Dirigir alguna cosa m¨¦s que una orquestra

Al gener assumir¨¤ la direcci¨® de la Filharm¨°nica de Bogot¨¤, al mateix temps que tamb¨¦ dirigir¨¤ la Filharm¨°nica de Colorado Springs, dels Estats Units, i l'?pera de la Staatskapelle Halle d'Alemanya. Josep Caball¨¦ (Barcelona, 1973), fill de m¨²sics, t¨¦ una projecci¨® internacional m¨¦s gran que a Espanya. Probablement perqu¨¨ despr¨¦s d'estudiar direcci¨® d'orquestra a Viena de seguida va comen?ar la seva carrera per Europa. ¡°S¨®n orquestres molt diferents entre si per la hist¨°ria de cadascuna d'elles i pels pa?sos¡±, explica comentant com afronta la nova responsabilitat. La Filharm¨°nica de Bogot¨¤ ¨¦s una orquestra amb mig segle de vida i ¨¦s una de les m¨¦s importants a Sud-am¨¨rica.

Explica que la relaci¨® amb aquesta formaci¨® va comen?ar fa quatre anys, quan estava de gira per diversos pa?sos llatins amb la Halle alemanya. ¡°El que m¨¦s em va sorprendre va ser la reacci¨® del p¨²blic, un p¨²blic que era molt jove, de poc m¨¦s de 30 anys i molt diferent del d'Europa¡±, explica. L'any seg¨¹ent va tornar per dirigir la Filharm¨°nica de Bogot¨¤ amb l'¨°pera Salom¨¦, de Strauss. ¡°Ja vaig comen?ar a interessar-me pel projecte i aquest any la vaig tornar a dirigir a la primavera que ¨¦s quan la idea va madurar del tot¡±, afegeix. Al mateix temps que comen?a aquesta nova etapa, al juliol de l'any vinent acabar¨¤ la seva relaci¨® amb la Halle alemanya despr¨¦s de cinc anys i prosseguir¨¤ amb la dels Estats Units en la qual en porta set.

Seguint una mica el cam¨ª del sistema d'orquestres de Vene?uela, que va fundar el m¨²sic Jos¨¦ Antonio Abreu el 1975 i que ara t¨¦ la reconeguda batuta de Gustavo Dudamel al capdavant, la Filharm¨°nica de Bogot¨¤ ha reprodu?t el m¨¨tode de crear diferents formacions musicals i cors com a sistema d'integraci¨® social. ¡°La Filharm¨°nica ¨¦s el vaixell ins¨ªgnia amb m¨¦s de 100 m¨²sics per¨° hi ha cinc orquestres m¨¦s de formaci¨® i altres agrupacions que depenen d'elles, com una banda de jazz. Entre totes l'any passat van fer 1.276 concerts. Alguns en sales importants i altres en esgl¨¦sies. ?s una organitzaci¨® molt gran¡±, detalla. La difer¨¨ncia principal entre la Filharm¨°nica de Bogot¨¤ i la de Vene?uela ¨¦s que la de la capital colombiana ja t¨¦ mig segle i sobre la base d'aquest recorregut va optar per engegar el sistema d'orquestres amb una funci¨® social molt important.

¡°?s tan potent ¨Cest¨¤ impulsada per l'Ajuntament i t¨¦ el suport del Govern¨C que l'organitzaci¨® arriba a 20.000 nens que estan estudiant m¨²sica a la ciutat¡±, afegeix. Caball¨¦ assegura que hi ha un afany per aprofitar el temps despr¨¦s de tants anys de guerra: ¡°La gent omple els concerts, t'adones que hi ha moltes ganes d'absorbir i ¨¦s molt important el suport pol¨ªtic, ¨¦s m¨¦s que un projecte musical, ¨¦s un projecte social. Si l'orquestra triomfa vol dir que el progr¨¦s social de la gent millora. ?s un projecte molt il¡¤lusionant en un moment en el qual el pa¨ªs s'est¨¤ obrint, una cosa que m'atreu¡±, relata.

La seu principal de la Filharm¨°nica ¨¦s Bogot¨¤ per¨° tamb¨¦ es despla?a a altres auditoris o parcs i fa unes setmanes va fer un concert en un parc davant 50.000 persones. ¡°?s molt diferent respecte a Europa on el p¨²blic es podria dir que consumeix la m¨²sica, all¨ª ¨¦s diferent, t¨¦ un component social molt marcat. T'adones que el valor d'assistir a un concert ¨¦s molt diferent¡±, apunta. M¨²sics molt joves que s'han format als Estats Units conviuen amb altres que ja s¨®n adults, una barreja que s'accentua m¨¦s que en les formacions europees.

Com a director, Caball¨¦ afronta la nova etapa amb la idea de fer una programaci¨® molt ¨¤mplia, amb un repertori de cl¨¤ssics a autors m¨¦s contemporanis. Diu que malgrat les seves obligacions com a titular no abandonar¨¤ Europa: ¡°Per descomptat que continuar¨¦ com a director convidat a Alemanya i en altres pa?sos europeus¡±.