Perpiny¨¤ ho t¨¦ clar: ¡®Vive la France!¡¯

Nick Gimenez t¨¦ un aire de vell patriarca de Macondo. Des de la pla?a del Puig, al tur¨® del c¨¨ntric barri de Sant Jaume, controla el dia a dia de la comunitat. Est¨¤ acostumat a intervenir entre ¨¤rabs i gitanos, entre gitanos i paios, i entre els mateixos gitanos.

"Els entenc, els catalans. Ho paguen tot ells", diu en el catal¨¤ genu¨ª dels gitanos de Perpiny¨¤. "Aquest Rajoy ¨¦s dif¨ªcil, eh?", continua. "La independ¨¨ncia, Espanya no la concedir¨¤". Gimenez explica que es lleva cada dia a les sis i connecta la televisi¨® p¨²blica catalana, TV3. I diu: "M'inquieta que acabi malament".

Dal¨ª va batejar l'estaci¨® de tren de Perpiny¨¤ com el centre del m¨®n, per¨° aquests dies el centre del m¨®n ¡ªdel m¨®n perpinyanenc, sens dubte¡ª sembla que se situa 200 quil¨°metres al sud, a Barcelona. La tensi¨® pel proc¨¦s independentista catal¨¤ ¨¦s motiu de discussi¨® al Consell Municipal, hi ha concentracions al carrer i apareix gaireb¨¦ cada dia a la portada de L¡¯Ind¨¦pendant, el gran diari de Perpiny¨¤.

Per a molts Par¨ªs, situada a 850 quil¨°metres, queda mentalment m¨¦s a prop que Barcelona, per¨° aquests dies Barcelona i Catalunya s'han instal¡¤lat en el debat local.

Perpiny¨¤ ¨¦s oficialment la capital del departament franc¨¨s dels Pirineus Orientals. Tamb¨¦ ¨¦s la capital oficiosa de l'anomenada Catalunya nord, o Catalunya francesa, o Rossell¨®, la part de parla catalana que va passar a l'Estat franc¨¨s el 1659. Quan des del catalanisme es parla de Pa?sos Catalans, la seva ¨¤rea m¨¦s septentrional ¨¦s l'actual departament franc¨¨s dels Pirineus Orientals.

Dimecres, 20 de setembre. Esmorzar amb periodistes i un pol¨ªtic en un restaurant c¨¨ntric. Arriben les not¨ªcies de les detencions d'alts c¨¤rrecs de la Generalitat. No es parla de res m¨¦s. "Aix¨° d'avui ¨¦s catastr¨°fic. Pot degenerar", diu en franc¨¨s Olivier Amiel, un pol¨ªtic conservador, membre del partit Els Republicans i adjunt a l'alcalde de Perpiny¨¤.

Amiel es declara sobiranista. Sobiranista franc¨¨s, se sobreent¨¦n: partidari d'una Fran?a forta i unida. ?s catal¨¤, s¨ª, encara que no parla la llengua, per¨° abans de res ¨¦s franc¨¨s. Explica que alguns l'anomenen jacob¨ª. ?s a dir, centralista. "Fins i tot a mi, que soc sobiranista, em molesta", diu en al¡¤lusi¨® a les detencions.

L'editorial de L¡¯Ind¨¦pendant, l'endem¨¤, reflecteix el mateix estat d'¨¤nim. "Ahir, el poder espanyol va travessar una l¨ªnia vermella. La imatge ¨¦s desastrosa. Indigna. Fins al punt de convertir-se en el millor agent de la propaganda de la rep¨²blica catalana¡­", conclou l'editorialista, Thierry Bouldoire.

L¡¯Ind¨¦pendant no t¨¦ res d'independentista: ¨¦s un cl¨¤ssic diari regional franc¨¨s, proper al territori i als lectors, un diari de consensos, el m¨¦s antic de Fran?a, fundat el 1846. Ni Perpiny¨¤ ni la Catalunya nord tampoc tenen res d'independentistes. Els partidaris de la secessi¨® catalana s¨®n molt minoritaris, i, en tot cas, reclamen la independ¨¨ncia de la Catalunya sud. L'eventual reunificaci¨® d'una Catalunya independent amb els territoris del nord no figura en cap agenda.

"Soc partidari de la independ¨¨ncia de la Catalunya sud, per¨° no ¨¦s la meva lluita per a la Catalunya nord", diu en catal¨¤ Brice Lafontaine, membre del consell municipal de Perpiny¨¤ pel partit catalanista Unitat Catalana, i responsable local d'En marxa!, el partit del president Emmanuel Macron. Abans de pensar en la reunificaci¨®, argumenta Lafontaine, caldria reconstruir el sentiment nacional catal¨¤ al nord. "De moment, el projecte pol¨ªtic de la Catalunya nord ¨¦s el que vost¨¨s anomenen les autonomies, un autogovern com el de C¨°rsega, previst per la Constituci¨® francesa".

El catalanisme majoritari, a Perpiny¨¤, ¨¦s m¨¦s cultural que no pas pol¨ªtic, m¨¦s folkl¨°ric que reivindicatiu. Albert Bausil, poeta rossellon¨¨s de principis de segle i mestre del cantant Charles Trenet, va escriure el 1920: "Som catalanistes d'esperit, de sentiment, de llengua, de tradicions¡­ Per¨° abans de res som francesos".

Dels elements del catalanisme que Bausil identificava fa un segle, la llengua s'ha dilu?t, i la catalanitat pot consistir avui purament a portar una senyera als partits de rugbi o participar en una festa tradicional.

"L'¨²nica condici¨® per ser catal¨¤, aqu¨ª, ¨¦s dir: 'Je suis catalan'. En franc¨¨s", diu l'escriptor perpinyanenc en llengua catalana Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs. "No has de demostrar res m¨¦s, ni que el parles, ni que coneixes la hist¨°ria de Catalunya. Ha arribat a un nivell d'identitat palpable molt baix. ?s resultat de 300 anys d'afrancesament".

Alhora, precisa Llu¨ªs, aquesta identitat aflora espor¨¤dicament en protestes puntuals, per exemple quan la regi¨® del Llenguadoc-Rossell¨® es va fusionar amb Migdia-Pirineus i es va rebatejar com a Occit¨¤nia.

La difer¨¨ncia entre la Catalunya francesa i l'espanyola ¨¦s que al nord hi va haver un proc¨¦s hist¨°ric d'afrancesament que al sud no va passar, o va fracassar. "L'Estat franc¨¨s mai va deixar la possibilitat de triar. El catal¨¤ es va prohibir a l'escola amb c¨¤stigs f¨ªsics per als nens. L'escola francesa democr¨¤tica va ser d'una gran crueltat", recorda Llu¨ªs. "I va tenir ¨¨xit. Perqu¨¨, a m¨¦s del pal, hi havia una pastanaga". La pastanaga era l'ascensor social que entre finals del XIX i la primera meitat del segle XX va proporcionar la Rep¨²blica. Qui parlava franc¨¨s era un ciutad¨¤. Espanya nom¨¦s ha ofert el pal, conclou Llu¨ªs, que es declara "franc¨¨s administratiu, com hi ha tants catalans que s¨®n espanyols administratius". "Si un dia hi ha la nacionalitat catalana, la demanar¨¦".

Laurent Gauze, un empresari de Perpiny¨¤, ¨¦s un d'aquests catalans del nord que es declara "catal¨¤ i franc¨¨s". "No necessito fronteres per ser el que soc, per tenir una cultura, unes arrels i una ambici¨®", diu en franc¨¨s. "No em ve de gust tornar 300 anys enrere, al temps anterior al Tractat dels Pirineus". Gauze, molt cr¨ªtic amb l'independentisme, veu "des d'un punt de vista egoista" un possible benefici econ¨°mic per a Perpiny¨¤ i la seva regi¨® en cas d'independ¨¨ncia de Catalunya. Creu que la inestabilitat del ve¨ª del sud pot portar empreses i turistes d'Espanya a despla?ar-se a la Catalunya nord.

Perpiny¨¤ ¨¦s catalana per la seva hist¨°ria i pels catalans de la retirada, els que van creuar la frontera al final de la Guerra Civil. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s francesa: lloc de resid¨¨ncia de jubilats del nord del pa¨ªs i d'altres immigrants interiors. I ¨¦s gitana i nord-africana: pels immigrants magrebins i els pieds-noirs, els europeus que van haver d'abandonar Alg¨¨ria despr¨¦s de la descolonitzaci¨®. Avui molts voten el Front Nacional (FN), el vell partit de l'extrema dreta francesa, que t¨¦ als Pirineus-Orientals, com a tota la costa mediterr¨¤nia de Fran?a, un dels seus vivers de vots m¨¦s fidels.

Louis Aliot, fill d'una pied-noir d'origen valenci¨¤, ¨¦s diputat pels Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional. Tamb¨¦ ¨¦s una de les figures m¨¦s destacades del FN, i parella de la seva l¨ªder, Marine Le Pen. Cr¨ªtic amb la "posici¨® r¨ªgida" dels independentistes i amb el refer¨¨ndum unilateral, tamb¨¦ ho ¨¦s amb el president espanyol, Mariano Rajoy i amb el PP: "Si haguessin negociat fa vint anys, no ser¨ªem aqu¨ª". Diputat en un partit nacionalista franc¨¨s que en les ¨²ltimes eleccions presidencials proposava treure Fran?a de l'euro, diu que observaria "amb atenci¨®" com gestionaria Catalunya una possible sortida de la moneda comuna.

Aliot coneix amb detall la situaci¨® al sud de la frontera. Visita sovint el poble valenci¨¤ de la seva fam¨ªlia. I coneix Catalunya. A l'estiu, ell i Le Pen visiten amb el seu forabord de set metres pobles catalans com Port de la Selva o Cadaqu¨¦s.

"Espanya ¨¦s un pa¨ªs amic, i nosaltres ja tenim prou problemes aqu¨ª. Aix¨ª que no ens preocuparem dels problemes dels altres. A Perpiny¨¤, el que no vull ¨¦s que l'agitaci¨® catalana, espanyola, es propagui en territori franc¨¨s", diu Aliot. "S'ha de vigilar".