El que costa desmuntar les mentides

Quan la mentida o la tergiversaci¨® dels fets domina el discurs p¨²blic es genera una mena d¡¯irrealitat, una construcci¨® artificiosa que fa molt dif¨ªcil destriar el que passa realment. Nom¨¦s els qui tenen molta informaci¨® i molt temps acaben descobrint les fal¡¤l¨¤cies, per¨° quan aconsegueixen desembolicar una troca, ja estan embolicats en la seg¨¹ent. Fa uns dies vam assistir al Congr¨¦s dels Diputats a l¡¯¨²ltim exemple d¡¯aquesta din¨¤mica que el PP domina amb gran mestratge. Rajoy va haver de compar¨¨ixer davant la c¨¤mera, for?at per l¡¯oposici¨®, per respondre sobre la trama G¨¹rtel i els molts casos de corrupci¨® que afecten el seu partit, per¨° no s¡¯hi va referir ni una sola vegada. Tota la seva estrat¨¨gia es va centrar a tractar de presentar-se com una v¨ªctima d¡¯una mena de persecuci¨® inquisitorial, com si no fos normal que l¡¯oposici¨® demani explicacions per uns fets que en altres pa?sos haguessin fet caure el Govern fa temps.

Perqu¨¨ l¡¯estrat¨¨gia de la mentida triomfi en pol¨ªtica necessita grans dosis de cinisme i una gran capacitat de simulaci¨®. Totes dues coses estan profusament presents en la vida p¨²blica espanyola. La forma en qu¨¨ la ministra F¨¢tima B¨¢?ez distorsiona les dades econ¨°miques i d¡¯ocupaci¨® n¡¯¨¦s un exemple excel¡¤lent, que sol reblar amb mentides flagrants com aquesta que va penjar a Twitter fa uns dies: ¡°Hem d¡¯estar orgullosos de la nostra recuperaci¨®, que es fa sense deixar ning¨² enrere¡±. Mentir i simular amb la desimboltura amb qu¨¨ ho fan alguns pol¨ªtics espanyols suposa un gran menyspreu per la ciutadania, que nom¨¦s interessa en tant que cos electoral al qual cal modelar i seduir per aconseguir el poder.

Pensar que es pot rec¨®rrer a la mentida sense cost pol¨ªtic resulta contraintu?tiu. Per¨° el PP est¨¤ demostrant que pot aconseguir-ho. La clau s¨®n els efectes que la mateixa din¨¤mica de la distorsi¨® genera. El PP sap que disposa d¡¯uns ressorts d¡¯identificaci¨® basats en vincles ideol¨°gics que li proporcionen un s¨°l electoral suficient per instal¡¤lar-se en el cinisme pol¨ªtic sense que li passi res. Faci el que faci, aquest s¨°l el votar¨¤ perqu¨¨ ¨¦s el que representa millor una determinada cosmovisi¨® conservadora que a Espanya es nodreix a m¨¦s d¡¯una tradici¨® cultural molt tolerant amb la mentida. En altres cultures els pol¨ªtics es veuen obligats a dimitir quan s¨®n ca?ats en una mentida. Faltar a la veritat es considera pitjor fins i tot que el fet vergony¨®s que es tracta d¡¯ocultar, ja que es creu que el pol¨ªtic que menteix no ¨¦s confiable i la seva pres¨¨ncia crea inseguretat i desordre.

La toler¨¤ncia amb la mentida i la simulaci¨® creixen aqu¨ª de manera alarmant, cosa que genera una gran inseguretat. Costa molt desmuntar les mentides. Fins i tot ara que la revoluci¨® d¡¯Internet permet desemmascarar-les r¨¤pidament a les xarxes socials, resulta sorprenent fins a quin punt les ¡°veritats alternatives¡± del discurs mentider perviuen, s¡¯afermen i aconsegueixen els seus objectius. La dificultat per destriar qu¨¨ passa realment afavoreix els interessos dels que menteixen i distorsionen. Davant l¡¯esfor? que requereix tractar d¡¯esbrinar la veritat, resulta m¨¦s c¨°mode i m¨¦s gratificant la credulitat que l¡¯escrutini cr¨ªtic. Creure en els teus, diguin el que diguin, i desconfiar de l¡¯adversari. En un context de forta confrontaci¨® pol¨ªtica, els partidaris es converteixen en propagandistes, la qual cosa refor?a la tend¨¨ncia a la polaritzaci¨® entorn de versions contradict¨°ries de la realitat.

Ho hem vist amb l¡¯esc¨¤ndol suscitat per l¡¯alerta dels serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia nord-americans sobre un possible atemptat a la Rambla de Barcelona. En realitat, hem assistit a la magnificaci¨®, amb finalitats pol¨ªtiques, d¡¯un av¨ªs que era irrellevant al maig i ho segueix sent ara, per¨° era susceptible de ser utilitzat com a combustible altament inflamable en el conflicte catal¨¤. Despr¨¦s de molt desembullar, el que ha quedat clar ¨¦s que es va rebre una alerta al maig, per¨° tan vaga i inconsistent que va ser desestimada tant pels Mossos d¡¯Esquadra com per la resta de forces de seguretat espanyoles, que tamb¨¦ la van rebre. Si l¡¯atemptat de la Rambla va ser una acci¨® improvisada dels terroristes despr¨¦s que l¡¯explosi¨® d¡¯Alcanar desbarat¨¦s els seus plans, no calia relacionar-ho amb l¡¯alerta, per¨° s¡¯ha fet. I si l¡¯av¨ªs va ser dirigit, com era l¨°gic, a totes les forces de seguretat espanyoles, tampoc tenia sentit focalitzar el suposat esc¨¤ndol en la policia auton¨°mica, per¨° s¡¯ha fet. La reacci¨® dels Mossos tampoc ha estat exemplar. Els seus ins¨°lits desmentits nom¨¦s han contribu?t a generar m¨¦s confusi¨®. Perduts en un embolic de dades i versions contradict¨°ries, als ciutadans els resulta molt dif¨ªcil treure¡¯n l¡¯aigua clara.