Catalunya no ¨¦s Kosovo

L'exemple de Kosovo ¨¦s el que addueix, com a principal base jur¨ªdica suposadament aplicable al cas catal¨¤, el pre¨¤mbul de la "proposici¨® de llei del refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®" redactada pel bloc secessionista i registrada al Parlament el passat 31 de juliol.

M¨¢s informaci¨®n

La llei del refer¨¨ndum no preveu una participaci¨® m¨ªnima perqu¨¨ sigui vinculant

Les llacunes de la llei del refer¨¨ndum

Per¨°, segurament conscients de la feblesa de l'exemple, els seus redactors ni tan sols s'atreveixen a citar el cas kosovar pel seu nom. Es limiten a englobar-ho en "dict¨¤mens recents" del Tribunal Internacional de Just¨ªcia (TIJ, amb seu a la Haia) que validarien l'exercici de l'autodeterminaci¨® tamb¨¦ en casos aliens a l'opressi¨® colonial o dictatorial estrangera, els habituals.

Fins i tot aquesta mera refer¨¨ncia ¨¦s enganyosa, ja que no hi ha hagut dict¨¤mens consultius en plural: es redueixen a un nom¨¦s, el singular sobre l'exprov¨ªncia iugoslava, em¨¨s el de 22 de juliol del 2010.

No obstant aix¨°, la gran lli?¨® de l'exemple kosovar, l'¨²nic de qu¨¨ disposen Junts pel S¨ª i la CUP, ¨¦s que una declaraci¨® d'independ¨¨ncia no ha de contrariar una Constituci¨®, Carta Magna o marc constitucional leg¨ªtim que culmina la legalitat democr¨¤tica vigent. La llei b¨¤sica kosovar no impedia la declaraci¨® secessionista; la Constituci¨® democr¨¤tica espanyola i l'Estatut catal¨¤ l'exclouen categ¨°ricament.

Catalunya no ¨¦s Kosovo. Ni ha patit l'expulsi¨® de 700.000 dels seus ciutadans a c¨¤rrec del Govern central (com va provocar S¨¨rbia). Ni la supressi¨® violenta de la seva Administraci¨® pr¨°pia (com va decretar Belgrad). Ni una asfixiant ocupaci¨® policial i militar (com va desplegar el comandament de la federaci¨®). Ni ha hagut de ser alliberada de ning¨² per un Ex¨¨rcit internacional (la KFOR, sustentada a l'OTAN). Ni ha estat gaireb¨¦ una d¨¨cada sota l'administraci¨® tutelar de l'ONU (com va passar amb Kosovo entre 1999 i 2008), que va recomanar, per fi, la seva independ¨¨ncia.

La Cort de Just¨ªcia va beneir la secessi¨® kosovar perqu¨¨ no violava la seva Constituci¨® interna

La Cort de Just¨ªcia va beneir la secessi¨® kosovar perqu¨¨ no violava la seva Constituci¨® interna

El dictamen sobre Kosovo del 2010 de cap manera ¨¦s aplicable a Catalunya. Perqu¨¨ no encaixa en les tres raons per les quals el TIJ valida no el dret a l'autodeterminaci¨®, sin¨® l'acte concret de la declaraci¨® de sobirania.

La primera ¨¦s que no hi ha cap nova norma internacional espec¨ªfica que reguli, o prohibeixi, noves declaracions d'independ¨¨ncia en l'era postcolonial¡­ per¨° s¨ª que es produeixen en la via d'un determinat ¡°context factual¡±: els ¡°fets rellevants¡± aflorats en el cas de Kosovo: que s¨®n diametralment oposats als catalans. La segona ¨¦s que la norma directament aplicable, la resoluci¨® 1244 del Consell de Seguretat (de 10 de juny del 1999) no impedia aquesta declaraci¨®: m¨¦s aviat la seva aplicaci¨® va acabar incentivant-la. Per¨° en el cas de Catalunya no hi ha res semblant.

I la tercera, que el ¡°marc constitucional¡± establert el 15 de maig del 2001 per la UNMIK (la missi¨® especial de les Nacions Unides), que va governar efectivament el territori controlant i supervisant l'Administraci¨® aut¨°noma kosovar i que va aparcar l'ordenament legal iugoslau, tamb¨¦ la permetia. Cosa que no passa amb el marc espanyol, ja que la Constituci¨® i l'Estatut exclouen rotundament la secessi¨®.

Conv¨¦ aprofundir en aquests arguments. Primer, el TIJ no es pronuncia sobre alguna cosa que no se li va preguntar, a saber, si Kosovo tenia o no ¡°dret a crear un Estat independent com a manifestaci¨® del dret a l'autodeterminaci¨®¡±. Va considerar innecessari resoldre aquest dilema. Es va atenir no a establir si hi havia dret a l'autodeterminaci¨®, sin¨® a la q¨¹esti¨® plantejada, si la declaraci¨® d'independ¨¨ncia del 17 de febrer del 2008 dels albanokosovars va violar la legalitat.

No va violar la legalitat general, sost¨¦, perqu¨¨ l'Acta Final de H¨¨lsinki (1-8-1975) que reconeix el principi de lliure determinaci¨® ho fa assumint que t¨¦ com a l¨ªmit altres normes, ¡°incloent les que es refereixen a la integritat territorial dels Estats¡±, encara que el Tribunal considera que ¡°l'abast¡± d'aquest ¨²ltim principi ¡°se circumscriu a l'esfera de la relaci¨® entre Estats¡±, ergo no a la relaci¨® entre un territori que no ¨¦s Estat i un Estat.

Omet la Haia que una norma de dret positiu de m¨¦s rang, la Resoluci¨® 2.625 de l'ONU, del 1970, distingeix en dos par¨¤grafs diferenciats el deure dels Estats de respectar el dret d'autodeterminaci¨®, per¨° abstenint-se ¡°de qualsevol acci¨® dirigida al trencament parcial o total de la unitat nacional i integritat territorial¡±; i el deure segurament tamb¨¦ exigible a altres possibles actors.

Encara ¨¦s m¨¦s clara la Resoluci¨® 50/6 de l'Assemblea General (1995) que identifica com a subjectes els Estats membres, els observadors de les Nacions Unides i els ¡°pobles del m¨®n¡± i que per tant obliga tots ells. Reafirma el text ¡°el dret de tots els pobles a la lliure determinaci¨®, tenint en compte la situaci¨® particular dels pobles sotmesos a dominaci¨® colonial o a altres formes de dominaci¨® o ocupaci¨® estrangeres, i reconeixent el dret dels pobles a prendre mesures leg¨ªtimes (¡­) encaminades a realitzar el seu dret inalienable a la lliure determinaci¨®¡±.

Per¨°, afegeix, ¡°res de l'anterior s'entendr¨¤ en el sentit que autoritza o fomenta cap acci¨® encaminada a infringir o menyscabar, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat pol¨ªtica d'Estats sobirans que es condueixin de conformitat amb el principi de la igualtat de drets i de la lliure determinaci¨® dels pobles i estiguin, per tant, dotats d'un Govern que representi a la totalitat del poble pertanyent al territori sense cap distinci¨®¡±.

Sorprenentment, la Cort obvia aquesta resoluci¨®. De manera que tolera la declaraci¨®, perqu¨¨ no viola la legalitat internacional, per¨° els jutges matisen que aix¨° no significa ¡°que constitueixi l'exercici d'un dret conferit per ella¡±. Malgrat aquestes ambig¨¹itats o contradiccions judicials, el tribunal es preocupa d'inserir el cas dins del ¡°context factual¡±, ¨²nic i exclusiu del cas de Kosovo. Exclusiu.

L'ONU no va vetar l'autodeterminaci¨® de Kosovo, com va fer amb la de la? Rep¨²blica Srpska de B¨°snia

Poc abans que els tancs de l'Alian?a Atl¨¤ntica i d'altres pa?sos acudissin a la prov¨ªncia balc¨¤nica en socors dels perseguits per Slobodan Milosevic, quan havien estat insuficients els bombardejos aeris, el Consell de Seguretat va emetre el 10 de juny del 1999 la seva famosa resoluci¨® 1.244, que validava l'operaci¨® terrestre, i prefigurava una esp¨¨cie de protectorat civil a c¨¤rrec de l'ONU (la missi¨® UNMIK) una vegada expulsat l'Ex¨¨rcit serbi del territori kosovar.

De facto, l'autoritat f¨ªsica, administrativa i pol¨ªtica de Belgrad va desapar¨¨ixer durant gaireb¨¦ una d¨¨cada. La complicitat entre una autoritat kosovar aut¨°noma i la missi¨® de l'ONU va ser molt potent. Va desembocar de seguida, el 2001, en un marc constitucional (reglament 2001/9 de la missi¨®, plenament endossat per Nova York) de perfils in¨¨dits. Venia a constituir una Carta Magna en la qual l'ex-Federaci¨® Iugoslava no apareixia ni com a apuntador. Aixecava en realitat una estructura estatal, ¡°del tot similar a la d'un Estat sobir¨¤¡± ¡ªsegons l'expert Bright Theu (The Law of Selfdetermination, Universitat de Pretoria, 2009)¡ª amb les seves autoritats, president, ministres, ag¨¨ncies, assemblea representativa, cossos de funcionaris, una construcci¨® pol¨ªtica del tot independent¡­ excepte de l'ONU. La seva Administraci¨® internacional del territori ¡°va acabar¡± de facto ¡°amb la sobirania de S¨¨rbia sobre Kosovo¡±, conclou Theu.

Quatre anys despr¨¦s, el 2005, va comen?ar el proc¨¦s pol¨ªtic per dibuixar la ¡°soluci¨® definitiva¡± o ¡°estatut final¡±, com va acordar el Consell de Seguretat a proposta del diplom¨¤tic noruec Kai Eide, enviat especial sobre el terreny del secretari general Kofi Annan. Va haver-hi, en un any que es va fer llarg, rondes negociadores, intercanvi de papers, i fins i tot un Esborrany d'una proposta completa, em¨¨s per l'autoritat internacional. Tot en va, ¡°les negociacions bilaterals i les consultes als experts han deixat clar que les parts [Pristina i Belgrad] s¨®n incapaces d'arribar a un acord¡±; ¡°la meva opini¨® ¨¦s que la possibilitat d'una sortida consensuada s'ha esgotat¡±, va concloure al cap l'enviat especial, ara el finland¨¨s Martti Ahtisaari, que havia intervingut a la fi dels anys noranta en el conflicte. I va rematar la seva an¨¤lisi amb una afirmaci¨® demolidora: ¡°L'¨²nica opci¨® viable per a Kosovo ¨¦s la independ¨¨ncia¡±.

Nacions Unides va recomanar la independ¨¨ncia com a "¨²nica opci¨® viable" despr¨¦s de la guerra

De manera que l'abs¨¨ncia de prohibici¨® expressa d'una declaraci¨® d'independ¨¨ncia per una norma internacional es va creuar amb gaireb¨¦ una d¨¨cada de traject¨°ria de Kosovo com a entitat separada; i amb una evoluci¨® pol¨ªtica en qu¨¨ la proposici¨® d'independ¨¨ncia la formulava¡­ les Nacions Unides! Que la concret¨¦s el 17 de febrer del 2008 una reuni¨® de diputats kosovars era un detall menor, gaireb¨¦ obligat.

Aquesta seq¨¹¨¨ncia hist¨°rica il¡¤lustra per qu¨¨ els jutges de la Haia van destil¡¤lar un segon argument en favor de la causa kosovar, bastant m¨¦s prec¨ªs: la resoluci¨® 1.244 no contenia una ¡°prohibici¨® espec¨ªfica d'emetre una declaraci¨® d'independ¨¨ncia¡±. No la contenia, i aquesta abs¨¨ncia era essencial, perqu¨¨ si el Consell de Seguretat hagu¨¦s volgut imposar condicions limitatives al futur definitiu de Kosovo, ¡°les hauria especificat en la seva Resoluci¨® relativa al cas¡±, com ha fet ¡°en la pr¨¤ctica contempor¨¤nia¡±, addueix el TIJ, en refer¨¨ncia al cas de Xipre, en qu¨¨ el Consell va exigir una sobirania ¨²nica en l'estatut definitiu de l'illa.

I sobretot, ¡°si el Consell de Seguretat hagu¨¦s volgut prohibir¡± aquesta declaraci¨® d'independ¨¨ncia, ¡°ho podria haver fet en termes clars i inequ¨ªvocs com va fer en la seva Resoluci¨® 787, del 1992, respecte de la Rep¨²blica Srpska¡±, rematen: de nou aqu¨ª, els jutges subratllen l'especificitat inexportable de Kosovo. I expliciten que es tracta d'un cas molt particular, contra els qui pretenen autoaplicar-se una doctrina escassament generalitzable: ¡°A l'hora d'interpretar les resolucions del Consell de Seguretat, el Tribunal ha d'establir, basant-se en una an¨¤lisi cas per cas i considerant totes les circumst¨¤ncies rellevants, per a qui el Consell vol aplicar obligacions legals vinculants¡±.

La tercera i m¨¦s breu pota del dictamen estableix que el ¡°marc constitucional¡± vigent, creador de la dualitat de poders UNMIK-Assemblea de Kosovo sota el control de la primera, tampoc impedia la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia: podria haver-se interpretat aix¨ª si l'hagu¨¦s proclamat l'Assemblea com a tal, les compet¨¨ncies de la qual desbordaven aquesta funci¨®, per¨° ¡°els seus autors no venien obligats pel conjunt de poders i responsabilitats¡± atribu?ts a les institucions d'autogovern.

¡°No va haver-hi violaci¨® del marc constitucional¡±, conclouen. Encara que sigui per una escletxa tan aparentment inestable com que els declarants no van actuar com a instituci¨® d'autogovern provisional, sin¨® com a notables. La clau no ¨¦s aquesta condici¨® concreta. L'argument de m¨¦s pes ¨¦s que una declaraci¨® d'independ¨¨ncia no ha de contrariar una constituci¨® democr¨¤tica. La kosovar no impedia la separaci¨®; l'espanyola l'exclou. Catalunya no ¨¦s Kosovo.