La setmana de tots els perills

Queda una setmana i els auguris no poden ser m¨¦s nefastos. El pitjor est¨¤ per arribar. L'enroc ¨¦s formidable, d'un costat i de l'altre. Ni un pas enrere. La m¨¤quina judicial est¨¤ en marxa i no hi ha cap dubte que atropellar¨¤ tot el que es trobi al seu pas. La mobilitzaci¨® al carrer, de dubt¨®s control, no ha fet m¨¦s que comen?ar, i pot desembocar en un intent de vaga general. Ambdues din¨¤miques convergeixen en un concepte nefast de la nostra hist¨°ria, una greu figura penal que molts venien pronunciant en els seus graus de temptativa des que Puigdemont anava enunciant els seus prop¨°sits per¨° que ara pren cos amb les masses al carrer: la sedici¨®.

El govern de Puigdemont sap perfectament que el refer¨¨ndum no se celebrar¨¤. Ha estat dissolta la Sindicatura Electoral, l'organisme ¡°responsable de garantir la transpar¨¨ncia i l'objectivitat del proc¨¦s electoral i l'exercici efectiu dels drets electorals¡±, amb l'objectiu d'evitar l'efectivitat de les multes de 12.000 euros diaris acordada pel Tribunal Constitucional per als seus membres. Encara que ¨¦s una forma reticent d'obeir el tribunal, el vicepresident Junqueras va assegurar que ¡°aquest organisme ha fet ja la seva feina¡± i que la seva dissoluci¨® no afecta a la convocat¨°ria a les urnes.

Les garanties que oferia la Sindicatura ja eren molt limitades. La seva creaci¨® i els nomenaments surten de les turbulentes sessions parlament¨¤ries dels dies 6 i 7 de setembre, en les quals es van aprovar de forma antireglament¨¤ria i fraudulenta les dues lleis rupturistes amb les quals es pretenia organitzar el plebiscit secessionista i proclamar al final els resultats, amb l'efecte ¡®legal¡¯ d'activar el segon dels textos ¡®legals¡¯, el que organitza la transici¨® i la fundaci¨® de la Rep¨²blica Catalana.

Ara l'organisme que havia de garantir tots aquests passos, la votaci¨®, el recompte i la proclamaci¨® de resultats, ha deixat d'existir i en el seu lloc el govern de Puigdemont pret¨¦n que els s¨ªndics destitu?ts traslladin la responsabilitat de la seva tasca a una imprecisa agrupaci¨® d'ens p¨²blics, acad¨¨mics i observadors internacionals, que suggereixen l'enc¨¤rrec de la tasca a una comissi¨® sense cap cobertura legal i l'incompliment fins i tot de la llei del refer¨¨ndum.

L'¨²ltima i discutida garantia acaba de fondre's, per¨° el govern secessionista segueix obstinat a proclamar que se celebrar¨¤ i a seguir sustentant la ficci¨® que t¨¦ instruments perqu¨¨ aix¨ª sigui. Puigdemont ha fet tot el que estava a les seves mans, i molt m¨¦s, sense escoltar cap criteri de prud¨¨ncia i de legalitat. Ha desobe?t fins a l¨ªmits que ning¨² hagu¨¦s pogut pensar en un president sortit de les files de l'antiga Converg¨¨ncia, per¨° dotat d'una obstinaci¨® digna del militant m¨¦s radical de la CUP. Ara s'ha vist perfectament per qu¨¨ va caure Mas i va ser ell el triat. L'¨²ltim pas del calvari convergent era que el seu president treball¨¦s per a Esquerra i per a la CUP.

En aquesta setmana de tots els perills l'obstinaci¨® de Puigdemont pot portar a llan?ar dues peces fonamentals de l'autogovern a la foguera de la mobilitzaci¨®: el sencer ordre p¨²blic i els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics. El dany que pot infligir-se a si mateix el govern catal¨¤ ¨¦s enorme, per¨° ¨¦s molt intensa la temptaci¨® de procurar un dany m¨¦s greu al govern de Rajoy demostrant que la democr¨¤cia espanyola cau a trossos a les seves mans. Com Sams¨® que prefereix morir aixafat pel temple amb tots els filisteus a dins, aix¨ª estan actuant els dirigents del Proc¨¦s. Saben que sense la recuperaci¨® de la compet¨¨ncia d'ordre p¨²blic no hi ha autonomia i sense llibertat d'expressi¨® no hi ha democr¨¤cia. Si fins ara era m¨¦s que discutible que la prohibici¨® de contractar publicitat institucional d'un refer¨¨ndum il¡¤legal per un tribunal fos una aut¨¨ntica limitaci¨® a la llibertat d'expressi¨®, el control sobre els mitjans p¨²blics catalans des del govern central no oferiria ja cap tipus de dubtes a ning¨².

Mossos i TV3 s¨®n els dos emblemes d'¨¨xit de la Catalunya autogovernada fins avui mateix,? cosa que no haurien d'oblidar ni uns, els que estan disposats a llan?ar-los a la foguera, ni els altres, que poden tenir la temptaci¨® d'aprofitar la circumst¨¤ncia per llan?ar-los a la foguera. L'optimisme indeclinable del sobiranisme pot crear miratges verinosos. D'arribar fins a tal punt, ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil recuperar l'autogovern amb les seves compet¨¨ncies actuals que restaurar el prestigi de la democr¨¤cia espanyola dins d'Europa.

Diu l'expresident de la Generalitat Jos¨¦ Montilla que ¡°despr¨¦s de l'1 d'octubre caldr¨¤ dialogar, negociar i pactar¡±. No s'hi pot fer res abans? ¡°Demanar prud¨¨ncia, proporcionalitat i tractar d'evitar les provocacions¡±. O alguna cosa encara millor: dir-los prou a Puigdemont i a Rajoy. Tots dos ja han demostrat fins a on podien arribar. Cadascun t¨¦ el que volia, Puigdemont la desobedi¨¨ncia, Rajoy l'autoritat de l'Estat. Si queda una mica de sensatesa i responsabilitat no cal esperar al 2 d'octubre per comen?ar a ¡°dialogar, negociar i pactar¡±. Cal fer-ho des d'avui mateix, com demana Montilla.