Por global, protecci¨® local?

El m¨®n se¡¯ns est¨¤ convertint en un gran ve?natge desordenat, amb capacitats de govern molt febles. Proliferen els actors disposats a convertir-se en els caps que remenin les cireres. En aquest escenari global, els Trump, Putin i companyia rivalitzen teatralment a veure qui ¨¦s m¨¦s pinxo, mentre que, al mateix temps, altres actors transestatals busquen els seus propis espais. Xarxes financeres que burlen fronteres; m¨¤fies i altres trames de comer? fraudulent que creen els seus propis codis; grans companyies digitals que pugnen per monopolitzar fluxos. Tots tractant d¡¯assegurar-se el monopoli de les noves i rendibles intermediacions en abs¨¨ncia d¡¯inst¨¤ncies governamentals capaces de regular i ordenar aquest escenari global. Aquesta sensaci¨® de desordre, les incerteses sobre l¡¯esdevenir econ¨°mic, els efectes impredictibles del canvi tecnol¨°gic, generen desassossec. Es palpa la sensaci¨® d¡¯intranquil¡¤litat. I es busca seguretat. El submon del terrorisme i del tr¨¤fic d¡¯armes, forma part d¡¯aquesta realitat. I ¨¦s en aquest context embullat en el qual es mouen els serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia i de policia que operen dins i fora de les seves fronteres. A difer¨¨ncia d¡¯altres riscos ja incorporats en l¡¯horitz¨® mental racional de qualsevol (cotxes, inundacions, accidents dom¨¨stics...), actes com els que han passat a Barcelona resulten incomprensibles (irracionals) i, per tant, alteren profundament la normalitat. M¨¦s enll¨¤ de la por global, incorporat en la incertesa general i en la resposta de la qual no ens sentim directament involucrats, busquem, almenys, una certa protecci¨® local.

Sorgeix l¡¯imprevist enmig del quotidi¨¤. I aix¨° es fa m¨¦s incomprensible com m¨¦s proper ¨¦s. Aquests dies sentim expressions que ja hem sentit en situacions diferents (com les relacionades amb la viol¨¨ncia de g¨¨nere) per¨° tamb¨¦ disruptores: ¡°Eren nois normals¡±, ¡°uns ve?ns m¨¦s¡±, ¡°no se¡¯ls notava res¡±. ?s un terrorisme de proximitat i globalitat, ¨ªntim i lluny¨¤, tot al mateix temps. I aix¨° ho fa m¨¦s dif¨ªcil de gestionar. Passem de les sentides reflexions de l¡¯educadora social de Ripoll que es preguntava amb sorpresa qu¨¨ estem fent malament davant la constataci¨® de qui eren els protagonistes de l¡¯execrable acte de la Rambla, al cert alleujament que suposa la connexi¨® de l¡¯imam amb Brussel¡¤les o el v¨ªdeo publicitari d¡¯ISIS fet a posteriori. ?s com si constat¨¦ssim que s¨®n gent com qualsevol de nosaltres, per¨° finalment s¨®n estranys, no s¨®n dels nostres. Alg¨² els va rentar el cervell i els va convertir en els monstres que han acabat sent.

Davant la por global i la incomprensi¨® del que ens altera en la quotidianitat, ens toca buscar qu¨¨ hem de fer per evitar que acabem cedint tota resposta als professionals de la seguretat. No ¨¦s un problema (nom¨¦s) de m¨¦s i millor policia. De m¨¦s i millors sistemes de control de les xarxes. De tancar (m¨¦s) les fronteres. D¡¯evitar que arribi m¨¦s gent d¡¯¡°els altres¡±. No ¨¦s el mateix tractar d¡¯evitar una repetici¨® de l¡¯11-S, que controlar la venda de ganivets, l¡¯acumulaci¨® de bombones de but¨¤ o el lloguer de furgonetes. Hi ha inseguretats globals i inseguretats locals, encara que totes puguin semblar connectades. En el cas de la viol¨¨ncia de g¨¨nere sabem que no ¨¦s nom¨¦s un problema estructural i global, derivat de la societat jer¨¤rquica i patriarcal, i tampoc ¨¦s un tema que puguem circumscriure a uns pocs mal¨¤nimes. Sin¨® que som conscients que tamb¨¦ t¨¦ a veure amb el sistema educatiu, amb les pautes i estereotips de consum, amb la composici¨® equitativa d¡¯homes i dones en les institucions, administracions p¨²bliques i cossos de seguretat. No haur¨ªem aix¨ª mateix procurar que la diversitat interna de les nostres comunitats locals acabi tenint efectes en tots aquests ¨¤mbits i esferes?

El desequilibri entre percepci¨® de desprotecci¨® i institucions capaces d¡¯assegurar respostes democr¨¤tiques, obertes, plurals i al mateix temps protectores augmenta. I no ¨¦s estrany que en un escenari com aquest, la gent es refugi? en el conegut, en el propi, en ¡°els nostres¡± davant ¡°els altres¡±. No aconseguirem ¡°inseguretat zero¡±, ja que hi ha factors a escala global que s¨®n dif¨ªcilment gestionables des de prop, per¨° s¨ª que haur¨ªem d¡¯aconseguir que les nostres institucions, administracions i entitats socials reflectissin millor la pluralitat i obertura que hem de defensar davant la simplificaci¨® identit¨¤ria i estrictament securit¨¤ria que alguns ofereixen.