La Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica arrabassa compet¨¨ncies a la Generalitat per frenar el caragol poma
L¡¯organisme estatal demana ajuda a la Gu¨¤rdia Civil d¡¯Osca mentre Agricultura exigeix que s¡¯aclareixi qui disposa


El caragol poma ja ¨¦s una amena?a aig¨¹es amunt del riu Ebre. La localitzaci¨® de m¨¦s de 30 exemplars adults, desenes de juvenils i dos centenars de freses d¡¯aquesta esp¨¨cie invasora a 40 quil¨°metres de dist¨¤ncia de l¡¯¨²ltim punt infectat que es coneixia, i a m¨¦s de 60 quil¨°metres de la desembocadura del riu, confirma que, lluny de frenar, la plaga s¡¯expandeix. La Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica de l¡¯Ebre (CHE) ha arrabassat a la Generalitat l¡¯exclusivitat de les compet¨¨ncies de control i ha demanat ajuda a la Gu¨¤rdia Civil per gestionar la infecci¨® del riu.
La troballa a Miravet, a primers de juliol, d¡¯un nou focus infecci¨®s de caragol poma va activar les alarmes atesa la r¨¤pida capacitat de propagaci¨® que ha demostrat aquesta esp¨¨cie invasora. Per primera vegada el caragol es deixava veure aig¨¹es amunt de la resclosa de Xerta, la bifurcaci¨® que divideix l¡¯aigua per al canal de l¡¯esquerra, infectat de manera imparable des de fa vuit anys, i que nodreix els regants de la dreta, a priori, net de plaga. La CHE va reaccionar alertant que es convertia en una necessitat "l¡¯erradicaci¨® total del focus" davant la possibilitat que el caragol flu¨ªs per tota la xarxa de reg dels arrossars del Delta. Va ser l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua (ACA) la que va avisar de la troballa, per¨° la CHE no va dubtar a enviar al lloc un equip propi de t¨¨cnics per avaluar la situaci¨®. La CHE ent¨¦n que el tram afectat correspon a "domini p¨²blic hidr¨¤ulic" i es va posar al capdavant de la gesti¨® de la crisi. Va demanar ajuda a la unitat subaq¨¹¨¤tica de la Gu¨¤rdia Civil d¡¯Osca perqu¨¨ retir¨¦s els exemplars que hi havia a l¡¯aigua i va reclamar m¨¦s vigil¨¤ncia al riu. L¡¯organisme, que t¨¦ seu a Saragossa, admet que est¨¤ fent campanyes de control "fora de l¡¯¨¤mbit de gesti¨®" que li ¨¦s propi per¨° al¡¤lega que ¨¦s una mesura "preventiva" per reduir riscos. Fins al setembre els t¨¨cnics de la CHE faran seguiment, dues vegades per setmana i en torn di¨¹rn i nocturn, de l¡¯evoluci¨® del focus infecci¨®s. Durant el dia detecten les cridaneres postes rosades, marquen el lloc i, a la nit quan el caragol adult surt a la superf¨ªcie, tracten de capturar-lo. Mentrestant, la Generalitat, a trav¨¦s del Departament d¡¯Agricultura, reclama que es fixi qui t¨¦ compet¨¨ncies per poder actuar a cada tram de riu. "Fa m¨¦s d¡¯un any que la Generalitat va reclamar al Ministeri un aclariment sobre les compet¨¨ncies per poder ser m¨¦s eficients en la lluita contra el caragol poma, i encara no en tenim resposta", defensa la Conselleria. Agricultura assenyala que, des que el 2009 es va tenir const¨¤ncia de la pres¨¨ncia del caragol poma al delta de l¡¯Ebre, s¡¯ha treballat conjuntament amb les comunitats de regants, amb entitats ecologistes, amb el Parc Natural i amb l¡¯IRTA per tra?ar diferents estrat¨¨gies de lluita contra la plaga. La Generalitat mant¨¦ que el paper de la CHE ha estat de "col¡¤laboraci¨®", per¨° li nega qualsevol funci¨® de direcci¨® dels treballs i s¡¯apunta que els controls s¨®n a c¨¤rrec dels Agents Rurals, Mossos d¡¯Esquadra i policies locals.
Una m¨¤ negra
La Confederaci¨® Hidrogr¨¤fica de l¡¯Ebre, a trav¨¦s d¡¯Elena P¨¦rez, t¨¨cnica en qualitat d¡¯aig¨¹es, ha concl¨°s que nom¨¦s l¡¯acci¨® de l¡¯home pot estar darrere de la propagaci¨® de la plaga en un tram tan superior del riu. Despr¨¦s de con¨¨ixer-se la pres¨¨ncia de caragols a Miravet, P¨¦rez va parlar de vandalisme i de possible neglig¨¨ncia dels pescadors. La Generalitat va reaccionar prohibint pescar en tot el tram proper a Miravet. No ¨¦s nova la sospita que alguns pescadors fan servir caragol poma com a esquer viu per atreure els peixos. A Josep Planell, vicepresident de la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, una entitat que t¨¦ gaireb¨¦ 200 socis, tampoc el sorpr¨¨n: ¡°Al m¨®n de la pesca hi ha gent per a tot", i assenyala que, a pesar que est¨¤ prohibit i castigat, hi ha qui segueix usant "esquer viu o crancs" per atreure els peixos. Admet que ni les sancions econ¨°miques que amenacen a qui usi m¨¨todes il¡¤legals de pesca s¨®n cap garantia. Per la seva banda, Adri¨¤ Navarro, al capdavant d¡¯un negoci familiar de pesca esportiva que opera a l¡¯Ebre des de fa gaireb¨¦ 40 anys, ho posa en dubte. "Assenyalen els pescadors perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s f¨¤cil, per¨° ¨¦s impossible fer servir caragol poma com a esquer", indica. Navarro apunta que el gust d¡¯aquesta esp¨¨cie invasora ¨¦s tan peculiar que anul¡¤la qualsevol capacitat d¡¯atracci¨®: "el caragol ¨¦s tan amarg que ni els peixos el volen", assegura. Indica que ¡°ni tan sols un peix tan depredador com el silur¡± mostra apet¨¨ncia pel caragol.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.