?Urnes o Gu¨¤rdia Civil?

Per acabar d¡¯embolicar-ho ja sabem des d¡¯ara que no estem d¡¯acord ni tan sols en qu¨¨ consisteix la cita amb les urnes de l¡¯1-O. Formalment, se¡¯ns diu que ¨¦s un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, naturalment unilateral, degut a qu¨¨ Rajoy no ha volgut fer-lo pactat. Ja he escrit aqu¨ª el que em sembla que ¨¦s: un plebiscit d¡¯adhesi¨® a la declaraci¨® de independ¨¨ncia unilateral, en el qual tan se val el que es voti amb tal que es vagi a votar. Doncs b¨¦, els comuns creuen que ¨¦s un altra cosa i no els hi fa res que els altres ho vegin d¡¯una altra manera: es tracta d¡¯una mera mobilitzaci¨® en suport del dret a decidir, i el seu resultat no ¨¦s vinculant, digui el que diguin els organitzadors.

En la interpretaci¨® d¡¯uns i altres del car¨¤cter de la cita de l¡¯1-O hi trobem ja avan?ada la interpretaci¨® dels resultats. I per tant la baralla del 2-O. Pels convocants, al menys els m¨¦s enravenats, que s¨®n gaireb¨¦ tots, nom¨¦s cal comptar els s¨ª i els no i procedir, prescindint de la participaci¨®. Hem arribat a sentir coses ben curioses, com que incl¨²s amb una participaci¨® del 20 per cent els resultats seran v¨¤lids i s¡¯hauran d¡¯aplicar. Vol dir aix¨° que tenim assegurada una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia per part del Parlament redu?t (JxS¨ª i CUP, potser amb algun despenjat de CSQP) peti qui peti?

El joc de moment ¨¦s aquest. Fer com si s¡¯an¨¦s a complir fins a les darreres conseq¨¹¨¨ncies el pla prefixat cap a la independ¨¨ncia. (Recordem de passada que la versi¨® anterior encara m¨¦s dura programava la Declaraci¨® Unilateral pel cas en que no es pogu¨¦s celebrar el refer¨¨ndum). L¡¯aposta tan alta aparenta tenir dos objectius: mirar d¡¯obtenir una improbable i inesperada concessi¨® d¡¯¨²ltima hora del Govern central i a la vegada mirar de mobilitzar als votants del no amb l¡¯espantall de la vict¨°ria del s¨ª i de la independ¨¨ncia immediata. Aix¨° vol dir que aquest joc no ¨¦s un joc. Que si s¡¯est¨¤ preparat per arribar fins el final es pot acabar f¨¤cilment arribant al final.

Els comuns i Ada Colau, en canvi, tindran tend¨¨ncia a interpretar els resultats, siguin els que siguin, com un mandat per negociar, tot i que la seva participaci¨®, si arrib¨¦s a ser significativa, podria donar encara m¨¦s cos a l¡¯opci¨® radical independentista. Ja sabem que hi ha una esquerra que t¨¦ molts problemes est¨¨tics, tot i que els sol disfressar d¡¯arguments ¨¨tics. Les urnes poden ser perfectament il¡¤legals. Tamb¨¦ en posen Maduro a Vene?uela, Putin a Crimea, Erdogan a Turquia i tants i tants d¨¨spotes i tramposos a molts pa?sos africans i asi¨¤tics fonamentalment.

Hi ha urnes democr¨¤tiques i d¡¯altres que no ho s¨®n. Hi ha urnes amb garanties i d¡¯altres que no en tenen cap, com ¨¦s el cas de l¡¯1-O. Colau vol garanties per als funcionaris municipals, i fa molt b¨¦. De fet en vol tamb¨¦ per a ella, encara que no ho digui: no vol arriscar-se a una inhabilitaci¨® que estronqu¨¦s la seva brillant carrera pol¨ªtica. Per¨° no li preocupen les altres garanties, les que afecten als drets dels ciutadans, com l¡¯¨²s de dades personals, el respecte a les minories parlament¨¤ries, el buit del dret que creen les lleis de desconnexi¨®, l¡¯abs¨¨ncia de divisi¨® de poders i tantes altres coses, algunes de les quals les va suscitar precisament Joan Coscubiela, company de Colau a la coalici¨®.

El mateix passa amb la Gu¨¤rdia Civil. Posats a recordar pensem que el 19 de juliol de 1936 van ser gu¨¤rdies civils els qui van ajudar a aixafar l¡¯aixecament feixista a Barcelona. El seu cap, per cert, va ser afusellat per Franco en acabar la guerra. ?Urnes o gu¨¤rdies civils? No ¨¦s possible que hi hagi qui plantegi aix¨ª les coses! ?Quines urnes? Les de Franco, Putin, Erdogan i Maduro. ?Quina guardia civil? La del Poema del cante jondo de Garc¨ªa Lorca i de Tejero o la que comandava el general Aranguren el 1936 o la que instrueix a la policia b¨°snia o palestina en missions de Nacions Unides?

Qui va demanar que es tri¨¦s entre urnes i Gu¨¤rdia Civil va ser un periodista de La Vanguardia digital. Va ser una pregunta que va fer a l¡¯alcaldessa Ada Colau, acabada l¡¯entrevista amb Jordi Bast¨¦ a Rac1. Naturalment l¡¯alcaldessa no ho va dir clarament per¨° es va entendre molt b¨¦; i dies despr¨¦s hem pogut veure¡¯n les conseq¨¹¨¨ncies en l¡¯equ¨ªvoca posici¨® del seu partit respecte a l'1-O: s¨ª per¨° no, mobilitzaci¨® per¨° de resultats no vinculants i, finalment, una raci¨® m¨¦s de confusi¨® a l¡¯olla de la confusi¨® per si no n¡¯hi havia encara prou.

Est¨¤ clar que ara per ara molt poca gent a Catalunya ¨¦s capa? de dir que posats a triar ¨¦s millor l¡¯Estat de dret que la vulneraci¨® de la legalitat, cosa que vol dir, naturalment, no anar a votar l¡¯1-O. Potser ¨¦s possible voler urnes i Gu¨¤rdia Civil, per¨° ara per ara, mentrestant, mentre no es faci pol¨ªtica per posar urnes, b¨¦ necessitaran els jutges una policia judicial que compleixi els seus mandats perfectament legals. Potser la dicotomia hauria de ser entre urnes o jutges? Oi que no funciona tan b¨¦? O potser agradaria m¨¦s haver de triar entre mossos i gu¨¤rdies civils?