La Diada segrestada

L'¨²ltima Diada a la qual vaig assistir va ser la del 2012. Havien passat dos anys des de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya del 2006, confirmat pels catalans en el refer¨¨ndum del 18 de juny del 2006, amb un 49% de participaci¨®. En l'exaltaci¨® patri¨°tica d'aquella Diada, hi va tenir molt a veure que el PP, un mes i mig m¨¦s tard de la seva promulgaci¨®, present¨¦s un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, en qu¨¨ demanava impugnar 128 dels 223 articles. A aquesta impugnaci¨® s'hi van sumar les de les autonomies regides pel PP. Tot aix¨° no va fer m¨¦s que desactivar l'esperan?a d'una Espanya m¨¦s plural en el seu reconeixement institucional, ling¨¹¨ªstic i cultural. Gaireb¨¦ dues setmanes m¨¦s tard, Artur Mas es va dirigir al Palau de la Moncloa per proposar-li a Mariano Rajoy un pacte fiscal, amb la for?a moral que li donava el mili¨® i mig de persones reunides, al crit d'independ¨¨ncia, feia uns dies. Aquell dia el PP va arrodonir una de les pitjors irresponsabilitats i falta de perspectiva pol¨ªtica de cara a resoldre un encara incipient problema territorial amb Catalunya. En l'¨¤mbit financer, Catalunya tenia la seva tresoreria prop de la fallida, d'aqu¨ª la seva ag¨°nica necessitat de demanar un rescat de 5.000 milions d'euros, alhora que baixava en el r¨¤nquing de riquesa per comunitats de la tercera a la desena posici¨® despr¨¦s de la seva aportaci¨® a l'Estat.

Aquell Onze de Setembre vaig notar que era diferent. No nom¨¦s per la inesperada aflu¨¨ncia de tants milers de persones (l'any anterior els independentistes encara marxaven separats i a hores diferents a la seva concentraci¨®, i amb prou feines arribaven als 9.000 assistents), sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ rondava entre la multitud festiva i incessant la difusa idea que alguna cosa estava canviant. Jo encara no sabia si era cap a millor o cap a pitjor, tot i que la meva tend¨¨ncia a veure sempre el got mig ple feia que em digu¨¦s a mi mateix alguna cosa aix¨ª com ¡°a veure si el PP aquesta vegada en pren nota i s'assabenta que aqu¨ª passa alguna cosa que no cal desatendre i, encara menys, cometre l'immens error de menysprear¡±. El PP, amb tra?doria i premeditaci¨®, va fer tot el possible per no llegir amb generositat i altura de mires aquell 11 de setembre. Se li oferia en safata l'oportunitat hist¨°rica de resoldre, com a m¨ªnim per a dues generacions, el problema catal¨¤.

No obstant aix¨°, vaig deixar d'anar a les seg¨¹ents Diades. D'alguna manera va ser com si ja no em pertanyessin. No vull dramatitzar, per¨° vaig sentir, sobretot a partir de la de l'any seg¨¹ent i les que van venir despr¨¦s, fins a aquesta ¨²ltima, com si me les haguessin arrabassat. Sempre havia anat a la Diada, des del principi. La veritat ¨¦s que era com un ritual. Em llevava d'hora al mat¨ª, comprava la premsa i a les 12.00 m'apropava (tot i que no em situava al davant) al monument a Casanova, per enfilar despr¨¦s cap al barri del Born. All¨¤ escoltava i observava uns nois que cridaven amb moltes ganes d'¨¨pica de carrer i veia com es tapaven la cara amb passamuntanyes. Despr¨¦s arribava l'hora de dinar en algun dels restaurants de la zona i de fer una llarga sobretaula fins que donava per acabada la jornada. Veia com la gent tornava a casa amb les senyeres. La rutina democr¨¤tica (quina democr¨¤cia no ho ¨¦s) la compart¨ªem tots, cadascun des del seu imaginari ideol¨°gic. Vaig ser durant molts anys m¨¦s puntual i fidel del que ho havia estat amb el 9 de juliol, dia de la independ¨¨ncia argentina, quan vivia en aquell pa¨ªs. Arribar a casa i sintonitzar el telenot¨ªcies de les nou del vespre a TV3 era un altre ritual, que de fet no s'acabava fins als comentaris sobre la jornada a la premsa de l'endem¨¤.

Aix¨° ja no pot ser. I mira que m'hauria agradat anar a la d'ahir, la que marcava el quarant¨¨ aniversari de la Diada multitudin¨¤ria del 1977. Durant la vig¨ªlia connecto TV3 per veure els actes institucionals. Veig Feliu Formosa, eximi traductor de Bertold Brecht; Marina Rosell, que segueix cantant sense saber qu¨¨ fer amb les mans mentre canta; aquest excel¡¤lent actor que ¨¦s Jordi Bosch; tots seguint el gui¨® com si estigu¨¦s escrit amb tra? gruixut i molta adrenalina pel senyor Puigdemont i la senyora Forcadell. En aquest acte mesqu¨ª les ¨²niques lleng¨¹es que es van sentir van ser el catal¨¤ i l'angl¨¨s. El castell¨¤ es va sentir nom¨¦s per reproduir els b¨¤ndols repressors del catal¨¤ durant els ¨²ltims m¨¦s de tres-cents anys. Un gest mesqu¨ª i de molt mal gust.