Paula Rego, goyesca

Els meus temes favorits s¨®n els jocs de poder i les jerarquies. Sempre vull capgirar les coses, molestar l¡¯ordre establert, canviar les hero?nes i els idiotes¡±, va dir aquesta artista portuguesa que des dels 16 anys viu a Londres. La seva inf¨¤ncia i adolesc¨¨ncia la deurien marcar enormement, amb una mare que li explicava contes sobre animals i un pare enginyer que li relatava hist¨°ries terror¨ªfiques. Encara que va estudiar a la Slade School of Art i que se la classifica al costat dels artistes de l¡¯escola de Londres ¡ªBacon, Freud, Auerbach¡ª, les seves dones robustes i camacurtes, de p¨¨l molt negre i celles espesses, sens dubte s¡¯inspiren en les dones portugueses, i segurament la seva visi¨® del m¨®n deu molt al clima d¡¯opressi¨® i moral hip¨°crita que va haver de veure durant la inf¨¤ncia al Portugal del dictador Salazar. Parlant de Salazar, Rego va afirmar: ¡°Va crear un ambient invasiu: policia secreta, falta d¡¯educaci¨® i idealitzaci¨® de la pobresa¡±.

En el seu ¡°voler capgirar les coses¡±, Rego participa de l¡¯esperit demolidor de Goya, de Grosz i tamb¨¦ dels surrealistes, perqu¨¨ ella desmunta les convencions establertes en relaci¨® amb els tres pilars de la societat burgesa: Fam¨ªlia, Religi¨® i Estat. Aix¨ª, el seu Crist a la falda de la Mare de D¨¦u no ¨¦s m¨¦s que un ninot de drap, i les mares que haurien de vigilar els seus nadons estan molt m¨¦s pendents de l¡¯ampolla de vi que del seu plan?¨®.

Conceptes com el de Miseric¨°rdia (basada parcialment en la magn¨ªfica novel¡¤la de Benito P¨¦rez Gald¨®s) es plasmen en una s¨¨rie brutal sobre la cura d¡¯ancians: qualsevol que en la seva vida quotidiana hagi estat testimoni d¡¯aquestes escenes, fins i tot si no s¨®n d¡¯una resid¨¨ncia geri¨¤trica i no s¨®n s¨¤diques, no haur¨¤ oblidat la tristesa que produeixen les imatges de veure alimentar, sostenir i netejar persones grans desvalgudes. En aquest sentit, la seva valentia en escollir aquest tema ¨¦s goyesca, com ho ¨¦s la tria del tema de la mutilaci¨® genital femenina o l¡¯avortament. Encara que cal recordar tamb¨¦ que la seva obra ¨¦s, aix¨ª mateix, profundament autobiogr¨¤fica i que ella va tenir cura del seu marit, el pintor Victor Willing, prostrat al llit afectat d¡¯esclerosi m¨²ltiple, fins a la seva mort el 1988.

Rego est¨¤ molt lluny d¡¯una interpretaci¨® feminista en primer grau, del que ¨¦s pol¨ªticament correcte, de la cr¨ªtica de manual. L¡¯ablaci¨® femenina la perpetren unes horribles dones de pits caiguts, i les v¨ªctimes estan subjectades per dones com sorgides d¡¯un conte de terror. En canvi, en la s¨¨rie de l¡¯avortament, Rego utilitza tota la seva perspic¨¤cia psicol¨°gica per expressar empatia, ll¨¤stima i sororitat, ja que ella mateixa va patir diversos avortaments (inferim que en condicions legals i higi¨¨niques i no il¡¤legals com succe?a a Portugal, situaci¨® que Rego denuncia en les seves impactants obres). Les noies estan representades sempre abans o despr¨¦s de la intervenci¨® i en les seves mirades captem la por, l¡¯angoixa i la soledat. Una d¡¯elles encara va vestida d¡¯escolar mentre que una altra, amb les cames obertes, ¡°posa¡± al costat d¡¯una sanguinolenta palangana.

Els anys finals dels vuitanta i la d¨¨cada dels noranta ¡ªdespr¨¦s de d¨¨cades d¡¯anonimat¡ª van ser espl¨¨ndids per a l¡¯art de Rego, amb unes obres menys expressionistes i m¨¦s misterioses i ambig¨¹es. Aqu¨ª tan sols en podem veure dues, la magn¨ªfica Blancaneus (1995) i La prova (1990). A la primera, una madrastra inspecciona les calces de la Blancaneus (una acci¨® profundament humiliant), que resulta ser una robusta noia amb cara d¡¯home. Rego pinta moltes dones amb rostres masculins, potser com a expressi¨® de for?a per¨° potser tamb¨¦ com a record d¡¯un tia seva a qui agradava vestir-se d¡¯home. Tamb¨¦ ¨¦s ambigua Olga (2003), que sembla un home, encara que es tracta d¡¯una refugiada alemanya a Estoril ensenyant m¨²sica a una nena: la mirada heterodoxa de Rego li col¡¤loca a la nena una min¨²scula, gaireb¨¦ rid¨ªcula, guitarreta entre les seves cames.

Finalment, a La prova, mentre que al sof¨¤ hi ha una nina que sembla humana, les dones reals estan tan encartonades com nines: una bona met¨¤fora dels r¨ªgids costums burgesos, ja que la protagonista s¡¯est¨¤ emprovant el vestit de posada de llarg. No surt immune de l¡¯exposici¨® Paula Rego: en traspassar la porta de la Virreina tots veiem el m¨®n amb uns altres ulls.