Un centre multicultural per a la Model

L¡¯Ajuntament de Barcelona no tindr¨¤ les claus de la pres¨® Model, tancada al juny, fins l¡¯any que ve. Per¨° ja treballa en la definici¨® de l¡¯espai. Els equipaments que ocuparan el recinte es decidiran en un proc¨¦s participatiu. Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s la muse?tzaci¨®. El govern, sota el guiatge d¡¯entitats, projecta un centre multicultural de mem¨°ria. Un espai que tingui una part que s¡¯ocupi d¡¯explicar l¡¯edifici i la seva hist¨°ria; i altres d¡¯obertes a entitats ve?nals i memorialistes, estudiosos i tot tipus d¡¯activitats de debat, art¨ªstiques o formatives. En cap cas vol un museu tancat amb una col¡¤lecci¨® permanent, sin¨® un espai on hi hagi activitat constant, que pugui acollir des d¡¯una visita escolar o tur¨ªstica, fins a un cicle de cinema o un congr¨¦s.

L¡¯Ajuntament ja ha mantingut reunions amb la Plataforma Ciutadana Fem nostre l¡¯espai de la Model, en les quals han participat responsables del districte i de les ¨¤rees d¡¯Urbanisme i el comissionat de Mem¨°ria. La proposta ¨¦s que el centre s¡¯anomeni La Model Espai Memorial - Centre d¡¯Interpretaci¨® dels Moviments Socials i la Repressi¨®. L¡¯ideal seria mantenir tota l¡¯estrella perqu¨¨ romangui el 100% de la petjada patrimonial. Per¨° el criteri per decidir si s¡¯enderroquen o mantenen galeries dependr¨¤ tamb¨¦ de si ¨¦s viable situar equipaments als bra?os.

Per a l¡¯espai memorial la idea ¨¦s mantenir el pan¨°ptic, la quarta galeria (on van estar la majoria dels presos pol¨ªtics i on hi ha les pintures d¡¯Helios G¨®mez), una part del pati i els tallers. No ¨¦s clar si ser¨¤ possible mantenir els locutoris, a l¡¯entrada del recinte.

Quant al contingut, est¨¤ pensat en quatre potes. La primera, l¡¯espai que s¡¯ocupar¨¤ d¡¯explicar l¡¯edifici, no amb una exposici¨® permanent, sin¨® ¡°amb una pol¨ªtica permanent d¡¯exposicions temporals¡± i amb explicacions als principals espais, ha traslladat l¡¯Administraci¨® als responsables de les entitats. Un segon espai estar¨¤ dedicat a la investigaci¨®, l¡¯estudi i el debat sobre la mem¨°ria. I els dos restants seran per a les entitats del barri i les memorialistes. En els dos casos, gestionats per les associacions.

El projecte, que encara no se sap quin pressupost tindr¨¤, ¨¦s ambici¨®s. Tal com est¨¤ pensat requerir¨¤ uns fons que permetin sostenir-lo en el temps. La idea que no es basi en una exposici¨® permanent ¨¦s la clau, per¨° la programaci¨® temporal i mantenir l¡¯espai obert ¨¦s molt m¨¦s car. Un altre risc ¨¦s el debat pol¨ªtic: el que passi entre la idea i el que acabi sent en funci¨® de qui governi la ciutat en el futur. Una altra inc¨°gnita ¨¦s si el Memorial Democr¨¤tic de la Generalitat hi tindr¨¤ algun paper.

El dest¨ª d¡¯altres grans presons tancades ha estat molt variat. Hi ha presons m¨ªtiques, com Alcatraz, a San Francisco (Calif¨°rnia, Estats Units), que rep milers de turistes; o el penal de l¡¯illa de Robben, on va estar pres Nelson Mandela davant de Ciutat del Cap (Sud-¨¤frica), convertit en un icona de la lluita contra l¡¯Apartheid. En altres casos, el dest¨ª ha estat ben diferent. Punta Carretas (Montevideo, Uruguai) va ser una pres¨® que s¡¯ha convertit en un centre comercial. A la mateixa ciutat, el penal de Miguelete ¨¦s un centre d¡¯art.

Barcelona mantindr¨¤ la Model, per¨° ha esborrat el rastre d¡¯altres presons que va tenir, com la de les Corts, de dones.

El director de l¡¯Observatori Europeu de Mem¨°ries, Jordi Guix¨¦, considera que a la gran pres¨® de Barcelona ¡°hi hauria de tenir un gran pes la mem¨°ria patrimonial i cultural, i hi haurien de passar coses que defugin del relat permanent, parlar del que ens ha passat, de com s¨®n les presons avui¡­¡±. ¡°Hauria de ser un espai transnacional dins d¡¯un relat internacional, no es pot tancar en el relat local¡±, defensa i aposta per prendre nota d¡¯altres muse?tzacions. Guix¨¦ assenyala que sobre la Model ¡°hi ha consens en el fet que va haver-hi presos de tot arreu, de tot tipus i fins i tot dones¡±. ¡°Seria un error donar m¨¦s protagonisme a uns o altres¡±, adverteix. Els que segueixen s¨®n exemples que Guix¨¦ esmenta com a referents de pr¨¤ctiques que cal considerar, siguin m¨¦s o menys encertades.

Ventotene (It¨¤lia). En aquesta illa va estar tancat durant la Segona Guerra Mundial Alberto Spinelli, l¡¯autor del Manifest per una Europa Lliure i Unida. Guix¨¦ creu que l¡¯espai traspassa la mem¨°ria italiana, per la qual cosa podria millorar ¡°repensant el missatge a partir dels valors europeus sorgits de la lluita contra la barb¨¤rie totalit¨¤ria i vinculant-lo amb l¡¯Europa d¡¯avui¡±.

Terror House, Budapest (Hongria). ?s, segons Guix¨¦, ¡°un exemple de com es pot dictar la mem¨°ria de dalt cap a baix¡±. L¡¯expert la situa com a exemple de ¡°com els nacionalismes utilitzen espais per crear una visi¨® d¡¯orgull patri¨°tic [explicant les dues ocupacions d¡¯Hongria], ignorant la responsabilitat dels pol¨ªtics dels seus estats¡±.

Aljube, Lisboa (Portugal). ?s un museu recent que ha aconseguit que aquesta pres¨® i centre de detenci¨® es converteixi en un arxiu de presos pol¨ªtics de tot l¡¯Estat, un museu i lloc de mem¨°ria amb una ¨¤mplia programaci¨®.

Montluc, Li¨® (Fran?a). Guix¨¦ la cita com a exemple de memorial nacional franc¨¨s que parla de la Segona Guerra Mundial, de deportats, de nens i dones entre els presos, resistents, nazis¡­ En la seva opini¨® eludeix altres mem¨°ries ¡°inc¨°modes per al relat nacional, com la guillotina¡±.

EL-DE-Haus (Col¨°nia). ?s un edifici que va ser la seu de la Gestapo a la ciutat i s¡¯ha convertit en el Centre de Documentaci¨® sobre el Nacionalsocialisme. Guix¨¦ subratlla que a Alemanya s¡¯ha dut a terme una de les pol¨ªtiques de mem¨°ria m¨¦s desenvolupades del m¨®n.

Escuela Mec¨¢nica de la Armada (Buenos Aires). Va ser un dels centres clandestins m¨¦s grans de detenci¨®, tortura i extermini de la dictadura argentina. Des del 2004 es visita com a espai per a la mem¨°ria i la defensa dels drets humans. Hi ha un centre cultural, una escola d¡¯art, teatre, arxiu...

O Vello C¨¢rcere (Lugo). Oberta el mar? pel nou govern municipal, ¡°¨¦s frontissa entre la mem¨°ria i l¡¯activitat cultural, i evita crear narratives tancades sobre el passat¡±. La reforma ha respectat les cel¡¤les i inscripcions que van fer 6.000 presos a les parets d¡¯aquesta pres¨® franquista.

Fuerte San Crist¨®bal, mont Ezkaba (Pamplona). Aqu¨ª va haver-hi l¡¯evasi¨® m¨¦s important d¡¯Espanya: el 1938 en van fugir gaireb¨¦ 800 presos republicans i 221 van morir a trets. ?s de l¡¯Ex¨¨rcit i nom¨¦s es visita amb cita pr¨¨via malgrat estar catalogat com a espai de mem¨°ria.