El pitjor dels mals

L¡¯esperit partidista i el seu correlat m¨¦s nociu, la voluntat popular, han anat apoderant-se d¡¯una certa idea de democr¨¤cia que avui torna a pugnar per fer-se sobirana, per¨° no s¨®n pocs els pensadors de la societat oberta que han considerat el partidisme, i la fe de les masses que aquest cultiva i recull, com els principals enemics de la llibertat. ?s una inquietud que ja tenien alguns dels il¡¤lustrats i que va trobar la seva primera confirmaci¨® en l¡¯experi¨¨ncia dels pensadors que van con¨¨ixer la Revoluci¨® francesa. De tots ells, cap va ser tan efica? en la dissecci¨® dels ¨°rgans interns del partidisme i en l¡¯expressi¨® de l¡¯horror que la visi¨® d¡¯aquests ha de causar en els esperits lliures com Anne-Louise Germaine Necker (1766-1817), m¨¦s coneguda com Madame de Sta?l, de la mort de la qual es van complir dos-cents anys aquest juliol passat. Il¡¤lustrada i rom¨¤ntica com ens haur¨ªem d¡¯esfor?ar a ser tots, Madame de Sta?l admetia que les passions constitueixen l¡¯ess¨¨ncia del car¨¤cter hum¨¤, i ella va viure les del cor amb la m¨¤xima entrega, per¨° res la va posar tan en gu¨¤rdia com la irracionalitat organitzada.

Amb una visi¨® cl¨¤ssica de la veritat que al segle seg¨¹ent Julien Benda exposaria i reclamaria a La tra?ci¨® dels clergues, Madame de Sta?l ja va deixar escrit que el judici hum¨¤ nom¨¦s es pot desenvolupar quan s¡¯aconsegueix la m¨¦s absoluta imparcialitat. Va comen?ar a treballar en la seva obra De la influ¨¨ncia de les passions l¡¯any 1792, quan tenia 26 anys i Fran?a es trobava a les portes del r¨¨gim de terror que va succeir a la Revoluci¨®, per¨° no l¡¯acabaria fins uns anys m¨¦s tard i l¡¯experi¨¨ncia que va viure entremig va haver d¡¯enriquir for?osament les seves observacions sobre la pot¨¨ncia destructiva de les idees fixes. Ja sabia, pel seu coneixement de la hist¨°ria, que l¡¯opini¨® p¨²blica no ha decidit mai la seva pr¨°pia opini¨®, i ha vist que els homes, quan s¡¯apleguen, no es comuniquen m¨¦s que per l¡¯electricitat que els mant¨¦ units i no fan res m¨¦s que posar en com¨² els seus sentiments. ¡°No ¨¦s la intel¡¤lig¨¨ncia de cada un ¡ªconclou¡ª, sin¨® l¡¯impuls general el que produeix un resultat, i aquest impuls el dona l¡¯individu m¨¦s exaltat¡±.

En un segle XXI que ens ha tornat el prestigi de les masses en moviment, en un moviment incruent, m¨¦s fl¨¤ccid que els seus antecedents dels segles XIX i XX, per¨° moviment de masses en tota la seva plenitud, les paraules de Madame de Sta?l han d¡¯indignar els que creuen i fan creure que posar al carrer centenars de milers d¡¯¨¦ssers electrificats legitima totes les seves aspiracions. A L¡¯esperit de partit, un cap¨ªtol de De la influ¨¨ncia de les passions que s¡¯hauria de fer llegir a les aules, adverteix que aquest esperit constitueix el pitjor dels mals: el fanatisme i la fe, els dos sentiments que el componen, s¨®n els m¨¦s cecs i violents que ha conegut el m¨®n.