La revoluci¨® de les aparences

Al principi era la revoluci¨® dels somriures. Amb el debat parlamentari de la llei del refer¨¨ndum i de transitorietat, el somriure es va transformar en ganyota. Sempre ha estat una revoluci¨® d'aparences, encara que les mossegades repressives de realitat li donin tons dram¨¤tics. Tenim aqu¨ª les diverses policies perseguint p¨¤gines web, paperetes, cartells o tr¨ªptics; els jutges prohibint actes a favor del ¡°dret a decidir¡±, o la Fiscalia promovent la desmesurada imputaci¨® de m¨¦s de 700 alcaldes per haver avalat expl¨ªcitament la consulta de l'1-O. Per cert, que no s'ent¨¦n que el ministeri p¨²blic els citi a declarar com a investigats i acompanyats de lletrats si ja hi ha causes judicials obertes. El Govern central ¨Ci ¨¦s opini¨® de Jutges per la Democr¨¤cia¨C abusa de les institucions i de la via jurisdiccional per solucionar un problema pol¨ªtic.

I a aquestes al?ades del proc¨¦s tothom sap que l'1 d'octubre no hi haur¨¤ refer¨¨ndum. Per¨° aquest ¨¦s un altre esgla¨® de la revoluci¨® de les aparences. Hi haur¨¤ un simulacre, una gran mobilitzaci¨® amb pres¨¨ncia irregular d'urnes, per¨° sense garanties democr¨¤tiques ni resultats homologables. Per aix¨°, els propagadors del proc¨¦s s'acullen a la fe dels votants del s¨ª mentre branden la imatge de la repressi¨® que patrocina el Govern de Mariano Rajoy per proposar que s'enterri l'Espanya de la Transici¨® i s'inici? el cam¨ª cap a un univers de just¨ªcia social i de llibertats. Hi ha dubtes raonables que tot aix¨° acabi sent aix¨ª. D'una banda, la llei de transitorietat que va aprovar la majoria independentista al Parlament no ¨¦s precisament tranquil¡¤litzadora: peca del mateix que el secessionisme critica quan parla d'Espanya. Consolida una confusa separaci¨® de poders, ja que el president del Tribunal Suprem de la futura Rep¨²blica catalana el nomena el de la Generalitat, i la selecci¨® de jutges dep¨¨n d'una comissi¨® mixta en qu¨¨ l'Executiu catal¨¤ tindria majoria absoluta. Res recorda m¨¦s la m¨¤xima d'Alfonso Guerra ¨C¡°Montesquieu ha mort¡±¨C que aquesta singular i, pel que sembla, tan estesa concepci¨® de la separaci¨® de poders. No desentonaria en aquest decorat el casticisme del fiscal general de l'Estat, Jos¨¦ Manuel Maza, que va ser reprovat al maig perqu¨¨ una majoria de diputats entenia que algunes de les seves iniciatives estaven encaminades a protegir pol¨ªtics ¨Cdel PP¨C implicats en actes de corrupci¨®. Per¨° segueix en el c¨¤rrec. Una reprovaci¨® ¨¦s com una consulta no vinculant. Una altra mostra de qualitat democr¨¤tica.

A aquest nou estil que es vol conferir a la just¨ªcia de la Catalunya independent, cal sumar-hi la creen?a que es disposa d'una policia que nom¨¦s ha de complir les lleis que emanen del Parlament. El sector majoritari de l'independentisme sost¨¦ que pot disposar d'uns Mossos d'Esquadra que, al seu torn, com a policia judicial han rebut ordres d'anar a buscar les urnes que col¡¤loquin els seus caps pol¨ªtics. Simplement compleixen amb la legalitat (espanyola) en la qual es fonamenta la seva exist¨¨ncia i, en aquest sentit, ha impartit instruccions?l'emblem¨¤tic, en el seu moment, major Josep Llu¨ªs Trapero. La policia catalana i els injuriats jutges s¨®n els defensors i garants per antonom¨¤sia de l'status quo i de la conseg¨¹ent legalitat a la qual estan subjectes. Si Jutges per la Democr¨¤cia ¨¦s criticada per posar-se al costat de la legalitat, s'hauria de fer el mateix amb els Mossos. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Hi ha presumpci¨® d'innoc¨¨ncia per a uns i de culpabilitat per als altres.

Una de les ¨²ltimes a sumar-se a aquesta revoluci¨® de les aparences ¨¦s Ada Colau, que fa uns dies va assegurar que dona suport a la mobilitzaci¨® (ella defuig anomenar-la refer¨¨ndum) per¨° sense posar en perill els funcionaris. El president Puigdemont ha agra?t el detall de l'alcaldessa de Barcelona. Una aparenta que dona suport i l'altre simula que est¨¤ de part seva. Per¨°, sens dubte, l'element m¨¦s simptom¨¤tic d'aquesta revoluci¨® de les aparences l'ha aportat l'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputaci¨® de Barcelona, Merc¨¨ Conesa, simulant desobedi¨¨ncia amb un decret que en realitat no ho ¨¦s i que, per tant, no desobeeix.

En fi, que aquesta revoluci¨® de les aparences t¨¦ tamb¨¦ algun moment c¨°mic. Per¨° el panorama no convida pas a riure. El Govern central no pot seguir ni ignorant ni reprimint la voluntat de les desenes de milers de ciutadans que any rere any es manifesten als carrers de Barcelona a favor de la independ¨¨ncia. Els aparells de l'Estat hi s¨®n per fer complir la legalitat. La pol¨ªtica, per canviar-la.