Sang a la meva ciutat

La furgoneta assassina ha recorregut 500 metres. Embogida, ha anat sembrant la Rambla de la meva ciutat de morts i ferits. Des del cor de la ciutat, la pla?a de Catalunya, fins al Liceu, el teatre de l'¨°pera.

Veig que ha aturat la seva traject¨°ria letal just al damunt de la bella cer¨¤mica que Joan Mir¨® va instal¡¤lar al terra del passeig. Veig als v¨ªdeos de testimonis aficionats un cotxet, com el de la meva neta. Un cotxet de sobte atrotinat, estampat precipitadament contra un dels vells arbres plataners, com en una terrible reedici¨® ¡ªaquesta vegada ver¨ªdica¡ª de la pel¡¤l¨ªcula d'Eisenstein.

Joves estesos a terra, aqu¨ª una noia amb el cap sagnant, all¨¤ un noi amb la cama dislocada, tor?ada com si fos un filferro impossible. Vianants i policies atenent els ferits. ?s el terrible paisatge hum¨¤ habitual i perfectament reconeixible en aquests casos d'assassinats col¡¤lectius. El del metro de Londres, el del tren de Madrid, el de les cafeteries de Par¨ªs, el de l'aeroport de Brussel¡¤les, el del mercat de Berl¨ªn¡­ Tots som vulnerables.

La mort destaca encara m¨¦s en una ciutat tan plena de vida,? amant de reinventar-se, tan delerosa del que ¨¦s nou

Quan encara no s'ha confirmat oficialment l'autoria del succ¨¦s ni la seva finalitat, ni se sap encara ¡ªper¨° ho sabran els lectors quan llegeixin aix¨°¡ª el desenlla? i el balan? de desgr¨¤cies, no hi ha dubtes sobre el car¨¤cter terrorista del succ¨¦s, ni sobre la seva inspiraci¨®, ni sobre el seu prop¨°sit.

El patr¨® de l'actuaci¨® ¨¦s com¨² a tants atemptats recents a tot Europa (i m¨¦s enll¨¤): una capital coneguda, una localitzaci¨® emblem¨¤tica, un espai molt concorregut, gent indefensa; i, com a arma mortal, un instrument que no sembla una arma: un vehicle m¨¦s, com molts dels que circulen pels carrers¡­

Mentre esperem ansiosos la fi de tot plegat, penso una altra vegada com ¨¦s d'injusta la mort gratu?ta, massiva, provocada, escudada en presumptes idees. I en com la mort destaca encara m¨¦s en una ciutat tan plena de vida, tan amant de reinventar-se, tan delerosa del que ¨¦s nou, tan generadora de tend¨¨ncies, tan provocadora de debat i de pol¨¨mica, de conflictes¡­ i de solucions.

De moment sembla que la pauta de racionalitat en la conducta dels diferents nivells de govern ¡ªlocal, auton¨°mic, central¡ª i, per tant, de cooperaci¨® estreta entre ells, s'imposa.

Un es pregunta, en un rac¨® de l'angoixa, si aquest remar junts en moments de cat¨¤strofe, si aquesta unitat de les grans ocasions solemnes, no es podria estendre a la quotidianitat, a la gesti¨® de les petites coses, i de les mitjanes, i a la resta. Estendre's a la pol¨ªtica, a imaginar entre tots, cadasc¨² amb el seu accent, el futur, ja que nom¨¦s hi ha una veritable l¨ªnia divis¨°ria, la que ens separa a tots de la barb¨¤rie. O ¨¦s que els conciutadans i els visitants assassinats no tenien idees, traject¨°ries, identitats i voluntats diferents? Per¨° tots ells compartien la mateixa rambla. Pac¨ªficament, mentre van poder.

Aquesta ciutat ¨¦s avui capital del dolor, com ahir ho va ser Madrid en les explosions d'Atocha. Que s¨¤piga ser tamb¨¦ capital de la dignitat. Acab¨¤vem de celebrar el 25¨¨ aniversari dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992. Aquella gesta c¨ªvica i pac¨ªfica, de toler¨¤ncia i d'entesa, de cultura plural i d'identitats superposades i compartides: barcelonina, catalana, espanyola, europea.

Que poc que ens ha durat el bon regust d'aquest aniversari. Els Jocs van ser sempre generadors d'amistat i de treva en el conflicte. Per¨° hi ha qui segueix preferint l'odi a l'amor, la tristesa a l'esperan?a, la trag¨¨dia a la conciliaci¨®. Portaran la mort. I aquesta s'apoderar¨¤ dels nostres ulls, com va escriure Cesare Pavese. Per¨° mai dels nostres cors. Els fills de Joan Mir¨® no aprendrem mai a odiar.