Respecte i responsabilitat

Un dels debats que travessa l¡¯escenari p¨²blic aquestes ¨²ltimes setmanes i que probablement anir¨¤ en augment en els propers dies ¨¦s el de la conviv¨¨ncia social a Catalunya. Les imatges del Parlament amb l¡¯aprovaci¨® de les lleis clau del proc¨¦s van servir d¡¯argument als qui entenen que s¡¯estan sobrepassant certs l¨ªmits, mentre que el to festiu i tranquil amb qu¨¨ es va desenvolupar la Diada permeten argumentar el contrari. El que sembla clar ¨¦s que cada vegada costa m¨¦s moure¡¯s en aquesta zona de suports cr¨ªtics, de dubtes raonables o de resist¨¨ncies prudents davant el que s¡¯acosta: un refer¨¨ndum del resultat del qual es volen extreure decisions d¡¯enorme calibre que ens vinculen a tots, i que, en canvi, incorpora molts interrogants sobre la netedat procedimental del seu desplegament. No reiterar¨¦ aqu¨ª el que ja sabem tots sobre les responsabilitats de qui, amb la seva calculada tossuderia i la seva interessada negativa a qualsevol di¨¤leg ens han condu?t a aquest carrer¨®. Per¨°, la tossuderia autorit¨¤ria i la confusi¨® entre legalitat i democr¨¤cia que ha practicat Rajoy i el seu partit en els ¨²ltims deu anys no poden acabar justificant-ho tot.

No em sento neutral ni equidistant. No puc ser-ho. Per¨° no voldria que el meu decidit suport als qui volen expressar pac¨ªficament les seves opcions i el seu dret a decidir em condu¨ªs a justificar posicions i expressions inacceptables que hem vist proliferar en xarxes socials i que ha acabat contaminant els mitjans d¡¯expressi¨® m¨¦s convencionals. La falta de respecte amb qu¨¨ s¡¯ha tractat la reivindicaci¨® de gran part dels catalans perqu¨¨ s¡¯accepti la condici¨® de subjecte pol¨ªtic propi del pa¨ªs i les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques que d¡¯aix¨° es deriva no hauria de fer-nos oblidar que el dia 2 d¡¯octubre seguiran treballant, interactuant i convivint tots aquells que avui mantenen posicions diferents. I ¨¦s evident que quants m¨¦s dubtes manifestats, m¨¦s pressi¨® reps per part dels qui nom¨¦s volen sentir adhesions plenes.

En un dels seus ¨²ltims llibres, el fil¨°sof Byung-Chul Han, cita Carl Schmitt i la seva c¨¨lebre definici¨® de sobirania: la capacitat de decidir en moments d¡¯excepci¨®. I explica com en els seus ¨²ltims anys va comentar amb sorna que ¡°sobirania la t¨¦ qui controla les ones (els mitjans de comunicaci¨®)¡±. El mateix Han afegeix pel seu compte que si Schmitt visqu¨¦s ara probablement diria que el que de deb¨° ¡°mana¡±, el sobir¨¤, ¨¦s aquell que controla els ¡°linxaments digitals¡± (shitstorms). I estem en ple remol¨ª de ¡°linxaments digitals¡±. Ens hi estem acostumant. I a cada trinxera se celebren les dificultats dels qui, a l¡¯altre costat, han de sobreviure a aquest rebombori virtual. Una societat sense respecte, sense la suficient dist¨¤ncia entre passi¨® i convicci¨®, acaba convertint-ho tot en espectacle. Tractar d¡¯entendre la posici¨® de l¡¯altre ¨¦s clau per evitar acabar veient el m¨®n en blanc i negre. El respecte sorgeix d¡¯acceptar i recon¨¨ixer l¡¯altre. L¡¯anonimat de les xarxes permet sobrepassar sense objeccions all¨° que mai faries cara a cara. Per¨°, el pitjor ¨¦s que quan t¡¯acostumes a la tecla i a l¡¯¨¤lies de la xarxa, acabes no distingint realitat i virtualitat. Ja no argumentes, nom¨¦s t¡¯emociones.

El poder de Rajoy i del seu govern ¨¦s asim¨¨tric. Els altres no disposem dels recursos ni de la jerarquia de qu¨¨ disposen per imposar el seu criteri. Per¨°, en canvi, el respecte s¨ª que pot ser sim¨¨tric. I aquesta simetria, aquesta acceptaci¨® de l¡¯altre ¨¦s clau perqu¨¨ puguem seguir vivint i decidint junts. L¡¯erosi¨® de la legitimitat del govern de Rajoy (i, per tant, del govern de l¡¯Estat) ¨¦s evident a Catalunya. I no ser¨¤ f¨¤cil recuperar la credibilitat perduda. Per¨° aix¨° ¨¦s una cosa que passa en democr¨¤cia i que precisament caracteritza la capacitat de perfeccionament i de revisi¨® cont¨ªnua d¡¯aquest sistema de govern. Per¨° l¡¯erosi¨® del respecte entre familiars, col¡¤legues, ve?ns o simplement conciutadans ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de recuperar. Respectar implica tenir la precauci¨® i la consideraci¨® necess¨¤ria en relaci¨® amb l¡¯opini¨® dels altres. M¨¦s enll¨¤ de les expressions ic¨°niques de la Diada amb centenars de milers de persones expressant juntes i en perfecte ordre les seves posicions pol¨ªtiques, haur¨ªem de pensar en la responsabilitat que tenim tots de preservar els fonaments c¨ªvics que permetran seguir expressant dubtes, dissensions i posicions contradict¨°ries abans i despr¨¦s que uns aconsegueixin el que anhelen o que uns altres impedeixin que aix¨° succeeixi.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.