La guerra cubana d¡¯un patriota catal¨¤

El jove Josep Conangla (Montblanc, 1865 - l¡¯Havana, 1965) era un afortunat dins de la desgr¨¤cia que suposava haver de fer la guerra a Cuba. Recluta a la for?a, no va disparar un sol tret en tres anys i gr¨¤cies als contactes familiars va poder seguir el conflicte des de les oficines administratives de les casernes espanyoles. Tenia 23 anys quan el 1898 va acabar la guerra i va ser repatriat a la metr¨°poli derrotada per la intervenci¨® dels Estats Units. Conangla, per¨°, va emigrar a Cuba el 1905, enamorat d¡¯aquelles ¨¤nsies de llibertat que va copsar en els rebels, i desencisat de l¡¯Estat centralista i en crisi que era Espanya. Les seves experi¨¨ncies de la guerra van ser cabdals per perfilar la seva figura com a referent del nacionalisme catal¨¤. La University of Alabama Press ha publicat enguany en angl¨¨s els records que Conangla va deixar escrits a Mem¨°ries de la meva joventut a Cuba. Un soldat de l¡¯ex¨¨rcit espanyol a la guerra separatista.

Joaquim Roy, professor de l¡¯Institut d¡¯Estudis Internacionals de la Universitat de Miami, coneixedor i divulgador de Conangla i de la pres¨¨ncia catalana a Cuba, ¨¦s l¡¯¨¤nima darrere de l¡¯aparici¨® als Estats Units de Mem¨°ries de la meva joventut a Cuba, com ja ho va ser fa 20 anys amb la seva edici¨® en castell¨¤. L¡¯escriptor Guillermo Cabrera-Infante va lloar el 1998 a aquest mateix diari ¡ªquan va sortir en castell¨¤¡ª el pr¨°leg que Roy havia escrit per a les mem¨°ries de Conangla. ?s un breu text de 30 p¨¤gines que cont¨¦ tot all¨° necessari per entendre la p¨¨rdua espanyola de Cuba i tamb¨¦ la figura de Conanga. Sobre aquella guerra i la crisi a Espanya, Roy aporta xifres eloq¨¹ents: entre el 1868 i el 1898 van passar per Cuba dos milions de soldats i prop de 500.000 civils espanyols; 700.000 es van quedar a l¡¯illa, sobretot en els ¨²ltims anys.

Conangla era de Montblanc (Conca de Barber¨¤). La guerra va interrompre els seus estudis de Dret i va decidir dedicar-se al periodisme ¡ªtamb¨¦ va ser un prol¨ªfic poeta¡ª. Va ser un personatge de refer¨¨ncia de la comunitat catalana a Cuba, sent president del Centre Catal¨¤, probablement el primer grup nacionalista que va utilitzar la bandera estelada com a s¨ªmbol ¡ªa partir del 1911¡ª; va dirigir mitjans com Nova Catalunya i Revista Parlamentaria de Cuba, i va escriure de manera abundant sobre la q¨¹esti¨® nacional de la seva p¨¤tria d¡¯origen. Roy destaca que un dels moments m¨¦s feli?os de la vida de Conangla va ser quan el 1928 va lliurar a Francesc Maci¨¤, de visita a l¡¯Havana, l¡¯esborrany d'una Constituci¨® que havia redactat per a una futura Rep¨²blica Catalana.

Al llibre Catalunya a Cuba (Barcino, 1988), Roy detallava l¡¯atape?da agenda d¡¯actes de Maci¨¤ i l¡¯euf¨°ria que generava entre els sectors m¨¦s nacionalistes catalans a Cuba. Roy aporta en aquest llibre una an¨¨cdota que confirma que el rampell hiperventilat de l¡¯independentisme m¨¦s contundent no ¨¦s nou d¡¯avui. Maci¨¤ va rebre a l¡¯Havana una estelada brodada per les dones del ¡°grup radical Grop¡±. Quan Maci¨¤ va assumir el 1931 la presid¨¨ncia de la Generalitat, i en vistes que no proclamava l¡¯Estat catal¨¤, el col¡¤lectiu Grop va retirar a Maci¨¤ el t¨ªtol de president honor¨ªfic i les senyores van enviar-li el 1932 una carta reclamant que retorn¨¦s la bandera: ¡°Qu¨¨ us ha passat que d¡¯aquesta fais¨®, en un moment, s¡¯ha canviat la vostra ¨¤nima i la nostra vida, i de Patriarca de Catalunya heu esdevingut all¨° que no volem dir?¡±.

Mem¨°ries de la meva joventut a Cuba tracta espor¨¤dicament la q¨¹esti¨® catalana i se centra en les experi¨¨ncies b¨¨l¡¤liques de Conangla. ?s un document in situ de gran utilitat per copsar el desastre espanyol amb les seves col¨°nies. Queda palesa la manca de recursos ¨°ptims per fer front als rebels cubans ¡ªno cal ni dir que tampoc eren suficients per plantar cara a la invasi¨® dels Estats Units¡ª, i recursos materials i d¡¯adaptaci¨® al medi. L¡¯historiador cub¨¤ Manuel Moreno Fraginals calculava al llibre Mem¨°ria del 98 que la xifra total de soldats espanyols morts oscil¡¤lava entre 60.000 i 80.000. Roy hi afegeix les dades oficials: nom¨¦s ¡°van morir en combat 782 soldats i 8.267 per ferides de guerra. M¨¦s de 40.000 van patir algun tipus de malaltia, entre elles la febre groga, que es va cebar en 14.000¡±. Passatges de les mem¨°ries de Conangla confirmen el desastre sanitari: ¡°Quan es va ordenar el trasllat del batall¨® i de la seva oficina a l¡¯enclavament entre les prov¨ªncies de Matanzas i l¡¯Havana, continu¨¤vem sense metge; per aquest motiu, emprenent de nou les seves operacions de campanya, va ser prec¨ªs instal¡¤lar amb urg¨¨ncia l¡¯hospital de sang al casalot semiru?n¨®s proper a un fort¨ª i a la via f¨¨rria, a l¡¯entrada sud d¡¯Aguacate. I ni tan sols aquest hospital disposava de metges militars, nom¨¦s de l¡¯atenci¨® generosa que els dos ¨²nics metges civils del poble els oferien, secundats per individus de tropa amb bona voluntat sanit¨¤ria. Per la seva missi¨® especial, l¡¯hospital de sang atenia, amb prefer¨¨ncia, els casos de cirurgia; els pacients de malalties comunes arribats de la columna o de l¡¯oficina no podien hospitalitzar-se, i nom¨¦s quedava el recurs d¡¯administrar remeis innocus¡±.

La repressi¨® de Weyler

Conangla va ser un privilegiat perqu¨¨ les seves obligacions burocr¨¤tiques el van apartar de les mis¨¨ries de la selva i del xoc armat. Tenia temps lliure i l¡¯aprofitava per assistir a tert¨²lies, con¨¨ixer els referents de la intel¡¤lectualitat cubana i escriure nombrosos articles de premsa. Era un observador deprimit pel que veia, per¨° amb unes circumst¨¤ncies personals confortables, com les d¡¯altres privilegiats pels seus contactes o estatus social: ¡°El Batall¨® d¡¯Escrivents i Ordenances era un organisme de car¨¤cter convencional que res tenia de guerrer, doncs les seves activitats nom¨¦s eren de quarter. En realitat, el Batall¨® d¡¯Escrivents i Ordenances responia a un ¨²nic prop¨°sit ¡ªencara que discretament callat¡ª de convertir-lo en una mena de refugi per evitar que haguessin d¡¯incorporar-se en operacions de guerra nombrosos individus de tropa, familiars o recomanats directes de personatges influents, com tamb¨¦ uns pocs caps i oficials¡±.

Tot i aix¨°, Conangla va col¡¤leccionar els seus testimonis de les desgr¨¤cies del conflicte, la repressi¨® desproporcionada contra joves opositors i en especial la viol¨¨ncia que va ordenar el general Valeriano Weyler com a capit¨¤ general a Cuba, uns excessos que van costar-li el c¨¤rrec. El principal error de Weyler va ser concentrar a la for?a la poblaci¨® en nuclis urbans, despoblant el camp per evitar que els rebels rebessin assist¨¨ncia per part de la poblaci¨® civil. Les conseq¨¹¨¨ncies van ser desastroses pel que fa a la producci¨® agr¨ªcola, per¨° tamb¨¦ per l¡¯augment de l¡¯odi envers la ocupaci¨® espanyola, com descriu Conangla: ¡°Freq¨¹entment arribaven a Aguacate i s¡¯aturaven all¨¤ unes hores, per descansar o avituallar-se, una guerrilla volant d¡¯elements sense escr¨²pols a qui, per instruccions anticipades a les contingudes m¨¦s tard al Decret de Reconcentraci¨®, se¡¯ls ordenava incendiar les humils cabanes on residien indefenses fam¨ªlies, formades ara, nom¨¦s, d¡¯infelices dones i nens, aix¨ª com l¡¯arrasament de conreus i petits camps, la poda de tots els arbres fruiters; i complement¨¤riament, la conducci¨® immediata d¡¯aquells ¨¦ssers desgraciats, amb les seves pertinences precises i els animals de corral, cap als pobles m¨¦s propers¡±.

L¡¯experi¨¨ncia b¨¨l¡¤lica no nom¨¦s va suposar per a Conangla el desenc¨ªs envers Espanya ¡ªtot i declarar-se fidel del pensament federalista de Pi i Maragall¡ª, tamb¨¦ el va enfortir en valors humanistes i progressistes. Conangla va copsar que el desastre era una q¨¹esti¨® d¡¯elits autorit¨¤ries i no de la massa social obligada a haver de combatre a Cuba: ¡°La senzilla tropa d¡¯aquell ex¨¨rcit no tenia cap responsabilitat criminal en el desenvolupament de l¡¯¨²ltima guerra contra els heroics mambisos. Em refereixo, ¨¦s clar, a la tropa espanyola genu?na, als milers d¡¯infeli?os joves de 19 i 20 anys, nadius de les esclavitzades prov¨ªncies de l¡¯absurd Estat espanyol, absurd per unitarista, centralitzador i antiliberal¡±.