Catalans, ja no tenim Govern!

Cada dia es veu m¨¦s clar que l¡¯autogovern de Catalunya, fruit d¡¯esfor?os pol¨ªtics ingents durant tota el segle XX, ha deixat d¡¯existir. I no ha succe?t per una decisi¨® aliena, presa fora de Catalunya, a Madrid concretament, sin¨® per voluntat expl¨ªcita de la majoria que governava fins ara. Entre tot i res, han preferit el res que vivim aquests dies: Aut Caesar aut nihil, C¨¨sar o res, crit gaireb¨¦ de guerra davant del Senat abans que les tropes del gran Juli creuessin el Rubic¨®. Tot a l¡¯espera de la santa i immaculada independ¨¨ncia, naturalment.

El Govern Puigdemont va decidir primer llen?ar l¡¯Estatut en la sessi¨® infame del 6 de setembre, en qu¨¨ la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va renunciar a qualsevol idea i fins i tot formalitat conforme amb la neutralitat del seu c¨¤rrec i es va convertir en l¡¯uixer jur¨ªdic de la majoria de Junts pel S¨ª i la CUP. Nom¨¦s faltava despr¨¦s la repetici¨® de la inf¨¤mia antiparlament¨¤ria el 7 de setembre i la decisi¨® sorprenent de decretar vacances i tancar el Parlament fins despr¨¦s de l¡¯1-O.

?s ben clar que Catalunya ja no t¨¦ autoritats reconegudes a les quals obeir, tal com han assenyalat totes les associacions de jutges en un comunicat conjunt. No tenim Govern, tenim el Parlament tancat, el president i el vicepresident s¡¯han convertit en caps del piquets informatius de l¡¯1-O, i l¡¯Estatut, la nostra llei fonamental, ha estat invalidat a la pr¨¤ctica pels qui van jurar que la respectarien.

Per no tenir, no tenim tampoc mitjans de comunicaci¨® p¨²blics, perqu¨¨ els que hi havia, Catalunya R¨¤dio i TV3, han estat privatitzats i s¨®n ara propietat plena i instrument descarat de la majoria sobiranista i sobirana que s¡¯ha apoderat de l¡¯Administraci¨® catalana.

Per acabar d¡¯adobar-ho, les actuacions maldestres i absurdes del fiscal general de l¡¯Estat i del mateix Govern de Rajoy han perm¨¨s a l¡¯independentisme la construcci¨® d¡¯un relat sobre el retorn al franquisme de gran efic¨¤cia a dins i fora, que dispara les alarmes d¡¯unes entitats period¨ªstiques i d¡¯un S¨ªndic de Greuges molt sensibles a les vulneracions que pugui fer el PP, per¨° d¡¯una indulg¨¨ncia absoluta amb les pressions i els desbordaments que venen del Govern Puigdemont.

Fan molt mala impressi¨®, sens dubte, les entrades de policies de pais¨¤ a impremtes i mitjans digitals o el bloqueig de servidors per impedir la publicitat del plebiscit de l¡¯1-O, per¨° encara ¨¦s hora que es condemnin des de Barcelona les intolerables admonicions i censures p¨²bliques del conseller d¡¯Interior, Joaquim Forn, i del major dels Mossos, Josep Llu¨ªs Trapero, contra els periodistes Enric Hern¨¤ndez i Luis Mauri i contra El Peri¨®dico de Catalunya, acusats d¡¯una campanya contra la policia catalana que mai va existir, per¨° la invenci¨® de la qual va ser un instrument m¨¦s de propaganda secessionista.

La destrossa ja ¨¦s molt gran. Est¨¤ vist, doncs, que els catalans tampoc tenim a hores d¡¯ara institucions neutrals de les quals ens puguem refiar, ning¨² acceptat per tots que pugui dirimir els conflictes o judicar sense parcialitat. Ni el Col¡¤legi de Periodistes defensa tots els periodistes amb el mateix criteri, ni el S¨ªndic de Greuges investiga i diagnostica amb la mateixa imparcialitat. Suspeses les institucions, anul¡¤lada la vig¨¨ncia de l¡¯Estatut i de la Constituci¨®, que ¨¦s la que protegeix els drets fonamentals, sembla ben clar que som nom¨¦s a un pas del moment hobbessi¨¤.

Esperem que encara hi hagi remei i treballem per no arribar-hi, perqu¨¨ a la selva de Hobbes nom¨¦s s¡¯aplica la llei del m¨¦s fort. Molts han oblidat que les lleis serveixen, abans de res, per protegir els m¨¦s d¨¨bils, de manera que ¨¦s molt gran la responsabilitat dels qui les volen anul¡¤lar al seu gust en nom d¡¯un improbable objectiu que al final ens deixar¨¤ a tots a la intemp¨¨rie.