La ci¨¨ncia en catal¨¤, t¨¦ alg¨² que la divulgui?

Catalunya ¨¦s el pulm¨® de la ci¨¨ncia a Espanya. Les xifres ho diuen. ?s la comunitat amb m¨¦s publicacions a les revistes cient¨ªfiques de prestigi o, el que ¨¦s el mateix, nou de cada deu centres de recerca amb m¨¦s impacte internacional s¨®n catalans. L¨ªder en el nombre d¡¯empreses innovadores i de patents, encap?ala les ajudes a la ci¨¨ncia d¡¯excel¡¤l¨¨ncia a Espanya promogudes pel Consell Europeu de Recerca (ERC, en les seves sigles en angl¨¨s). Tot i que els fets donen oxigen als laboratoris, la situaci¨® no ¨¦s tan favorable per a la llengua, at¨¨s que gran part de la recerca es comunica en angl¨¨s. ?s encara la divulgaci¨® en catal¨¤, i la seva translaci¨® a les prestatgeries de les llibreries o a les graelles medi¨¤tiques, una assignatura pendent?

Subproducte de les edicions en castell¨¤, d¡¯un autor estranger i de prestigi, i consumida per un p¨²blic minoritari dedicat al m¨®n cient¨ªfic o de professi¨® liberal. Aquests s¨®n els grans trets de la divulgaci¨® editorial en catal¨¤. El llibre actual amb m¨¦s ¨¨xit d¡¯aquesta tem¨¤tica en llengua catalana no ¨¦s d¡¯un autor catal¨¤. Des de fa dos anys, l¡¯historiador israeli¨¤ Yuval Noah Harari es mant¨¦ entre els m¨¦s venuts de no-ficci¨® amb l¡¯edici¨® catalana de S¨¤piens (Edicions 62), sobre la hist¨°ria de la humanitat, al sis¨¨ lloc en la seva branca en la llista de Sant Jordi, i pertany a un dels pocs ¡°fen¨°mens considerables¡± que treuen cap al mercat.

Per¨° per saber com respira un sector, cal anar als n¨²meros. Aqu¨ª hi ha una primera dificultat: als registres anuals dels editors a tot l¡¯Estat, molts llibres de ci¨¨ncia no sempre es recullen als ep¨ªgrafs divulgaci¨® cient¨ªfica o ci¨¨ncia i tecnologia per a joves, i aix¨° dificulta trobar les dades. ¡°El 2007, en els dos ep¨ªgrafs, es van publicar en catal¨¤ 28 t¨ªtols i en castell¨¤, 180. El 2015 en van ser 15 en catal¨¤ i 170 en castell¨¤¡±, assenyala Montse Ayats, presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana. ¡°?s un n¨ªnxol amb poc p¨²blic, i els editors produ?m poc. Als investigadors els interessa m¨¦s publicar en revistes d¡¯impacte en angl¨¨s que no pas fer un llibre en catal¨¤, perqu¨¨ no els dona curr¨ªculum¡±, anota Ayats, que ¨¦s, a m¨¦s, responsable d¡¯Eumo Editorial, de la Universitat de Vic.

A la firma Ara Llibres, segons l¡¯editor Miquel Adam, el t¨ªtol m¨¦s venut de la casa en mat¨¨ria cient¨ªfica, que supera excepcionalment els 6.000 exemplars, ¨¦s Ci¨¨ncia a un euro, de Dani Jim¨¦nez Albiac, adre?at als lectors joves. La mateixa xifra assoleix El cervell poli¨¨dric,de Xavier Duran, el primer n¨²mero que va encetar el 1995 el segell Sense Fronteres, fruit de la col¡¤laboraci¨® d¡¯Edicions Bromera i el Servei de Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia i que es nodreix del Premi Europeu de Divulgaci¨® Cient¨ªfica Estudi General als Ciutat d¡¯Alzira, una de les poques col¡¤leccions de ci¨¨ncia en catal¨¤. ¡°Els llibres m¨¦s venuts des dels darrers quinze anys venen entre 1.000 i 1.500 exemplars. En narrativa, en termes absoluts, poden arribar fins als 10.000. ?s una relaci¨® d¡¯1 a 10¡±, explica Gon?al L¨®pez-Pampl¨®, director literari de Bromera.

¡°Als investigadors els interessa m¨¦s publicar en revistes d¡¯impacte en angl¨¨s que fer un llibre en catal¨¤, perqu¨¨ no els dona curr¨ªculum¡±, assenyala Montse Ayats, de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana

Per al metge i investigador Salvador Macip, autor de Qu¨¨ ¨¦s el c¨¤ncer (Ara Llibres) i Immortals, sans i perfectes (Edicions 62), el problema ¨¦s la manca d¡¯una tradici¨® lectora. ¡°Els lectors no estan acostumats a llegir ci¨¨ncia. El repte ¨¦s trencar el cercle vici¨®s de la manca d¡¯inter¨¨s per la ci¨¨ncia en aquest pa¨ªs, que ¨¦s una cosa hist¨°rica¡±, lamenta aquest divulgador que publica en totes dues lleng¨¹es. La debilitat, segons Pere Estupiny¨¤, un dels divulgadors cient¨ªfics amb m¨¦s renom tant en castell¨¤ com en catal¨¤, que ha escrit t¨ªtols com El lladre de cervells (La Magrana) i La ci¨¨ncia del sexe (Rosa dels Vents), no ¨¦s el mercat editorial. ¡°El que li falta s¨®n bones propostes i bons escriptors de ci¨¨ncia. Part del problema ¨¦s que la divulgaci¨® cient¨ªfica que es fa no ¨¦s prou bona. No podem culpar els editors o els programadors o el p¨²blic, cal autocr¨ªtica¡±.

Un dels avantatges de la ci¨¨ncia ¨¦s el seu prestigi de cara a la promoci¨®. ¡°Els mitjans i les institucions hi presten atenci¨®, perqu¨¨ associar-se amb la ci¨¨ncia dona molt bona imatge. Per¨° no es fan vendes espectaculars. T¨¦ un m¨ªnim de vendes alt en castell¨¤, entre els 2.500 i els 3.000 exemplars, i en catal¨¤ probablement sigui d¡¯un miler, que no sempre ¨¦s prou per pagar els costos. L¡¯editor en catal¨¤ ha de ser molt m¨¦s selectiu¡±, apunta Miguel Aguilar, editor de Debate, editorial responsable de l¡¯edici¨® en castell¨¤, sortida al mar?, d¡¯El gen. Una hist¨°ria ¨ªntima, del bi¨°leg hind¨² Siddhartha Mukherjee, una obra d¡¯alta divulgaci¨® que barreja la gen¨¨tica i l¡¯humanisme,que va encap?alar el llistat de The New York Times.

A Espanya i a Catalunya, ¨¦s impossible que El gen arrib¨¦s a dalt de tot del llistat de vendes, lamenta l¡¯editora Isabel Mart¨ª, d¡¯Edicions La Campana, que n¡¯ha assumit l¡¯edici¨® en catal¨¤ en col¡¤laboraci¨® amb Debate. La tasca de publicaci¨® no ha estat gens f¨¤cil. Per fer-se¡¯n una idea: l¡¯obra monumental de Mukherjee, de 712 p¨¤gines, va costar 30.000 euros i sols la traducci¨® de l¡¯¨ªndex anal¨ªtic va suposar tres setmanes de feina. Els resultats? Al juliol, les vendes se situaven entre els 2.000 i 3.000 exemplars (en castell¨¤, se n¡¯han venut 7.000)..

¡°Per a una editorial amb deu novetats anuals, editar un llibre com El gen es pot fer una vegada cada molts anys. Publicar ci¨¨ncia ¨¦s per la voluntat de formar les persones, perqu¨¨ sense ci¨¨ncia no hi ha humanisme. Per¨° no ¨¦s negoci. La col¡¤laboraci¨® amb Debate potencia les dues versions, per¨° el problema de la divulgaci¨® ¨¦s el mateix als dos mercats: els lectors interessats, sobretot gent de ci¨¨ncia, sempre busquen les darrer¨ªssimes novetats i recorren a l¡¯angl¨¨s¡±, descriu Mart¨ª.

El panorama de la divulgaci¨® cient¨ªfica en catal¨¤ pot ser encara m¨¦s limitat quan manca d¡¯una xarxa d¡¯entitats culturals que promoguin activitats divulgatives com a Catalunya, on fundacions com La Pedrera o CosmoCaixa, a m¨¦s de reclam tur¨ªstic urb¨¤, fomenten una ¨¤mplia programaci¨® com a pont entre la recerca, els mitjans i la ciutadania.

Part del problema ¨¦s que la divulgaci¨® cient¨ªfica que es fa no ¨¦s prou bona. No podem culpar els editors o els programadors o el p¨²blic, cal fer autocr¨ªtica¡±, reclama el divulgador Pere Estupiny¨¤

Els nostres ve?ns submarins ¨¦s l¡¯aposta de l¡¯editora valenciana Dolors Pedr¨®s, d¡¯Edicions 96 i presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤, un llibre de 184 p¨¤gines i una inversi¨® de quasi 9.000 euros amb fotografies a tot color de biologia submarina, a c¨¤rrec de Bioblau, un grup valenci¨¤ de joves investigadors marins. Llan?at el Nadal del 2015, se n¡¯han venut fins ara 150 exemplars, tot i tenir una exposici¨® itinerant pr¨°pia. ¡°Ens costa D¨¦u i ajuda exposar en ajuntaments o espais culturals. Sense suport institucional no podem sortir de la situaci¨® paup¨¨rrima de la cultura en general [el 3% dels lectors valencians compra en catal¨¤], especialment en temes sense demanda social. No podem enfrontar-nos a aquests projectes perqu¨¨ nos els compra ning¨²¡±, lamenta Pedr¨®s.

Dintre d¡¯aquest horitz¨® poc esperan?ador, els programadors culturals hi donen cert oxigen apostant per activitats de divulgaci¨®, com les jornades del cicle de confer¨¨ncies i les trobades informals del f¨°rum Ci¨¨ncia After Work a la Pedrera. ¡°Els grans reptes s¨®n en mans de la ci¨¨ncia. La societat ha d'estar formada i ha de manifestar el que vol i espera de la ci¨¨ncia. Des de fundacions com la nostra veiem que cal posar en contacte els investigadors amb el p¨²blic i volem que els mitjans tamb¨¦ ho entenguin. No ¨¦s v¨¤lid dir que a la gent no li interessa la ci¨¨ncia. Hi ha una moguda molt interessant als centres de recerca i s¡¯est¨¤ fent bona ci¨¨ncia, i aix¨° s¡¯ha d¡¯explicar¡±, anima Llu¨ªs Farr¨¦s, director de Coneixement i Recerca de la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera.

¡®Balears fa ci¨¨ncia¡¯, la ¡®rara avis¡¯ de la divulgaci¨® radiof¨°nica

Des de fa 15 anys, els dissabtes d¡¯11.00 a 14.00, l¡¯emissora p¨²blica IB3 R¨¤dio emet Balears fa ci¨¨ncia per tractar els temes cient¨ªfics des de la divulgaci¨®, l¡¯entreteniment, la participaci¨® i l¡¯humor, amb una audi¨¨ncia d¡¯entre 8.000 i 10.000 oients de perfil heterogeni. El programa d¡¯Enric Culat contradiu els programadors incr¨¨duls que neguen a la ci¨¨ncia un espai de prime time. ¡°El repte ¨¦s seguir demostrant que la ci¨¨ncia interessa, i no com a recurs per quedar b¨¦, com una moda passatgera, sin¨® per fer de la ci¨¨ncia una manera d¡¯entendre i dignificar la vida¡±, indica Culat.

Un altre veter¨¤, en emissi¨® des del 2006, ¨¦s el Qu¨¨quicom, del Canal 33, un espai de mitja hora amb una audi¨¨ncia oscil¡¤lant, que en el seu millor moment va arribar als 160.000 espectadors i ara, per la fragmentaci¨® dels canals i l¡¯emergent televisi¨® a la carta i internet, s¡¯ha redu?t als 45.000-50.000, entre els quals hi ha m¨¦s dones, entre els 35 anys i m¨¦s de 40, i de classe mitjana i mitjana-alta. ¡°La comunitat cient¨ªfica ha fet un gran esfor? per millorar la seva capacitat comunicativa. Els mitjans hem evolucionat al contrari, s¡¯han mantingut programes de ci¨¨ncia, per¨° el periodisme s¡¯ha anat degradant¡±, lamenta Jaume Vilalta, director i presentador de Qu¨¨quicom i membre de la junta directiva de l¡¯Associaci¨® Catalana de Comunicaci¨® Cient¨ªfica (ACCC).

No han tingut la mateixa sort altres referents medi¨¤tics com Espai Terra, de TV3, que ha dit adeu despr¨¦s de nou temporades divulgant el paisatge, el territori, la ci¨¨ncia, la cultura i les tradicions, davant la compet¨¨ncia de migdia de concursos milionaris o programes sensacionalistes a altres cadenes. ¡°Si es vol competir en horaris de m¨¤xima audi¨¨ncia, posar ci¨¨ncia en pantalla ¨¦s molt complicat en qualsevol idioma. Sempre ¨¦s complex, perqu¨¨ requereix concentraci¨® i capacitat. Per¨° hi ha un p¨²blic que vol saber una mica m¨¦s. La televisi¨® p¨²blica ha de cobrir aquesta demanda, per¨° ¨¦s molt complicat fer audi¨¨ncies significatives. A TV3 ara reestructuren tot el day time i aposten fort per l'entreteniment. De moment, la pres¨¨ncia d'aquests temes sembla que ser¨¤ menor¡±, explica Tom¨¤s Molina, fins aquest juliol director del programa, el pioner a inventar un format a d¡¯altres televisions espanyoles, a Alemanya i els Estats Units.

Tamb¨¦ Pa ci¨¨ncia, la nostra, de Sants3r¨¤dio i em¨¨s en una desena de r¨¤dios locals catalanes, s¡¯ha acomiadat dels seus seguidors despr¨¦s de nou anys de ci¨¨ncia i humor a l'estil d¡¯espais com Minoria absoluta o Versi¨® RAC1. ¡°La situaci¨® ¨¦s cr¨ªtica. La pres¨¨ncia de la ci¨¨ncia a la r¨¤dio ¨¦s gaireb¨¦ inexistent. Aix¨° ¨¦s especialment greu en el cas de Catalunya R¨¤dio, una r¨¤dio p¨²blica amb vocaci¨® de servei. Sembla dif¨ªcil de justificar que en les seves 168 hores setmanals no en puguin destinar ni una sencera a la ci¨¨ncia. Encara hi ha la creen?a for?a estesa que la ci¨¨ncia ¨¦s avorrida, dif¨ªcil i que interessa a molt poca gent i, per tant, cap director d'una emissora hi apostar¨¤. El cert, per¨°, ¨¦s que tamb¨¦ es pot fer divulgaci¨® amb humor; pots estar una hora seguida parlant de ci¨¨ncia i fent que els oients s'ho passin b¨¦, aprenguin i no tinguin cap ganes de canviar d'emissora¡±, destaquen Daniel Arb¨®s i M¨¤rius Belles, creadors del programa.