El passat racial reobre ferides a Charlottesville

¡°Els nostres fills sabran el teu nom. L'amor guanyar¨¤¡±, resa una pintada al lloc de Charlottesville en qu¨¨ Heather Heyer, una dona de 32 anys, va morir atropellada. Hi ha un cor dibuixat amb flors i missatges contra l'odi. Un home de 20 anys va atropellar dissabte amb el seu vehicle manifestants contraris als supremacistes blancs que protestaven a la ciutat, i va causar una mort i va ferir 19 persones. L'episodi va convertir aquesta afable localitat universit¨¤ria en un escenari ca¨°tic i en l'¨²ltim epicentre del delicat revisionisme hist¨°ric al sud dels Estats Units.

A Charlottesville, ciutat de Virg¨ªnia de 45.000 habitants envoltada de pujols, encara es respira aquest diumenge la tensi¨® viscuda el dia anterior. La calma s'imposa a poc a poc, per¨° persisteixen els moments de tensi¨® i els nervis. Al migdia, Jason Kessler, un dels promotors de la marxa de supremacistes blancs contra la retirada d'una est¨¤tua de la guerra civil nord-americana, va intentar celebrar una roda de premsa en la qual va culpar la policia dels disturbis. Per¨° va haver de marxar corrent, protegit per agents, despr¨¦s de ser increpat per manifestants progressistes.

Charlottesville duu a terme un exercici d'equilibri entre la commoci¨® i el desig de normalitat. Els residents busquen respostes als xocs entre supremacistes blancs, que demanen mantenir l'est¨¤tua de Robert E. Lee, general de la Confederaci¨® durant la guerra civil, i contramanifestants, la majoria grups negres i antifeixistes que defensen la decisi¨® de l'Ajuntament de retirar el monument.

¡°No tinc ni idea de per qu¨¨ van escollir aquest lloc¡±, subratlla Shery Pensic, una dona blanca de 48 anys. ¡°Estic molt sorpresa¡±, assenteix la seva mare, Sharon, de 70 anys.

La ciutat busca recuperar la rutina. Dissabte a la nit, el centre estava pres per la policia i l'Ex¨¨rcit de reserva de Virg¨ªnia, desplegat despr¨¦s de la declaraci¨® de l'estat d'emerg¨¨ncia. Per¨° aquest diumenge la protecci¨® s'havia relaxat i la majoria d'establiments tornaven a obrir les portes.

¡°Tot aix¨° per una est¨¤tua¡±, lamenta Andre Scales, un negre de 47 anys, al costat de la zona de l'atropellament. ¡°?s una vergonya que fins i tot al 2017 l'odi torni. Martin Luther King va tenir un somni que tot aix¨° ja no passaria¡±, afegeix en al¡¤lusi¨® al l¨ªder dels drets civils.

Per¨° Scales, com la resta de residents, subratlla que els supremacistes no viuen aqu¨ª i que aquesta ¨¦s una localitat tolerant, com tracten de recordar diversos cartells. ¡°Volien promoure la seva agenda. L'est¨¤tua n'era nom¨¦s una petita part. Volien que se'n parl¨¦s, tenir publicitat¡±, sost¨¦. Ho han aconseguit.

Charlottesville ¨¦s l'¨²ltim escenari local d'un debat nacional. El debat, avivat el?2015 despr¨¦s d'una matan?a racista a Carolina del Sud, sobre la simbologia de la vella Confederaci¨®, que alguns consideren un llegat esclavista i d'altres un senyal d'identitat hist¨°rica. A aix¨° s'afegeix el context actual: les impl¨ªcites picades d'ullet m¨²tues entre els supremacistes blancs i el president nord-americ¨¤, Donald Trump.

L'Ajuntament va votar al febrer a favor de la retirada de l'est¨¤tua de Lee en considerar-la divisiva i va reanomenar el parc en qu¨¨ se situa. Des de llavors, hi ha hagut acalorades protestes de l'extrema dreta i la just¨ªcia ha paralitzat temporalment el trasllat del monument.

Molts creuen que el debat sobre l'est¨¤tua ha reobert innecess¨¤riament velles ferides i consideren que la policia i les autoritats no ho han gestionat correctament. ¡°No m'importa l'est¨¤tua, ¨¦s part de la hist¨°ria encara que no en sigui una bona part. A molts afroamericans els ¨¦s igual¡±, assenyala Scales. Assegura que ell s'ha fet fotografies amb l'est¨¤tua i creu que els dos milions de d¨°lars que costar¨¤ el projecte de retirada es podrien destinar a causes?millors.

¡°Haurien de deixar-la, buscar un punt mitj¨¤¡±, coincideix Sharon Pensic. La dona, jubilada, recorda que va cr¨¦ixer en els convulsos anys seixanta, que van acabar amb la segregaci¨® legal dels negres, i que donava per oblidats els extremistes blancs. ¡°Haurien de classificar millor aquests grups, restar-los capacitat de parlar i fer mal¡±, reclama.

Diu que no ent¨¦n per qu¨¨ han tornat a aflorar amb virul¨¨ncia en els ¨²ltims mesos. ¡°?s fastig¨®s¡±, etziba. Per¨° es resisteix a culpar la ret¨°rica divisiva de Trump, al qual va votar en les eleccions de novembre. La seva filla, en canvi, no dubta. ¡°No reconeix l'assumpte i no anomena pel seu nom els supremacistes blancs¡±, es queixa Shery, que tamb¨¦ va votar el republic¨¤, sobre les declaracions del president despr¨¦s dels enfrontaments.