El dit escap?at de Crist¨°for Colom

Crist¨°for Colom s'aixeca en posici¨® de descobridor, orgull¨®s, per damunt del carrer Major de l'Arbo?. ?s una figura molt similar a la del m¨ªtic monument de Barcelona. El Colom de l'Arbo? ¨¦s m¨¦s petit que el de la Rambla i ¨¦s de fusta, tot i que no ho sembla perqu¨¨ els seus propietaris, la fam¨ªlia Jan¨¦, el revesteix cada quatre anys amb pintura metal¡¤litzada. Els Jan¨¦ l'han mimat durant d¨¨cades: fins i tot li van implantar una pr¨°tesi, el dit que assenyala cap a Am¨¨rica. El Colom dels Jan¨¦ corona la Casa de les Am¨¨riques, la seva resid¨¨ncia familiar i edifici emblem¨¤tic d'aquest municipi del Baix Pened¨¨s, de 5.500 habitants. La ironia d'aquesta hist¨°ria ¨¦s que Marcel¡¤l¨ª Jan¨¦, l'home que va construir l'edifici el 1922, no va fer les Am¨¨riques per¨° s¨ª que les va fer, i com un dels grans indians?de Catalunya, el propietari original de l'est¨¤tua, Josep Gener.

Per als fumadors d'habans, ¡°Jos¨¦ Gener¡± ¨¦s un nom llegendari. La marca Hoyo de Monterrey encara llueix el seu nom a l'anella dels seus cigars, avui elaborats per l'Estat cub¨¤. Gener era a finals del segle XIX un dels homes m¨¦s rics d'Espanya. Nascut a l'Arbo? el 1831, amb 13 anys va emigrar a Cuba per treballar en una botiga d'un oncle. Quaranta anys despr¨¦s, tornava al seu poble sent multimilionari i amb una f¨¤brica de tabac i 400 empleats. L'empresa de Gener va tenir pres¨¨ncia pr¨°pia a l'Exposici¨® Universal de Barcelona del 1888, a la secci¨® de les col¨°nies espanyoles: l'est¨¤tua de Colom s'al?ava al pavell¨® de Gener.

Josep Maria Jan¨¦ resideix a la Casa de les Am¨¨riques, la seu familiar, i regenta la botiga de roba que hi ha als baixos de l'edifici, continuaci¨® dels hist¨°rics magatzems Les Am¨¨riques que el seu avi Marcel¡¤l¨ª havia inaugurat el 1911: ¡°A Les Am¨¨riques de l'Arbo?, cada duro val per dos¡±, deia un antic esl¨°gan publicitari encara avui recordat. La petita est¨¤tua de Colom ¨¦s emblema del poble per¨° tamb¨¦ de la seva fam¨ªlia ¨Cun llinatge local de refer¨¨ncia: Josep Maria ha estat regidor i el seu germ¨¤ Jordi va ser conseller d'Interior. Jan¨¦ est¨¤ conven?ut que el seu Colom va servir de model per esculpir el Colom de Barcelona, tot i que no vol donar-ho per fet perqu¨¨ no hi ha documents escrits que ho confirmin. La semblan?a ¨¦s evident, i no nom¨¦s aix¨°: les peces tenen el mateix autor, l'escultor Rafael Atch¨¦. El Colom de Gener ¨¦s considerat, per ser de fusta ¨Cde caoba, segons diu la tradici¨® familiar¨C i de dimensions petites, una maqueta. Els dos Coloms van ser creats per a l'Exposici¨® Universal del 1988.

L'est¨¤tua era una obsessi¨® del pare de Jan¨¦, de nom tamb¨¦ Josep Maria: aquesta estava arraconada a les cavallerisses del Palau Gener i Batet, la resid¨¨ncia de Gener, un edifici neocl¨¤ssic colossal del 1877. Els hereus van vendre la finca als salesians el 1949. ¡°El meu pare estava obsessionat amb l'escultura. Insistia als salesians perqu¨¨ l'hi venguessin. Tenia bona relaci¨® amb ells i quan es va casar el 195, aquests l'hi van obsequiar com a regal de boda¡±.

L'est¨¤tua no va arribar sencera a la Casa de les Am¨¨riques, li faltava un dit, el que assenyala la terra descoberta. Jan¨¦ explica que l'hi van escap?ar milicians en esclatar la Guerra Civil: sense el dit semblava que aixequ¨¦s el puny. Marcel¡¤l¨ª Jan¨¦ va contractar el fuster Ramon Vallverd¨² per implantar-li un nou dit. Vallverd¨² rememora l'operaci¨®. ¡°Li vaig posar un dit, crec que m¨¦s llarg del que tocava per les seves proporcions, tot i que des del carrer no es nota. El vaig refor?ar amb claus, perqu¨¨ est¨¤ molt exposat, com el cap, que t¨¦ una carcassa de plom¡±. No era la primera vegada que Vallverd¨² era cara a cara amb el Colom de l'Arbo?: de petit, quan l'enviaven de col¨°nies d'estiu al centre dels salesians, s'escapolia amb els companys per fer-li un cop d'ull, aparcada a les antigues cavallerisses: ¡°Estava mal conservada, plena de pols, amb humitats¡±.

L'Arbo? homenatja Gener amb un passeig que duu el seu nom, un altre carrer que porta el nom de la seva dona, Francisca Seycher, i un monument que recorda que va finan?ar l'arribada d'aigua corrent al poble. Tamb¨¦ hi va instal¡¤lar l'enllumenat p¨²blic i va sufragar dos jardins. El principal retaule de l'esgl¨¦sia de la vila va ser restaurat amb diners de Gener. ¡°L'Arbo? era un poble especialment malm¨¨s pels estralls de la Guerra del Franc¨¨s i per les guerres carlistes. Gener volia viure aqu¨ª i va millorar les condicions del lloc. A partir que ell s'hi instal¡¤l¨¦s, moltes fam¨ªlies amb recursos econ¨°mics tamb¨¦ hi van invertir; per aix¨° al carrer Major t¨¦ aquests edificis tan bells¡±, explica Jan¨¦.

Jan¨¦ apunta que en el llegat de Gener tamb¨¦ hi ha pol¨¨mica. Era un notori nacionalista espanyol que va arribar a ser tinent coronel. El 1871 va presidir el tribunal militar que va condemnar a mort vuit estudiants de medicina cubans acusats de profanar la tomba del periodista espanyol Gonzalo de Caste?¨®n. Joaquim Roy, professor de la Universitat de Miami, suggereix al llibre Catalunya a Cuba que Gener i un altre empresari, Antoni Font, mantenien esclaus en una de les seves finques a la segona meitat del segle XIX. Aquests esclaus, segons el relat de Roy, procedien d'una donaci¨® del capit¨¤ general espanyol a Cuba a la Societat de Benefic¨¨ncia dels Naturals de Catalunya, de la qual Gener i Font van ser fundadors. Aquella societat de socors, una de les m¨¦s importants de la Cuba colonial, va deixar a Cuba l'esgl¨¦sia dedicada a la Verge de Montserrat i el top¨°nim de la Loma de los Catalanes, nom popular que conserva la pla?a de la Revoluci¨® de l'Havana.