Quants anys t¨¦ l¡¯est¨¤tua de Colom i amb qui est¨¤ casada?

El monument a Crist¨°for Colom ¨¦s una de les icones m¨¦s antigues de Barcelona. Constru?t el 1888, ha marcat l¡¯horitz¨® d¡¯aquesta ciutat des de fa m¨¦s de 125 anys. Ara torna a estar al punt de mira arran de la pol¨¨mica generada despr¨¦s que aquesta setmana la CUP hagi demanat que es voti una proposici¨® seva al ple de divendres per retirar l'escultura de Colom perqu¨¨ representa valors caducs, com el de la conquesta i la submissi¨® als pobles ind¨ªgenes d¡¯Am¨¨rica. Per¨° qu¨¨ sabem d'aquest enorme monument? Coneixem qui el va crear i l¡¯esfor? que va representar en la seva ¨¨poca aixecar una estructura tan gran? Aquestes s¨®n algunes anotacions de la llarga relaci¨® entre Colom i la ciutat de Barcelona.

Per qu¨¨ es va fer el monument??El conjunt escult¨°ric, que va ser durant d¨¨cades, amb 57 metres d¡¯altura, l'edifici m¨¦s alt de la ciutat, es va construir al punt on s¡¯uneixen les Rambles i el passeig de Colom de Barcelona com a s¨ªmbol de l¡¯Exposici¨® Universal de Barcelona (un any abans que la Torre Eiffel es constru¨ªs per a la de Par¨ªs). Es va inaugurar l¡¯1 de juny del 1888 i va esdevenir una de les icones m¨¦s representatives de la ciutat. L¡¯acte d¡¯inauguraci¨® va estar presidit per la reina regent Maria Cristina i el Govern d'Espanya i, com a convidats, van assistir el rei d¡¯It¨¤lia, Humbert I, i el president dels Estats Units, Grover Cleveland, a m¨¦s d¡¯una representaci¨® de la ciutat de G¨¨nova, ciutat tradicionalment considerada com a lloc de naixement de l¡¯almirall.

La idea era nova??La idea d¡¯homenatjar l¡¯almirall va sorgir a mitjan segle XIX. El primer empla?ament que es tenia en ment no va ser el que tots coneixem al final de la Rambla, sin¨® que es va pensar en primera inst¨¤ncia per coronar una columna que domina la pla?a del Duc de Medinaceli, situada ben a prop, per¨° al final l¡¯escultura va ser per a un altre almirall: Galceran Marquet, i es va aixecar el 1851.

Qui el va promoure??Despr¨¦s d¡¯aquell primer intent, el 1873 la idea va tornar a revifar amb Antoni Fages, un promotor de l¡¯¨¨poca apassionat pel descobriment d¡¯Am¨¨rica. Els seus contactes van fer que aviat la idea arrib¨¦s als organitzadors de la propera Exposici¨® Universal, que van conv¨¨ncer l¡¯alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, i el maig del 1881 es va crear una comissi¨® promotora que el mateix alcalde va presidir. El ple del 6 de setembre del 1881 el va aprovar i el dia 26 es va col¡¤locar la primera pedra del monument.

Qui el va pagar??La primera idea va ser que una subscripci¨® popular es fes c¨¤rrec de les despeses (com s¡¯ha fet moltes altres vegades en aquesta ciutat), per¨° al final les donacions de particulars no van ser suficients (el consolat americ¨¤ hi va posar 500 pessetes) i l¡¯Ajuntament va haver d¡¯assumir-ne la despesa. A m¨¦s, de les 300.000 pessetes inicials s¡¯havia passat a un pressupost per sobre del mili¨®.

D¡¯on va sortir una quantitat tan gran de bronze??No era f¨¤cil aconseguir les tones de metall necessari per a un projecte tan immens. Va ser el Govern de Madrid el que va cedir 30 tones de bronze procedents de material de guerra descartat per aixecar el monument.

Qui el va fer??Com acostuma a passar, l'Ajuntament va convocar un concurs el 1882. El president de l¡¯Acad¨¨mia de San Fernando, Ramon de Sentmenat, va escollir ¨Cdespr¨¦s que s¡¯hi haguessin presentat 47 arquitectes espanyols i estrangers¨C dos projectes finalistes: el de l¡¯arquitecte Maurici Auger i el de Gaiet¨¤ Bu?gas. Per¨° l¡¯Ajuntament no hi va estar conforme i va convocar un nou concurs, amb nou jurat, que no va dubtar a tornar a seleccionar els mateixos treballs i especialment el de Bu?gas perqu¨¨ era m¨¦s econ¨°mic. Per a les escultures es van convocar diferents concursos entre escultors. La idea de Bu?gas de columna es va imposar a la del gust majoritari de l'¨¨poca, que preferia els arcs triomfals.

Qu¨¨ representa??El monument t¨¦ tres parts, la base circular decorada amb vuit est¨¤tues de lleons que protegeixen el conjunt i que serveixen perqu¨¨ els turistes de totes les ¨¨poques s¡¯hi fotografi?n pujant-hi a sobre (una cosa que fa que s¡¯hagin de restaurar molt sovint). A la base es relaten les principals gestes i actes protagonitzats per Colom i es poden veure tamb¨¦ figures relacionades amb l¡¯almirall, com Bernat Bo?l, Pere de Margarit, Jaume Ferrer de Blanes (tots catalans) i el valenci¨¤ Luis de Sant¨¢ngel. L¡¯enorme fust de ferro coronat per un capitell corinti en qu¨¨ es poden veure l¡¯escut de la ciutat, caravel¡¤les, al¡¤lusions a la marina i la inscripci¨® ¡°Barcelona a Colom¡± i una corona per al comtat de Barcelona, per la qual cosa les al¡¤lusions a Barcelona i a la corona d¡¯Arag¨® s¨®n cont¨ªnues. Totes les escultures van ser adjudicades mitjan?ant concurs p¨²blic a diversos tallers i escultors locals: Llimona, Vilanova, Nobas, Pastor, Carbonell, Carcass¨®, Gamort, Atch¨¦, Fuz¨¤ o Batista i Alentorn, entre d¡¯altres.

Qui va fer l¡¯escultura de Colom??T¨¦ set metres d¡¯altura i pesa m¨¦s de sis tones. La va fer l¡¯escultor Rafael Atch¨¦. Amb el bra? dret assenyala l¡¯horitz¨® i amb l¡¯esquerra sost¨¦ una carta de navegaci¨®. Colom duu un abric amb coll de pell i mitges i t¨¦ els cabells llargs, segons el costum de l¡¯¨¨poca.

?s el projecte original??No. En el primer projecte, de Gaiet¨¤ Bu?gas, la figura no tenia el bra? aixecat, sin¨® que agafava un estendard amb la m¨¤ esquerra i recolzava la dreta al pit. Sembla ser que Atch¨¦ va acabar imposant el seu model per donar m¨¦s equilibri a la composici¨®.

Assenyala Am¨¨rica??No. Sempre s¡¯ha dit que assenyalava la terra que havia descobert, per¨° no. Am¨¨rica es troba just en sentit contrari. Nom¨¦s assenyala el mar. N¡¯hi ha que asseguren que, de fet, assenyala cap a G¨¨nova, tradicionalment el seu lloc de naixement, tot i que n¡¯hi ha que asseguren que era catal¨¤ i de Barcelona. Els c¨¤lculs reals indiquen que, de fet, el dit assenyala Mallorca (a 180? sud).

Com es van aixecar les peces??La seva construcci¨® va ser una de les obres m¨¦s arriscades que s¡¯ha fet mai a Barcelona i a tot Espanya. Per aixecar les diferents peces de bronze es va haver de construir una gran bastida de ferro que es va encarregar a l¡¯enginyer Joan Torras Guardiola, l¡¯Eiffel catal¨¤, que va aixecar una estructura de 125 tones visible des de tota la ciutat, tan alta com un edifici de 23 pisos (quan els habitatges com a m¨¤xim en tenien sis o set). Davant dels dubtes sobre la solidesa de l¡¯estructura, l¡¯enginyer no va dubtar a col¡¤locar-se sota el pont de la grua, davant la sorpresa de tots, en el moment que s¡¯aixecava l¡¯escultura de bronze de sis tones creada per Rafael Arch¨¦. Com que Torras era l¡¯amo del material de ferro, el va reutilitzar per a una altra de les seves obres: un pont situat a Morilla de Liena (Osca) que encara es fa servir.

Quant van durar les obres??Set anys, des de la primera pedra fins a la inauguraci¨®, el 1888. Un dels espectacles m¨¦s vistosos per als barcelonins va ser veure el transport de les peces des de les fundacions Comas, Can Sol¨¤ i Wohlguemuth fins a la base del monument. Es feia amb l¡¯ajuda de carros amb cavalls.

Des de quan s¡¯hi pot pujar amb ascensor??L¡¯ascensor que permet pujar fins als peus de Colom pel llarg tub cil¨ªndric es va col¡¤locar l¡¯any seg¨¹ent d'inaugurar-se, el 1889. El primer dia es va avariar i a l¡¯interior va quedar atrapat el mateix alcalde Rius i Taulet. Despr¨¦s de la Guerra Civil es va substituir el primer model hidr¨¤ulic per un altre de m¨¦s modern. L¡¯actual ¨¦s del 1984, despr¨¦s de l¡¯¨²ltima gran restauraci¨® del monument. L¡¯avaria del 1889 no va ser l'¨²nica. El 1976 quinze persones es van quedar atrapades i els bombers van haver d¡¯utilitzar una grua gegantina per treure-les. Com que no hi havia m¨°bils, els bombers es van comunicar amb els atrapats per mitj¨¤ d¡¯una r¨¤dio. L¡¯abril del 2006, catorze turistes es van quedar dues hores sense poder baixar per una avaria a l¡¯ascensor, dos dels quals van haver de ser atesos per atacs d¡¯ansietat. Al final es va reparar l¡¯avaria i no va caldre fer servir cap grua. L¡¯¨²ltima va ser el maig del 2012, quan sis turistes es van quedar atrapats i la grua va tornar a mirar Colom de prop.

El Colom barcelon¨ª est¨¤ solter o casat??Casat per obra i gr¨¤cia de l¡¯artista Antoni Miralda, que va muntar un casament de gala en el seu projecte Honeymoon, que es va llan?ar el 1996 a Nova York i va concloure el 1992 amb les noces entre el barcelon¨ª i l¡¯est¨¤tua novaiorquesa de la llibertat a l¡¯estat de Nevada, on aquesta mena de casaments s¨®n totalment legals. La cerim¨°nia es va fer a 40 quil¨°metres de Las Vegas.

Altres pol¨¨miques.?Per¨° les avaries, el punt feble del monument, no han estat l¡¯¨²nica pol¨¨mica abans d¡¯aquesta ¨²ltima sobre si cal retirar o no el monument que ha llan?at la CUP i que se sotmetr¨¤ a votaci¨® divendres al ple municipal. El 2005 l¡¯Ajuntament va lligar al bra? de l¡¯est¨¤tua un ou aerost¨¤tic, pel fam¨®s ¡°ou de Colom¡±, per promocionar l¡¯Any de la Gastronomia. El maig del 2013, l¡¯almirall va apar¨¨ixer vestit amb una enorme samarreta del Bar?a pagada per la marca esportiva Nike. La trencadora i impactant campanya de m¨¤rqueting va aconseguir els seus objectius: que se¡¯n parl¨¦s. Li va reportar a l¡¯Ajuntament 97.000 euros, per¨° tamb¨¦ una allau de cr¨ªtiques al govern municipal de Xavier Trias per part de ciutadans i tots els grups de l¡¯oposici¨®, que van criticar aquest ¨²s del patrimoni municipal.