Ni tan sols ¨¦s un refer¨¨ndum

La convocat¨°ria a les urnes del primer d¡¯octubre no significa la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, com creuen o fingeixen creure els convocants. Un refer¨¨ndum ¨¦s una consulta diriment entre almenys dues opcions, que competeixen en igualtat de condicions, amb ¨¤rbitres i institucions imparcials i amb prou temps per fer p¨²bliques i debatre totes les posicions als mitjans de comunicaci¨®. Per tal que els seus resultats i conseq¨¹¨¨ncies siguin despr¨¦s acceptats per tots, dins i fora, cal que compleixi els criteris comunament acceptats, que la Comissi¨® de Ven¨¨cia, organisme assessor del Consell d¡¯Europa, ha establert de manera poc discutible: ha de ser legal i acordat i s¡¯ha de celebrar sota una legislaci¨® aprovada com a m¨ªnim un anys abans, ¨¦s a dir, amb coneixement i acceptaci¨® per tots de les regles de joc per les quals es regir¨¤, aix¨° ¨¦s, el cens, la consulta, el recompte i la interpretaci¨® dels resultats.

Aix¨° seria una convocat¨°ria inclusiva, a la qual se sentirien cridats tots els ciutadans, i en la qual tots els ciutadans podrien refiar-se de la netedat i equitat de la consulta i de les autoritats que l¡¯organitzen, condicions que ja veiem que no es donen en el cas de l¡¯1-O, organitzat amb secretisme i en r¨¨gim d¡¯excepci¨®, tant per l¡¯ocultament fins al darrer moment de la legislaci¨® que el permet com pels procediments d¡¯urg¨¨ncia i per la penosa sessi¨® d¡¯aprovaci¨® amb retorsi¨® o directament ignor¨¤ncia dolosa de les lleis, reglaments i parers de juristes i d¡¯organismes consultius que era obligat escoltar. Les explicacions de mals pagadors que dona el Govern catal¨¤, convocant i ¨¤rbitre a la vegada, per justificar aquestes pr¨¤ctiques tan dubtoses castiguen els ciutadans, i els seus drets civils, per les culpes, defectes o errors reals o imaginats del Govern central, de manera que es vol posar remei a una malifeta amb una malifeta encara m¨¦s gran i al final en som v¨ªctimes, d¡¯unes i altres, tots els catalans.

El que permet entendre el car¨¤cter de la convocat¨°ria ¨¦s una q¨¹esti¨® conceptual degudament amagada a l¡¯escrutini p¨²blic. Aix¨° no ¨¦s un refer¨¨ndum, sin¨® un plebiscit, organitzat com manen els costums pol¨ªtics des de l¡¯antiga Roma, per tal de ratificar la decisi¨® ja presa d¡¯un governant. El que se sotmet a votaci¨® en el plebiscit, a m¨¦s, no ¨¦s la independ¨¨ncia de Catalunya o algun altre estatus especial que es volgu¨¦s proposar per al nostre pa¨ªs, sin¨® una proposta molt m¨¦s concreta, com ¨¦s la ¡°Llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica catalana¡±, aprovada ja preventivament per la majoria sobiranista convertida en majoria sobirana de Junts pel S¨ª i la CUP. El resultat est¨¤, doncs, perfectament predeterminat, fins i tot el tipus de r¨¨gim, i els mitjans per arribar-hi tamb¨¦, tal com han aclarit les mateixes autoritats convocants, ja que no dep¨¨n del nombre de s¨ª i de no, que de fet ja se sap que ¨¦s pr¨¤cticament irrellevant, sin¨® del nombre de persones que de grat o per for?a emetin el seu vot aquest dia.

Els ciutadans ho han de saber. Com a plebiscit per a la secessi¨® unilateral que ¨¦s, el sol fet de participar-hi fa servei nom¨¦s als independentistes que el convoquen i afegeix vots a l¡¯objectiu fixat d¡¯aquesta rep¨²blica populista independent que les lleis de transitorietat ja ens han dibuixat. Qui vulgui votar en contra de la independ¨¨ncia ja sap qu¨¨ ha de fer: no ha d¡¯anar a votar. Qui vulgui votar a favor de la independ¨¨ncia en condicions democr¨¤tiques i acceptables per tothom tamb¨¦ ho sap: no ha d¡¯anar a votar. No ens equivoquem ni deixem capgirar els conceptes de la democr¨¤cia europea i liberal, que ¨¦s la nostra. Aix¨° certament va de democr¨¤cia, per¨° caldr¨¤ sortir a defensar-la.