La resurrecci¨® de Franco

Ens vam ficar al t¨²nel del temps i ara estem arribant ja al franquisme, a la llei Fraga, la censura pr¨¨via i l¡¯Estat d¡¯Excepci¨® del 1969. Ho diu el president rebel i l¡¯aplaudeixen fins i tot alguns intel¡¤lectuals que encara ho varen viure. L¡¯hispanisme rom¨¤ntic, sobre tot period¨ªstic, tamb¨¦ s¡¯hi apunta. Qu¨¨ m¨¦s f¨¤cil d¡¯entendre per a un lector despistat que aquella famosa Espanya eterna, la de la Guerra Civil i de Franco, mai va marxar i que la Transici¨®, la democr¨¤cia i l¡¯¨¨xit de pau, prosperitat i apertura al m¨®n eren contes de fades o simples an¨¨cdotes vol¨¤tils?

Finalment tenien ra¨® les cassandres de dins i de fora que deien que la democr¨¤cia no podia fer arrels a Espanya de cap manera, els qui s¡¯estranyaven de veure Carrillo, Pasionaria i Alberti asseguts als escons del Congr¨¦s dels Diputats i Tarradellas al Palau de la Generalitat. La tenien tamb¨¦ tots els perdedors d¡¯aquella Transici¨®, els qui mai van voler acceptar la Constituci¨® ni despr¨¦s l¡¯autonomia. I la tenen, faltaria m¨¦s, els joves d¡¯avui encara indignats amb el m¨®n que han rebut, sense Uni¨® Sovi¨¨tica, sense ideologies i amb el repte d¡¯inventar-se un horitz¨® revolucionari sense la classe prolet¨¤ria que havia de fer les revolucions, segons el manual marxista a l¡¯¨²s.

Vet aqu¨ª, doncs, que tot era tot mentida. Que la veritat d¡¯Espanya era el 23-F, recreat ara en els gu¨¤rdies civils de pais¨¤ que registren impremtes i oficines de diaris i digitals buscant paperetes i urnes. Podem respirar tranquils, perqu¨¨ tot ¨¦s de nou en ordre. Les ess¨¨ncies de tota mena tornen al seu lloc: l¡¯Espanya reaccion¨¤ria, la Catalunya democr¨¤tica i republicana, la dreta infame, l¡¯esquerra mitificada.

Ho diuen els informatius de televisi¨® i els diaris, ho escriuen els columnistes i ho prediquen els pol¨ªtics secessionistes: Franco ha ressuscitat. Ara no censura articles, sin¨® que impedeix la publicaci¨® de la publicitat del plebiscit secessionista de l¡¯1-O. No dissol manifestacions i assemblees, sin¨® que tanca servidors d¡¯internet i lliura citacions i comminacions dins les oficines d¡¯impremtes i diaris digitals perqu¨¨ no difonguin els anuncis de la convocat¨°ria. No det¨¦, incomunica i tortura estudiants i obrers, sin¨® que convoca a alcaldes i c¨¤rrecs pol¨ªtics a declarar davant del jutge. Per¨° tan se val, tothom s¡¯esgarrifa horroritzat: Franco ha ressuscitat.

S¡¯ha de dir que tots aquestes esfor?os, tan convenients per a la internacionalitzaci¨® del conflicte, troben una bona confirmaci¨® en les amenaces del fiscal general de l¡¯Estat, Jos¨¦ Manuel Maza; de la vicepresidenta del Govern, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa; i sobre tot del president Mariano Rajoy. El dirigent del PP catal¨¤, Xavier Garc¨ªa Albiol, ja no compta en aquesta fase, per¨° va ser l¡¯aut¨¨ntic precursor. Els quatre tenen assegurada la Creu de Sant Jordi com a m¨ªnim pels serveis prestats a la independ¨¨ncia de Catalunya amb la seva prodigiosa capacitat per fer exactament el que els seus adversaris havien calculat com la jugada ¨°ptima que esperaven. Tot el que van perdre en el desastre de la xiulada al Rei i Rajoy a la manifestaci¨® contra el terrorisme o encara m¨¦s en les dues sessions vergonyoses del Parlament, ho han recuperat en una setmana gr¨¤cies a la prodigiosa inhabilitat del Govern de Rajoy.

No hi ha sorpresa de cap mena. Tot aix¨° molta gent ho ha dit i de fa temps, anys, 2012 com a m¨ªnim. Aquest ¨¦s un problema pol¨ªtic que s¡¯ha de resoldre fent pol¨ªtica. Est¨¤ molt b¨¦ que l¡¯Estat de dret funcioni i que els jutges facin la seva feina, per¨° no n¡¯hi ha prou. De fet, no serveix de res si no es fa pol¨ªtica. I la primera fase de la pol¨ªtica i la fonamental ¨¦s la paraula.

No es tracta tan sols de dialogar, que tamb¨¦, sin¨® d¡¯una cosa m¨¦s elemental. Rajoy encara no ens ha dit que vol fer amb Catalunya, a m¨¦s de boicotejar l¡¯Estatut, impugnar-lo i retallar-lo, i fer que tot el pes de la llei caigui sobre els qui la transgredeixin. I ja han passat deu anys aix¨ª, amb aquesta buidor ideol¨°gica sobre Catalunya.

Ara, en la fase on som, ja no ¨¦s temps per retreure-li. Per¨° ¨¦s que a m¨¦s, advertit des de fa cinc anys de la necess¨¤ria resposta pol¨ªtica a mida que pujava l¡¯aposta catalana, res ha fet tampoc des d¡¯aleshores i res sembla que vulgui fer encara quan el partit est¨¤ ja avan?at i, francament, tot fa t¨¦mer una derrota i per golejada: la de tots, est¨¤ clar. Ara ens diuen que cal esperar al 2-O. Ning¨² despertar¨¤ abans, sigui dins del Govern o sigui del PP? No despertar¨¤ cap dels qui diuen donar-li suport, com s¨®n Ciutadans i PSOE? No despertar¨¤ la societat civil espanyola?

Si ning¨² desperta, aquesta ¨¦s la meva quiniela per avui en quinze: sota, cavall, rei.