨¦ tot ho ha fet a l'inrev¨¦s de com ho faria un industrial del sector. En lloc de dividir-lo en minisales nanes va ajuntar les dues que hi havia per obrir-ne una de 400 butaques, projecci¨® de m¨¤xima qualitat i¡­ cortines, com ha de ser. No ¨¦s cap desaprofitament. ¡°Es tracta de no fragmentar aquest ritual social que ¨¦s anar al cinema. A les minisales cada espectador est¨¤ pendent de la seva terminal, com en un aeroport. Es tracta de conservar la lit¨²rgia tradicional del cinema, la solemnitat i la m¨¤gia¡±, comenta.

Al Boliche (Diagonal, 508), que no ha pogut sostenir la idea fundacional de subtitular en catal¨¤, hi ha sessions de cinef¨°rum. Cada dijous, amb Eduard de Vicente, i, molts dimarts, sopar col¡¤loqui amb Antoni Kirchner, que ja les feia al difunt Alexandra. Pel¡¤l¨ªcula, sopar i col¡¤loqui, 28 euros. Majoria femenina i uns comensals que, diu Kirchner, ¡°no s¨®n cin¨¨fils; s¨®n persones cultes¡±. Kirchner va ser del trio de fundadors del C¨ªrculo A que als seixanta van comen?ar, al Publi (un altre difunt), l'aventura de l'art i assaig. Des de llavors sap que no ¨¦s cert que la bona feina no necessita nunci. Ell i uns quants m¨¦s.