El Bar?a, una olla de cols

El Bar?a d¡¯handbol acaba de guanyar el tercer mundial de clubs a Doha. No t¨¦ rival a les competicions que es disputen a Espanya des que va perdre el darrer partit el 18 de maig del 2013, i segurament tornar¨¤ a competir per la Lliga de Campions. La seva traject¨°ria ¨¦s admirable en un esport extremadament competitiu, ple d¡¯equips amb un poder adquisitiu molt m¨¦s alt que no pas el blaugrana i una tradici¨® i un suport social envejables per m¨¦s m¨¤gia que tingui el Palau, com es pot veure quan el partit es juga a Alemanya, a Hongria, a Maced¨°nia o a Fran?a. Assumit que ¨¦s molt dif¨ªcil tornar a guanyar la Copa d¡¯Europa, l¡¯afici¨® blaugrana no perd la confian?a en els jugadors i l¡¯entrenador i no t¨¦ res a retreure als que porten la secci¨® perqu¨¨ David Barrufet i Xavier O¡¯Callaghan tenen carisma, saben el que es fan i coneixen el Bar?a. Acostumen a renovar b¨¦ la plantilla perqu¨¨ estan al cas del planter, aposten per jugadors joves amb talent i comprom¨ªs ¨C¨²ltimament molts s¨®n francesos¨C, mantenen aquells veterans que fan equip i saben trobar les figures que marquen la difer¨¨ncia quan els ho permeten les lleis del mercat, com ara podria ser Aaron Palmarsson. Cal no oblidar que Karabatic ha passat pel Palau i no fa altra cosa que parlar b¨¦ del Bar?a.

La seva sort dependr¨¤ sobretot d¡¯aspectes esportius, de decisions t¨¨cniques, i tamb¨¦ hi tindr¨¤ a veure alguna cosa l¡¯atzar, expressat en les lesions i els sortejos, coses que no necess¨¤riament estan vinculades a la gesti¨®. La manera de fer de l¡¯handbol ha contrastat amb el dia a dia del b¨¤squet des que va marxar Xavier Pascual. No es recorda un desori tan gran com el viscut la temporada passada fins que va arribar Nacho Rodr¨ªguez. La secci¨® s¡¯ha refet i s¡¯ha muntat un equip pr¨¤cticament nou de trinca despr¨¦s de nomenar entrenador Sito Alonso. La sensaci¨® ¨¦s que hi ha hagut un criteri i se sap el que es vol; altra cosa ¨¦s que surti b¨¦, i aix¨° ja ¨¦s assumpte per als especialistes. Per¨° jo diria que, ara com ara, la gent blaugrana torna a estar expectant, reanimada, un punt esperan?ada amb el b¨¤squet. I el mateix diria amb el futbol sala i l¡¯equip femen¨ª de futbol, que s¡¯han refor?at i renovat respectivament, despr¨¦s que la temporada passada lluitessin pels t¨ªtols i s¡¯experiment¨¦s una millora.

No passa el mateix en canvi amb el futbol, amb i sense Neymar. Ja no ¨¦s una q¨¹esti¨® de futbolistes, sin¨® de la gent que pren les decisions. L¡¯organigrama t¨¨cnic est¨¤ tan inflat i les caracter¨ªstiques dels seus membres s¨®n tan diferents que en lloc d¡¯ajudar-se semblen neutralitzar-se entre ells, mancat com est¨¤ el club d¡¯una idea i d¡¯un l¨ªder, un referent o interlocutor ¨²nic, alg¨² que tingui credibilitat i representi el que vol el Bar?a. De vegades sembla que Bartomeu compra complicitats i d¡¯altres que paga serveis, per¨° mai se sap qu¨¨ vol, capa? d¡¯oferir el mateix c¨¤rrec o semblant a Jordi Cruyff, ?scar Garc¨ªa i finalment a Pep Segura. Ning¨² no li ha explicat o li ha fet entendre que una cosa ¨¦s evolucionar i l¡¯altra involucionar l¡¯estil Bar?a. El risc ¨¦s que acabin fent un h¨ªbrid, un equip que no sigui ni carn ni peix, si no ho salva l¡¯entrenador Ernesto Valverde, com ja va fer abans Luis Enrique.

Ara mateix, el futbol ¨¦s una olla de cols a difer¨¨ncia del que passa a les seccions professionals. La difer¨¨ncia entre guanyar i perdre sovint ve d¡¯un gol, per¨° una cosa ¨¦s fer tot el possible per aconseguir la vict¨°ria i una altra fer-ho tot tan malament que el m¨¦s normal ¨¦s trobar-te amb la derrota. A vegades, t¡¯agradi o no el futbol, vulguis o no manar, no val externalitzar, encarregar o delegar, sin¨® que el president s¡¯ha d¡¯arremangar i marcar el cam¨ª sense estar pendent del que diran i de l¡¯¨²ltim executiu que li recomanin. Avui el Bar?a de futbol t¨¦ tantes mirades com ulls es miren els seus partits, de manera que cal preguntar-se: Per¨° aqu¨ª qui mana?